dimecres, 26 de març del 2008

Les enquestes tendencioses de RubíCity (III)

Avui tanquem l'enquesta Què faries si Carme Garcia (PSC) i tu us trobéssiu sols en una illa deserta? amb el següent resultat:
  1. Caure rendit als seus peus (o sigui: nedar ben lluny): 6 (50%)
  2. Dir-li l'edat que tinc i nedar ben lluny: 5 (42%)
  3. Nedar ben lluny: 1 (8%)
  4. Fer-m'hi una fotografia sempre hi quan no surti publicada a 'La Ciutat' (o L'Illa) i nedar ben lluny: 0 (0%)

Deixem oberta l'enquesta Què faries si Mònica Querol (PP) i tu us trobéssiu sols en una illa deserta?

I obrim una nova enquesta (d'enunciat molt original, per cert): Què faries si Arés Tubau (ERC) i tu us trobéssiu sols en una illa deserta?

dimecres, 19 de març del 2008

Les enquestes tendencioses de RubíCity (II)

Deixem oberta la primera enquesta fins d'aquí a una setmana. I n'obrim una de nova, Què faries si Mònica Querol(PP) i tu us trobéssiu sols en una illa deserta?, que estarà oberta un parell de setmanes.

Gràcies per participar.

dijous, 13 de març del 2008

La Rubisfera es redueix

En aquests dos mesos i mig que portem d'any, la rubisfera ha perdut empenta. Tampoc és que abans en tingués massa. De totes maneres el 2008 no sembla estar fent-li gaire bé.

Hi ha blogs que encara existeixen, però que no s'actualitzen gens. Alguns exemples són el de Xavier Reinaldos (CiU) o el Rivo Rubeo de l'Arés Tubau (ERC). Però també hi ha blogs que directament han desaparegut, com el de la Nuria Buenaventura (ICV) o el de l'Ivan Hernáez (EUiA).

Respecte als blogs que, sense ser afins a cap partit polític, parlaven de política i del poble, cal recordar la trista clausura (i purga d'articles publicats!) de No manual d'autoajuda. També Rubí is on fire, tot i no haver dit adéu, tampoc diu res des del desembre passat. Per sort, Rubíshow continúa al peu del canó i em consta que El Bioc continuarà dient-hi la seva.

La part positiva és que fora de la política, i sovint sense parlar de Rubí, hi ha algun blog nou. Per exemple, Practicando la ley de la atracción (que no sé exactament com classificar-lo) o Altar uterí (crítica literària). A més, per al RubíPlanet he trobat blogs que ja existien però que no estaven llistats, com Bestieses variades (un blog sovint interessant), CEIP 25 de setembre o HC Rubí Cent Patins.

També ha baixat el nombre de missatges (tot i que aquests últims dies torna a haver-hi moviment) al fòrum de guiaderubi.com.

Sincerament, no se m'ocorre el perquè de la davallada, però si segueix així la veritat és que la rubisfera quedarà molt reduïda.

A algú se li ocorre alguna manera de fer-la trempar?

dimecres, 12 de març del 2008

Les enquestes tendencioses de RubíCity (I)

Aquests són els resultats de l'anterior enquesta:


No hi ha molt a comentar, la veritat.

A la dreta teniu la nova enquesta tendenciosa: Què faries si Carme García(PSC) i tu us trobéssiu sols en una illa deserta? Teniu fins al 26 d'aquest mes cap al migdia per a contestar. De totes maneres el dia 19, si me'n recordo, començarà una altra enquesta en paral·lel.

Moltes gràcies per participar en aquestes bromes.

(El cor de) La Ciutat, capítol 154

A la revista de propaganda de l'Ajuntament anomenada La Ciutat corresponent al març de 2008 m'hi he trobat tres coses interessants.

Mònica Querol
La menys important, més que res per la protagonista, és que Mònica Querol (PP) aprofita per criticar que als Plens Municipals es parla de moltes coses que no tenen a veure amb Rubí. De fet, s'oblida que ella mateixa al número anterior de La Ciutat (suposada revista municipal) també va parlar de coses que no són Rubí. Però això és igual.

Una segona cosa interessant també la diu la Mònica:
En este último Pleno el PP presentó una moción denunciando que nuestros comerciantes no puedan rotular en castellano y se vean obligados por ley a hacerlo en catalán.

A mi em molesten les mentides i en aquesta frase de la Mònica n'hi ha una. Els comerciants PODEN retolar en castellà, fins i tot poden retolar en espanyol. I si volen en àrab, ja posats. La llei obliga a retolar en català, però NO obliga a NO retolar en qualsevol altre idioma. És a dir, que poden existir els rètols bilingües, trilingües i babèlics. Concretament el punt 3 de l'article 32 (Capítol V) de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística diu (la negreta(*) és meva):
La senyalització i els cartells d'informació general de caràcter fix i els documents d'oferta de serveis per a les persones usuàries i consumidores dels establiments oberts al públic han d'ésser redactats, almenys, en català. Aquesta norma no s'aplica a les marques, als noms comercials i als rètols emparats per la legislació de la propietat industrial.

Per a qui no ho sàpiga, l'adverbi almenys significa pel cap baix, és a dir, com a mínim. En castellà, podríem dir por lo menos, al menos o a lo menos [significats, veure accepcions 2 i 10]. Ho intentaré explicar d'una altra manera per si de cas: és obligatori retolar en català, però al rètol hi pot aparèixer qualsevol altre llengua i, per tant, es pot retolar en castellà. O sigui que no és cert que els nostres (meus també?) comerciants no puguin retolar en castellà, com diu la Mònica (o, més concretament, una moció presentada pel Partit Popular).

No entraré en si la llei em sembla correcta o no. Però la llei és la que és i no diu pas el que la Mònica diu que diu. Amb quin adjectiu s'expressa la qualitat d'aquell o aquella que fa assercions contra la veritat?

Fotos
A la pàgina de l'alcaldessa, aquella que apareix copiada inevitablement al seu blog, s'hi publiquen, a més del text destinat al copiar i enganxar, fotos de grups escolars que se les fan amb la Carme García a la porta de l'Ajuntament. En aquest número hi tenim als alumnes del Pla de Transició al Treball.

Però aquest cop també hi trobem un aclariment:

Les fotos corresponents a les visites del CEIP 25 de Setembre i del Col·legi Maristes d'aquest curs no seran publicades per petició expressa dels pares de 3 alumnes dels centres.

A mi, sincerament, m'importen un rave aquestes fotografies però em pregunto per què no volen que es publiquin. Potser és perquè no volen que la imatge dels seus fills s'utilitzi per a omplir un espai polític com és la revista La Ciutat. Potser és que els seus fills són lleigs. Potser és que no volen que se'ls vegi amb algú del PSOE (i això que no és el Peiró!). Potser és per algun altre motiu que se m'escapa.

Ara bé, suposem que a cada foto hi sortien 20 alumnes més, els pares dels quals sí que volien (o no els importava) que la fotografia es publiqués. Doncs els que no ho volien ja ho podrien haver dit abans i la solució hagués estat ben senzilla: els alumnes de pares anti-foto no cal que es situïn davant de l'objectiu de la càmera. I si el problema no és la foto en sí, sinó que aquesta aparegui en una publicació de l'àmbit que sigui, se'n poden fer dues: una amb tots els alumnes i una altra sense els que tenen dels pares en qüestió. Una fotografia de més, en el fons, no surt tan cara de fer. I si cal es pot descomptar del sou de l'alcaldessa, que total no ho notarà.

En tot cas el que hauria de fer l'Ajuntament és demanar un paper signat pel pare o mare o tutor o tutora de l'alumne conforme no li importa que la fotografia aparegui a La Ciutat. Els que duguin el paper signat se'ls fotografia; els que no, no. Almenys(!) així els que volen que es publiqui la veuran publicada. I als que no, no els importarà perquè no hi sortiran els seus fills.

-----
(*) I no parlo de la Mare de Déu de Montserrat.