Créixer (i III)

Tot el que he dit en l'article anterior és especulació (verbal) però el que és cert és que a l'Escardívol no s'hi podrà celebrar més el ball de Festa Major, ni l'arribada dels Reis d'Orient, ni RubíFira, ni Sant Joan... Això sempre i quan es continuïn celebrant, perquè a la vista de la superfesta del Carnestoltes d'enguany comencen a aparèixer dubtes.

Però parlem de créixer. Créixer és un procés tan natural com inevitable i per això cal un POUM: per créixer adequadament. Però crec que no es pot créixer adequadament si no s'han assolit abans uns objectius més bàsics. No pots aprendre a resoldre equacions de segon grau si abans no saps sumar, restar, multiplicar, dividir i resoldre arrels quadrades, per molt que et donin la fórmula. O no faràs servir sostenidors si no t'han crescut prou els pits (o sí, però amb farciment artificial(*)).

Tal com jo ho veig, Rubí té una serie de mancances que s'han d'arreglar abans de créixer. I no dubto pas que s'hi estigui treballant. Però crec que aquestes mancances s'haurien d'intentar solucionar abans de créixer, després és el moment de fer el segon pas, si és realment necessari. Ho dic, entre d'altres coses, perquè tot i ser un pla d'ordenació no s'esmenta pas cap ordre d'actuació. No seria millor tenir suficients CAPs, escoles, instituts, llars d'infants, residències per la tercera edat, transport públic, locals d'assaig, zones d'oci i demés per a la població actual abans de decidir que Rubí ha de tenir capacitat per a quinze o vint mil habitants més?

Però l'assumpte de la necessitat de l'habitatge és molt interessant. Segons el POUM (pàgina 98):

Les nostres estimacions apunten per al 2019 una població de com a mínim 75.500 habitants, que en el primer estudi de 2001 era pràcticament la previsió màxima pel 2016 i en el segon la màxima en l’escenari moderat per al 2023. Com a màxim la nostra estimació és de 95.000 habitants pel 2019. Això suposa un creixement de 26.000 habitants des de 2004 que significa uns 10.400 habitatges directes principals més.

Sobre aquest possible creixement és sobre el que s'estudien les necessitats futures de Rubí. El raonament clau, però, és que augmentarà la població i, per tant, s'han de crear els habitatges que farà servir i tots els serveis que necessiti (a més dels que ja necessitem ara però no tenim). La pregunta que em faig jo és: i si no es construïssin els habitatges tota aquesta gent viuria sota els ponts de la riera? Doncs no, viurien a un altre lloc del món i deixaria de ser necessari gastar diners per solucionar els problemes de gent que, de fet, no seria a Rubí. És exactament el que passarà quan s'acabi el sòl urbanitzable (**).

Jo prefereixo tenir un Rubí petit amb tot el que calgui a tenir un Rubí gran. Als llocs on s'ha planejat construir-hi hi faria zones verdes, zones d'oci, espais públics i els equipaments necessaris per a la ciutat actual i una mica més, per si de cas. Pensar que cal crear més habitatge és caure en el parany de les immobiliàries i les constructores que ho utilitzen per justificar els preus desmesurats que només beneficia a un negoci basat en el dret fonamental (i, de passada, constitucional) a l'habitatge.

I per acabar, us adjunto un llistat (no exhaustiu) d'errades ortogràfiques i similars que he detectat en el document de resum (de gener de 2008) [PDF] del projecte del POUM que espero que ajudi als que l'han redactat a plantejar-se seriosament l'ús d'un corrector ortogràfic i a que facin ús del Servei Local de Català, que pel que cobren hom podria suposar que ja ho fan. Quan indico un número de pàgina em refereixo al que marca el document PDF, no al que apareix a la pàgina mateixa.

• Errada d'estil: de vegades sòl s'escriu en majúscula, d'altres no.
• La tecnologia permet escriure m² en comptes de m2 (un cop apareix com a m,2)
• Pàgina 3. Punt 2: "El POUM es desplega a traves" hauria de ser "El POUM es desplega a través". "Poligons" hauria de ser "Polígons". "també i aporten" hauria de ser "també hi aporten".
  
• Pàgina 3. Punt 4: "Ordenació vièria" => "ordenació viària". "Can Oriol" => "Ca n'Oriol" (!).
• Pàgina 5. Punt 2: "nomes" => "només" (curiosament a la mateixa línia hi apareix també ben escrit).
• Pàgina 5. Punt 3: "Deconstrucció" => "desconstrucció" (quan de mal ha fet Ferran Adrià).
• Pàgina 7. Punt 4: "Peatonalització" => "conversió en zona de vianants" (!)
• Pàgina 10. No acabo d'entendre la frase següent: "Potenciar a nivell associatiu, d’imatge i senyalització, patró d’urbanització general de pla únic, sense voreres i d’elements d’urbanització de màxima qualitat.
• Pàgina 15. "afagit" => "afegit"
• Pàgina 16. Curiositat: la foto que du per títol "façana industrial de la riera" no permet confiar gaire en l'estabilitat del pont. No l'ha fet pas un professional de la fotografia.
• Pàgina 32. Els teclats actuals venen equipats amb el punt volat '·' que permet evitar escriure "parcel.la" i, per tant, permet que s'escrigui "parcel·la". També "tractan-se" => "tractant-se".
• Pàgina 33. "Central elèctica" => "Central elèctrica" (peu de foto)
  

----
(*) I això és trampa.
(**) Acabar amb el creixement s'hauria de poder fer en qualsevol moment. Si no es pogués voldria dir que estem abocats al desastre, ja que en acabar-se l'espai (el terme municipal de Rubí és finit) no tindríem cap alternativa.

Créixer (II)

La qüestió és que segons publicava la setmana passada Guía/Diari de Rubí a "La proposta d'ordenació urbana fixa el creixement fins a 95000 habitants" (quan hi ha sort, funciona correctament i no dóna l'error ASP 0113), el POUM està pensat per fer créixer (s'entén que en nombre d'habitants) Rubí. Però com ha de créixer Rubí? No em queixaré pas de la segona estació dels FGC que fa mil anys que es demana però que la Generalitat, mani CiU o PSC-ERC-ICV, no li surt dels collons de construir (perquè Rubí no és Sant Cugat). No. De totes maneres el POUM només en contempla la possibilitat, o sigui que en aquest sentit ens quedem igual.

Jo penso, i no sóc l'únic, que el problema està en on es vol que es construeixin habitatges. Per exemple, a l'Escardívol. Deixant de banda els problemes de tenir aquesta zona empantanegada durant bastants mesos (i sense aparcament), més que res perquè hi ha una llei no escrita que diu que on hi ha obres la resta de gent ja es pot fer fotre (està no escrita exactament amb aquestes paraules), hi trobem altres problemes. Un d'ells és que l'aparcament (que segons el POUM hauria de ser dues plantes) hauria de ser capaç de tenir la capacitat actual, més l'augment de places que es produeix normalment amb el pas del temps, més l'augment de places necessàries per donar cabuda als cotxes dels nous habitatges. Cal recordar que, tot i que s'obligui a que cada habitatge tingui una plaça d'aparcament, per cada habitatge acostuma a haver-hi més d'un cotxe.

Tenim un altre problema derivat. Si augmentem la població en aquesta zona, que és una zona d'entrada al centre a través de la carretera, augmentarem la probabilitat d'embussos al centre, ja actualment alta en hores punta.

Un altre possible problema, que vull suposar que els creadors del POUM han tingut en compte, és que a vint o trenta metres de la llitera de la riera no deu ser fàcil construir-hi edificis amb dues plantes d'aparcament subterrànies. Ho dic més que res pels fonaments. La pregunta que em faig és: podria haver-hi alguna dificultat en baixar més de 15 metres a tan poca distància de la riera?

I encara més, tenint en compte la proximitat de l'Església de Sant Pere que des de l'Edat Mitja és el centre del poble i que la zona de l'Escardívol és des del 1962 pràcticament un cementiri, quina probabilitat hi ha de trobar-hi res durant les excavacions que endarrereixi els projectes?

Demà acabarem amb el POUM en una espècie d'apèndix.

Correcció

A Rubisfera quinzenal [9/12 al 22/12] vaig dir:

Segons llegia aquest divendres en un article d'en Quim Monzó a La Vanguardia, el PP va proposar Armand Querol per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Però aquest no ha colat. En aquest sentit, la Corporació està d'enhorabona.

Doncs bé, anava errat. Segons diu Guia/Diari de Rubí a "Rafa Páez serà el relleu d’Armand Querol al grup municipal del PP local" resulta que Armand Querol ha estat nomenat membre del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. No gaire bona notícia per a la Corporació.

Només vull destacar una última cosa que surt en l'article que he enllaçat:

Finalment, l’Armand Querol [...] va assegurar que actuarà amb independència i que ningú «em podrà tatxar de partidisme».

Això és pràcticament un oxímoron: un polític que actua amb independència i que no és partidista.

Créixer (I)

Fa temps hi havia un anunci on s'hi deia que les paneroles "neixen, creixen, es reprodueixen i moren". La frase es pot aplicar, de fet, a qualsevol ésser viu, com per exemple als humans. I, en certa manera, també es podria aplicar a les poblacions.

Per a una població, néixer és el moment de la seva fundació sigui de iure (com feien els colons anglesos al que ara són els Estats Units, per exemple) o de facto (com Rubí, que ja hi era però oficialment només se'n parla des del 986). Créixer és molt obvi i, de fet, és el que dóna origen a aquest article, com després veurem. Reproduir-se ara pràcticament ja no es fa, però abans es feia per espores que rebien el nom de colons. I morir no és alguna cosa que passi gaire sovint però abans hi tenien a veure guerres, epidèmies i catàstrofes naturals i actualment l'envelliment de la població unida a l'emigració de la joventut. També es pot afegir que totes moriran quan s'extingeixi l'espècie humana tot i que per a això encara faltin uns quants mil·lenis. O unes quantes dècades si seguim així.

L'analogia podria fallar quan intentem relacionar l'edat d'una població amb les seves mides. Però això encara ho podem arreglar dient que els pobles, viles, ciutats, ciutats grans i grans ciutats tenen, en ordre creixent, més problemes per solucionar i, per tant, necessiten una millor gestió en quant a recursos i demés, una gestió cada cop més complicada conforme la ciutat creix, com es va complicant la vida de les persones mentre passen de nens a adolescents a joves a adults. Però centrem-nos en el creixement i anem de pet a Rubí.

Rubí és una ciutat que no és gran ni pel davant ni pel darrera (en aquest sentit, la realitat està en contra d'Andreu Hernández (CiU)). Però sobretot durant el segle passat, s'ha caracteritzat per un fort creixement demogràfic a causa de la industrialització, passant de poble a vila i, després, a ciutat. I si bé abans la planificació del creixement no se sabia ni què era, ara no només existeix sinó que té nom: POUM, que sona com si caigués una cosa molt pesada. Un poble, per posar un exemple a l'atzar.

I del POUM és del que parlaré demà a la mateixa bat-hora, al mateix bat-canal.

Carnestoltes

Aquests últims dies ja se n'ha parlat als blogs del Jordi Barbudo (ICV), de la Marta Ribas (ICV) i del John-John (Rubíshow) del Carnestoltes, o una cosa semblant que es celebrarà a Rubí. Per la seva banda, el Jordi es queixa dient que han deixat de banda les entitats (un altre cop). Per la seva, la Marta hi afegeix que s'hi feia crítica política (que és allò que als polítics només els agrada quan són a l'oposició). I, per acabar, en John-John és l'únic que suggereix una proposta.

A mi, tant el Carnestoltes (no sé perquè la paraula Carnaval l'associo a Rio de Janeiro o a Venècia, no pas a Rubí) com la Castanyada (sobretot des de la seva hallowinització) m'importen un rave. Ara bé, crec que els que ho vulguin celebrar hi tenen tot el dret. I no només això, també han de tenir certa llibertat per decidir què i com ho volen fer. Literalment, diccionari en mà, se'n podria dir dret a decidir, tot i que l'expressió s'utilitzi (a la tele i per culpa dels polítics) en un altre sentit.

Però aquest Ajuntament, com ja s'ha acostumat a fer també amb la Festa Major i la Castanyada, decideix ell sol, creient que té el suport de la majoria del poble, quan en realitat (sembla que s'hagi de recordar cada dos mesos) només té el suport de la majoria de gent que va votar. I deixa de banda entitats i persones que, probablement, tenen idees molt més interessants per a actes concrets com els que es puguin encabir dins del Carnestoltes.

Deu ser que tenen poca confiança en la gent que es preocupa per les tradicions i, recordem-ho de passada, els dóna de menjar.

Començament d'any agredolç

I. Tristesa
L'any ha començat amb dues pèrdues per a la rubisfera, justament mentre em plantejava la conveniència de la continuïtat de RubíCity. Primer va ser Nomanual d'autoajuda, que de fet va tancar la paradeta el 24 de desembre de 2007. Després, el 5 de gener, tancava Pais de cutres tot i que pràcticament ja no s'actualitzava. Una pena, per a mi, en ambdós casos.

II. Enquesta
D'altra banda, l'enquesta que va acabar fa poc m'ha fet adonar que no sóc tan mala persona com creia. La pregunta formulada era "Què esperes del blog RubíCity per l'any 2008?" i resulta que l'opció més votada (amb 6 vots) és la que em desitja el suïcidi. Com a mínim jo no vull que mori ningú. No sóc tan fill de puta. Però ja sabeu que a Rubí n'hi ha 6, com a mínim. I això que era Nadal.

La segona opció més votada va ser "Que faci el que vulgui, com sempre". 3 persones van decidir-se per l'opció que em donava més llibertat. Es veu que encara hi ha gent que no vol dir-li als demés el que han de fer i això em fa ser una mica més optimista.

En el tercer lloc hi ha un empat entre "Que l'autor proclami que el seu amor platònic és Xavier Reinaldos" i "Que passi de política i parli del que li interessa realment als rubinencs". Pel que fa el primer cas podria mentir i proclamar el meu amor, però no en tinc ganes. Pel que fa al segon em planteja un dubte: realment la política no interessa als rubinencs? La presència d'aquest blog i alguns d'altres on la crítica política hi ha tingut certa importància fa pensar que, almenys en part, sí que interessa.

En cinquè lloc empaten a un vot "Que els hi foti més canya als polítics aquests que tenim" i "M'és igual, jo no llegeixo aquest blog ni estic votant aquesta enquesta". La primera opció la podríem lligar amb la segona de l'anterior paràgraf. La segona d'aquest paràgraf, en canvi, em confirma que si poses una opció suficientment estúpida en una enquesta sempre apareixerà algú que la votarà. Potser era això el que ens volia dir Mònica Querol just passades les municipals en aquella carta insultant. Però em temo que la Mònica i jo discreparíem (i molt) en quina opció era realment estúpida, en aquell cas.

I en setè i últim lloc ha quedat "Que l'autor proclami que el seu amor platònic és Arés Tubau". Potser m'hi vaig malfixar i no era ella, però per si de cas, com que no voldria trencar la parella que passejava el migdia de dissabte passat pel carrer major i que a simple vista en feien una de bona (de parella), no diré res sobre aquesta opció.

III. Pessebre
Aprofito per felicitar al Jordi d'El Bioc pel diorama de La fugida a Egipte. Crec que aquest n'era el títol.

IV. Gairebé
En John-John publica a Rubíshow una foto que m'indica que durant la cavalcada dels reis d'enguany devíem estar a menys de vint metres l'un de l'altre. I que gairebé hi podria sortir jo a la foto. Amb tot això un es podria preguntar: i a mi què m'importa?

V. Futur
No espereu més rubisferes setmanals ni cap tipus de periodicitat de RubíCity.

Salut!