Hi havia una vegada un Celler Cooperatiu. Aquest Celler Cooperatiu es trobava a Vilafranca del Penedès i el seu director gerent era de Rubí. Es deia Xavier Reinaldos que, a més, era el candidat a l'alcaldia de Rubí per Convergència i Unió.
El 12 de gener de l'any 2002, mitjans d'informació com per exemple La Vanguardia explicaven que el Celler Cooperatiu de Vilafranca del Penedès va fer un gran esforç inversor per a renovar-se. Segons Reinaldos, sinó s'hagués fet front a la transformació "hauria mort lentament o potser d'un infart".
I tot semblava anar bé, tothom era feliç, fins que els socis proveïdors de raïm de la cooperativa no havien cobrat la paga de la verema del 2005, sent ja maig de 2006. Per què? Perquè el Celler no tenia crèdit a les entitats bancàries o, dit d'altra manera, un bon forat econòmic.
Què havia passat? Una auditoria realitzada per una empresa externa va treure a la llum que no s'havien dipositat al registre mercantil els comptes de l'any 2002, 2003 i 2004. Això va comportar d'una banda l'acomiadament de Xavier Reinaldos. D'altra banda, el Celler Cooperatiu va haver d'acceptar ser absorvit per Covides.
Una de les conseqüències de tot això és que els 200 socis del Celler han perdut la inversió dels últims 9 anys i que només han cobrat una part de la collita del 2005, segons publicava La Fura el juny de 2006.
El 12 de gener de 2007, apareixia al setmanari El 3 de vuit que el Celler Cooperatiu de Vilafranca (que d'aquí a uns mesos formarà part de Covides de forma efectiva) ha presentat una querella contra Xavier Reinaldos per la seva gestió comptable "per falsedat en document mercantil i diversos delictes patrimonials i societaris". Segons el Celler Coopertiu "Xavier Reinaldos va presentar informes a l'assemblea de socis en els que argumentava que l'entitat tenia beneficis, quan en realitat hi havia pèrdues" pels anys 2003 i 2004. Xavier Reinaldos havia presentat anteriorment una demanada per acomiadament improcedent.
Ara ja sabem una cosa més sobre un important treballador de l'Ajuntament de Rubí que es torna a presentar a les eleccions municipals vinents com a cap de llista de CiU.
diumenge, 21 de gener del 2007
divendres, 12 de gener del 2007
Una ciutat en transformació
Avui m'ha arribat a casa un llibret de part de l'Ajuntament de Rubí titulat "Rubí, una ciutat en transformació". No cal mirar-se'l massa per adonar-se que és propaganda pre-electoral de l'equip de govern (PSC, CiU i ERC, com ens recorda l'alcaldessa Carme García al preàmbul estil programa de festa major). En aquest llibret se'ns explica, doncs, tot allò que ells han fet o estant fent que es faci per a nosaltres, com a grans polítics que són. Està escrit en català i castellà, avançant-se al que poguessin dir PP, UPR(1) i Ciutadans si hagués estat només en català (i la gran quantitat de gent que no es pren seriosament el català). Però no hi ha cap referència en llengua Ent com possiblement hagués fet ICV. No dic res d'ACR perquè no sé a què es dediquen, i amb això ja he dit molt(2).
Parlem-ne una mica, de tot plegat
Diu, per exemple, a les pàgines 20-21 que "avancem cap a un transport públic millor", però continuem sense tenir cap mitjà per anar a Sabadell o Sant Quirze sense fer transbord a Sant Cugat (de manera que es tardi 10 minuts per un desplaçament que ara és de mitja hora) o d'anar directament a Molins de Rei (que ara s'ha de fer transbord a Martorell o, si tens collons, a Castellbisbal(3), en aquest cas amb RENFE). És fàcil: només s'ha de posar un autobús de Molins de Rei a Caldes de Montbui que segueixi el recorregut de la carretera coneguda com C-1413 i que passa per Molins de Rei, Rubí, Sant Quirze i Sabadell, entre d'altres poblacions.
També se'ns parla de la urbanització de les vies dels FGC i se'ns mostra un detall de la pèrgola. Per si no ho sabeu una pèrgola (segons el gràfic) és una mena de coberta de fusta entrellaçada com la que ja tenim a l'Avinguda de Barcelona. Té quatre propietats físiques interessants:
Pàgina 29. A la zona de l'antic camp de la UE Rubí s'hi vol fer un "complex comercial, lúdic i de serveis". El que no diu és si l'aparcament soterrat que tindrà serà obert les 24 hores del dia, 365 (o 366) dies a l'any o no i si tindrà vigilància o no. Ni si serà gratuït o no. Ho dic perquè actualment hi ha un aparcament d'unes 200 places (com diuen a la pàgina 18).
Tampoc es diu que se'n farà dels arbres que es tal·laràn al Parc de la Pau i la Natura per a construir-hi la Piscina Muncipal.
Un cosa què està bé és que el Museu de Rubí s'estableixi al l'antic Celler Cooperatiu, però de Cellers Cooperatius ja en parlaré en un altre moment.
Diu que han millorat l'Avinguda de Barcelona, però no diu que han trigat 9 mesos. Ni tampoc que les rajoles corresponents a les plataformes de les escombraries ja estan trencades passats només tres mesos de la inauguració.
A la pàgina 53 aprofiten per posar una fotografia dels Prínceps d'Astúries (que van visitar la ciutat l'any passat casualment després d'haver-se asfaltat els carrers per on havien de passar, a l'estil Bienvenido Mister Marshall) amb l'alcaldessa visitant una exposició.
I tot això, a pocs mesos de les eleccions municipals. A l'estil d'ICV quan van inaugurar la inútil rambla de l'Avinguda de l'Estatut just abans de les darreres eleccions. Que van perdre.
--------
(1) Recordem que són una escissió del PP que es dedica a portar la contrària perquè sí, a ser possible d'acord amb l'Associació de Veïns Ca n'Oriol.
(2) Ah, sí! Són els que volen posar un tramvia a Rubí. També podrien començar un metro aprofitant l'esvoranc del carrer Monturiol.
(3) Els que hàgiu estat a l'estació de Castellbisbal de nit entendreu el que vull dir.
Parlem-ne una mica, de tot plegat
Diu, per exemple, a les pàgines 20-21 que "avancem cap a un transport públic millor", però continuem sense tenir cap mitjà per anar a Sabadell o Sant Quirze sense fer transbord a Sant Cugat (de manera que es tardi 10 minuts per un desplaçament que ara és de mitja hora) o d'anar directament a Molins de Rei (que ara s'ha de fer transbord a Martorell o, si tens collons, a Castellbisbal(3), en aquest cas amb RENFE). És fàcil: només s'ha de posar un autobús de Molins de Rei a Caldes de Montbui que segueixi el recorregut de la carretera coneguda com C-1413 i que passa per Molins de Rei, Rubí, Sant Quirze i Sabadell, entre d'altres poblacions.
També se'ns parla de la urbanització de les vies dels FGC i se'ns mostra un detall de la pèrgola. Per si no ho sabeu una pèrgola (segons el gràfic) és una mena de coberta de fusta entrellaçada com la que ja tenim a l'Avinguda de Barcelona. Té quatre propietats físiques interessants:
- Si fa molt de Sol, tens tanta calor si hi estàs a sota com si estàs directament sota el sol.
- Si plou, et mulles tant si hi estàs a sota com si no hi estàs.
- Si hi estàs caminant per sota un dia de sol en comptes de molestar-te contínuament et molesta intermitentment.
- Al cap d'uns anys la pluja l'haurà fet malbé perquè és de fusta.
Pàgina 29. A la zona de l'antic camp de la UE Rubí s'hi vol fer un "complex comercial, lúdic i de serveis". El que no diu és si l'aparcament soterrat que tindrà serà obert les 24 hores del dia, 365 (o 366) dies a l'any o no i si tindrà vigilància o no. Ni si serà gratuït o no. Ho dic perquè actualment hi ha un aparcament d'unes 200 places (com diuen a la pàgina 18).
Tampoc es diu que se'n farà dels arbres que es tal·laràn al Parc de la Pau i la Natura per a construir-hi la Piscina Muncipal.
Un cosa què està bé és que el Museu de Rubí s'estableixi al l'antic Celler Cooperatiu, però de Cellers Cooperatius ja en parlaré en un altre moment.
Diu que han millorat l'Avinguda de Barcelona, però no diu que han trigat 9 mesos. Ni tampoc que les rajoles corresponents a les plataformes de les escombraries ja estan trencades passats només tres mesos de la inauguració.
A la pàgina 53 aprofiten per posar una fotografia dels Prínceps d'Astúries (que van visitar la ciutat l'any passat casualment després d'haver-se asfaltat els carrers per on havien de passar, a l'estil Bienvenido Mister Marshall) amb l'alcaldessa visitant una exposició.
I tot això, a pocs mesos de les eleccions municipals. A l'estil d'ICV quan van inaugurar la inútil rambla de l'Avinguda de l'Estatut just abans de les darreres eleccions. Que van perdre.
--------
(1) Recordem que són una escissió del PP que es dedica a portar la contrària perquè sí, a ser possible d'acord amb l'Associació de Veïns Ca n'Oriol.
(2) Ah, sí! Són els que volen posar un tramvia a Rubí. També podrien començar un metro aprofitant l'esvoranc del carrer Monturiol.
(3) Els que hàgiu estat a l'estació de Castellbisbal de nit entendreu el que vull dir.
dissabte, 23 de desembre del 2006
Barroeria
Trasllado (i tradueixo) un post que vaig publicar fa vuit mesos en un dels altres blogs que escric (C.R.A.T.E.) perquè crec que és més adient per a aquesta pàgina.
La imatge següent correspon a la vorera d'una de les cantonades de la cruïlla entre els carrers Cadmo i Terrassa, a Rubí:
-Joder, aquí ha quedao un abujero.
-Ejto lo arreglo yo.
(Tras diez minutos)
-Que arte tiene, joío.
-Ya me lo dise mi mujé.
La fotografia es va realitzar el mes d'abril d'aquest any, però a hores d'ara la barroeria encara hi és.
La imatge següent correspon a la vorera d'una de les cantonades de la cruïlla entre els carrers Cadmo i Terrassa, a Rubí:
-Joder, aquí ha quedao un abujero.
-Ejto lo arreglo yo.
(Tras diez minutos)
-Que arte tiene, joío.
-Ya me lo dise mi mujé.
La fotografia es va realitzar el mes d'abril d'aquest any, però a hores d'ara la barroeria encara hi és.
dimarts, 19 de desembre del 2006
A Rubí ens sobren els diners
Avui ha arribat a casa meva la revista dels súpers de l'Ajuntament de Rubí anomenada "La ciutat". La seva mida no segueix cap estàndard i la seva qualitat informativa és pèssima.
En les pàgines 4 i 5 d'aquest número (corresponent segons sembla a desembre'06/gener'07) se'ns parla de l'enllumenat a Rubí. En un, per dir-ne d'alguna manera, requadre a la pàgina 5 ens expliquen "Per què hi ha fanals que desprenen llum groga i altres llum blanca?
Sota la fotografia d'un fanal de llum groga hi diu:
Sota la fotografia d'un fanal de llum blanca hi diu:
És a dir, que els rubinencs acabarem:
En les pàgines 4 i 5 d'aquest número (corresponent segons sembla a desembre'06/gener'07) se'ns parla de l'enllumenat a Rubí. En un, per dir-ne d'alguna manera, requadre a la pàgina 5 ens expliquen "Per què hi ha fanals que desprenen llum groga i altres llum blanca?
Sota la fotografia d'un fanal de llum groga hi diu:
[...] Si s'usa vapor de sodi, el color és el groc, més habitual per factors tecnològics, econòmics i de bon rendiment.
Sota la fotografia d'un fanal de llum blanca hi diu:
La llum blanca és un sistema més modern, però menys sostenible per a la ciutat. Té un gran confort visual, però és de gran cost i difícil de regular. A l'actualitat, la llum blanca s'utilitza bàsicament a zones verdes o de vianants, però la tendència és generalitzar la seva utilització en un futur no gaire llunyà.
És a dir, que els rubinencs acabarem:
- Gastant més diners pel consum d'electricitat.
- Contribuint negativament al medi ambient.
- Hi ha x persones de l'Ajuntament que són tontes (on x>0).
- Algú de l'Ajuntament té algun tipus de relació econòmica amb algú de SECE, FECSA o alguna altra empresa relacionada amb electricitat o productes d'enllumenat.
- Es tracta d'una errata (desitjo que sigui aquesta).
- A Rubí ens sobren els diners i el planeta tampoc està tan malament com diuen.
divendres, 8 de desembre del 2006
Agents cívics
Rubí és una de les poblacions de Catalunya que disposa d'agents cívics(1). Els agents cívics, segons el Diari de Rubí d'avui mateix (en un article signat per Jordi Martí), "patrullen(2) a peu pels carrers de la ciutat amb l'objectiu d'educar i reprovar les actituds que es considerin incíviques".
L'article també diu que Antonio Molina, director de Serveis Urbans i Seguretat de Rubí, va assenyalar durant l'acte de presentació els principals punts d'atenció dels agents: aparcaments incorrectes, grafits, botellón, desperfectes del mobiliari, actituds inadequades dels amos d'animals de companyia i vandalisme en zones verdes.
Però tot té punts bons i punts dolents. Comencem pels bons.
Una de les característiques més interessants d'aquests agents cívics és que es tracta d'un grup sexualment paritari. És a dir, que hi tenim dues dones i dos homes. Una altra és que pertanyen a un marge d'edat on trobar feina actualment és complicat.
I passem als punts dolents.
El primer que m'ha vingut el cap mentre imaginava als agents cívics treballant ha sigut aquella veu que se sent per la megafonia dels FGC que diu, al més pur estil 1984(3), "Atenció si us plau: Els recordem que han de deixar sortir abans d'entrar al tren" i després es repeteix en castellà i en anglès. I això és trist, perquè denota el fracàs de l'educació per culpa d'una societat egocèntrica. Segons el meu parer, l'educació s'ha de treballar a casa per part de les famílies (sigui quina en sigui la seva composició) i no al carrer per part de desconeguts.
Però el pitjor de tot és l'horari. Bé, per als agents cívics la veritat és que és bastant bo: de 8 del matí a 3 de la tarda. Pensem, però, en els "principals punts d'atenció dels agents". Els aparcaments incorrectes es fan a qualsevol hora i, per tant cap problema, excepte que també s'aparca malament la resta del dia. Els grafits, malauradament, es fan a altes hores de la nit, o sigui que poca cosa hi podran fer. El botellón no s'acostuma a dur a terme de 8 del matí a 3 de la tarda. Els desperfectes en el mobiliari tampoc, així com el vandalisme en zones verdes. I la gent treu a passejar els gossos a qualsevol hora, però especialment al vespre, quan els agents cívics ja hauran acabat el seu torn.
O sigui que veurem a quatre persones que apatrullan la siudá per a que, entre les 8 del matí i les 3 de la tarda, Rubí sigui més cívica.
I un punt trist: els incívics se'ls prendran seriosament? Espero que sí, però no les tinc totes.
----
(1) Podria explicar vàries anècdotes d'agents (de la policia local) incívics, malcarats, prepotents (sobretot), malcriats i capaços d'infringir les normes bàsiques d'educació vial i el codi de circulació sense cap mena de sentiment de culpa. Són casos excepcionals, però es donen. D'això en parlaré un altre dia.
(2) M'acaba de venir el cap "Apatrullando la ciudad" del Fary a la pel·lícula Torrente.
(3) De George Orwell, no de Van Halen.
L'article també diu que Antonio Molina, director de Serveis Urbans i Seguretat de Rubí, va assenyalar durant l'acte de presentació els principals punts d'atenció dels agents: aparcaments incorrectes, grafits, botellón, desperfectes del mobiliari, actituds inadequades dels amos d'animals de companyia i vandalisme en zones verdes.
Però tot té punts bons i punts dolents. Comencem pels bons.
Una de les característiques més interessants d'aquests agents cívics és que es tracta d'un grup sexualment paritari. És a dir, que hi tenim dues dones i dos homes. Una altra és que pertanyen a un marge d'edat on trobar feina actualment és complicat.
I passem als punts dolents.
El primer que m'ha vingut el cap mentre imaginava als agents cívics treballant ha sigut aquella veu que se sent per la megafonia dels FGC que diu, al més pur estil 1984(3), "Atenció si us plau: Els recordem que han de deixar sortir abans d'entrar al tren" i després es repeteix en castellà i en anglès. I això és trist, perquè denota el fracàs de l'educació per culpa d'una societat egocèntrica. Segons el meu parer, l'educació s'ha de treballar a casa per part de les famílies (sigui quina en sigui la seva composició) i no al carrer per part de desconeguts.
Però el pitjor de tot és l'horari. Bé, per als agents cívics la veritat és que és bastant bo: de 8 del matí a 3 de la tarda. Pensem, però, en els "principals punts d'atenció dels agents". Els aparcaments incorrectes es fan a qualsevol hora i, per tant cap problema, excepte que també s'aparca malament la resta del dia. Els grafits, malauradament, es fan a altes hores de la nit, o sigui que poca cosa hi podran fer. El botellón no s'acostuma a dur a terme de 8 del matí a 3 de la tarda. Els desperfectes en el mobiliari tampoc, així com el vandalisme en zones verdes. I la gent treu a passejar els gossos a qualsevol hora, però especialment al vespre, quan els agents cívics ja hauran acabat el seu torn.
O sigui que veurem a quatre persones que apatrullan la siudá per a que, entre les 8 del matí i les 3 de la tarda, Rubí sigui més cívica.
I un punt trist: els incívics se'ls prendran seriosament? Espero que sí, però no les tinc totes.
----
(1) Podria explicar vàries anècdotes d'agents (de la policia local) incívics, malcarats, prepotents (sobretot), malcriats i capaços d'infringir les normes bàsiques d'educació vial i el codi de circulació sense cap mena de sentiment de culpa. Són casos excepcionals, però es donen. D'això en parlaré un altre dia.
(2) M'acaba de venir el cap "Apatrullando la ciudad" del Fary a la pel·lícula Torrente.
(3) De George Orwell, no de Van Halen.
dijous, 7 de desembre del 2006
Abandonant la civilització
Recupero l'article (perquè és l'únic article que vaig publicar-hi) d'Arreu, el blog que clausuro perquè no puc dedicar-hi el temps que es mereix. Si cliqueu sobre les imatges, podreu veure les fotografies més grans.
No deixa de semblar-me curiosa la tendència a creure que cal anar lluny per a trobar llocs bonics. I quan els trobo ben a la vora em vénen al cap dos pensaments. El primer pensament es podria resumir en "potser ens hem pres tan seriosament la idea que aquí no hi ha res que valgui la pena, que ja no ens aventurem a trobar-ho". El segon és més apocalíptic: "si algú hagués valorat el que tenia al voltant potser ara tot seria més verd, i no un munt de carrers asfaltats envoltats de cases". I ambdós pensaments estan molt lligats.
Per això és gratificant pujar dalt la bicicleta i pedalejar cap on es veu bosc. I al costat de casa, a Rubí (a pocs quilòmetres de Barcelona), això es pot fer. Així que ens hem dirigit cap a Can Xercavins, rera el Castell de Rubí, i, de cop i volta, la civilització ha desaparegut. Obviant els cables elèctrics, clar. Passada la Masia de Can Xercavins, una de les més grans que queda en peu a Rubí, les alenades d'aire pur omplien els nostres pulmons d'oxigen, aquest cop sense barrejar-lo amb la nicotina o les quantitats habituals urbanes de diòxid de carboni.
Un cop més hem redescobert casa nostra. I m'alegro que encara quedin coses per conèixer i que aquestes coses no siguin ciment.
No deixa de semblar-me curiosa la tendència a creure que cal anar lluny per a trobar llocs bonics. I quan els trobo ben a la vora em vénen al cap dos pensaments. El primer pensament es podria resumir en "potser ens hem pres tan seriosament la idea que aquí no hi ha res que valgui la pena, que ja no ens aventurem a trobar-ho". El segon és més apocalíptic: "si algú hagués valorat el que tenia al voltant potser ara tot seria més verd, i no un munt de carrers asfaltats envoltats de cases". I ambdós pensaments estan molt lligats.
Per això és gratificant pujar dalt la bicicleta i pedalejar cap on es veu bosc. I al costat de casa, a Rubí (a pocs quilòmetres de Barcelona), això es pot fer. Així que ens hem dirigit cap a Can Xercavins, rera el Castell de Rubí, i, de cop i volta, la civilització ha desaparegut. Obviant els cables elèctrics, clar. Passada la Masia de Can Xercavins, una de les més grans que queda en peu a Rubí, les alenades d'aire pur omplien els nostres pulmons d'oxigen, aquest cop sense barrejar-lo amb la nicotina o les quantitats habituals urbanes de diòxid de carboni.
Un cop més hem redescobert casa nostra. I m'alegro que encara quedin coses per conèixer i que aquestes coses no siguin ciment.
divendres, 1 de desembre del 2006
Rubinencs al poder!
Joan Manuel Treserras(1), d'ERC, és conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació. Interessant venint d'un poble on la cultura, per molt que es fomenti, no arrela(2).
Eduard Pallejà(3), d'ICV, és secretari general de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge. L'exalcalde de Rubí tindrà feina: què fareu amb la MAT? I amb l'habitatge en general?
I, com recorda el Diari de Rubí, Joan Ridao (ERC), va ser el ponent del partit a la comissió de redacció de l'Estatut de Catalunya. Pel que va servir...
Actualització 07/12/2006: Em comenten que Pere Torres (CiU), també de Rubí, va ser Secretari General de Política Territorial, entre d'altres càrrecs.
Ja vam enviar pel món a l'Enric Majó i al mag Selvin. Ara hi enviem polítics.
Tremoleu terrícoles!
-------
(1) Perquè amb una serra no n'hi ha prou.
(2) En gran part per culpa dels autoproclamats artistes de la ciutat que són tan artistes com jo sóc un paquet de tabac. En benefici d'aquesta gent diré que sóc fumador. Menys dóna una pedra.
(3) No confondre amb "llepa ja", frase que podria pronunciar en Conrad Son treballant, per exemple.
Eduard Pallejà(3), d'ICV, és secretari general de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge. L'exalcalde de Rubí tindrà feina: què fareu amb la MAT? I amb l'habitatge en general?
I, com recorda el Diari de Rubí, Joan Ridao (ERC), va ser el ponent del partit a la comissió de redacció de l'Estatut de Catalunya. Pel que va servir...
Actualització 07/12/2006: Em comenten que Pere Torres (CiU), també de Rubí, va ser Secretari General de Política Territorial, entre d'altres càrrecs.
Ja vam enviar pel món a l'Enric Majó i al mag Selvin. Ara hi enviem polítics.
Tremoleu terrícoles!
Endavant i força Rubí,
afició de grans i petits!
-------
(1) Perquè amb una serra no n'hi ha prou.
(2) En gran part per culpa dels autoproclamats artistes de la ciutat que són tan artistes com jo sóc un paquet de tabac. En benefici d'aquesta gent diré que sóc fumador. Menys dóna una pedra.
(3) No confondre amb "llepa ja", frase que podria pronunciar en Conrad Son treballant, per exemple.
dissabte, 28 d’octubre del 2006
Que vénen els mossos!!!
A partir de l'u de novembre s'activarà la motricitat dels Mossos d'Esquadra a Rubí. Suposo que és casualitat que el responsable de l'Àrea Bàsica Policial (ABP) de Rubí, Sant Cugat i Castellbisbal s'anomeni Francesc Camprubí.
Un article que signa M. Miró al Rubí Noticies d'aquesta setmana es titula "Cooperación asegurada entre las dos policías"(1). En aquest article se'ns explica que existeix un conveni de cooperació entre la Policia Local i els Mossos d'Esquadra. El que passa és que hi haurà tres cossos de policia a Rubí: Local, Nacional (d'Espanya) i Nacional (de Catalunya)(2).
Això m'ha recordat que, en una xerrada a la que vaig assistir a la UAB sobre delictes informàtics en la que un dels ponents era un mosso d'esquadra amb títol d'enginyer en informàtica(3), el mosso(4) va comentar que un dels problemes que existien és la dificultat entre els intercanvis d'informació entre els diferents cossos de policia(5): Policía Nacional, Mossos d'Esquadra, Guardia Civil, Interpol i, de fet, tots els diferents cossos de policia de tot el món, ja que molts dels delictes informàtics acostumen a ser delictes distribuïts.
I em vaig quedar amb les ganes de preguntar-li: si un dels problemes és que hi ha massa tipus de policia, ¿no seria millor tenir-ne només una i, per tant, estàvem més segurs abans de l'aparició dels mossos (és a dir, vosaltres)?
---
(1) Rubí Notícies és bilingüe. En el tema concret del desplegament dels mossos el curt resum a la portada és en català. Els articles (pàgines 3 i 4 i editorial) que són bastant més llargs apareixen en castellà. No entenc el criteri que segueixen.
(2) Suposo que el nom de "Policia Nacional" deu ser una marca registrada i la Generalitat va arribar tard. I van pensar "¡Mierda, ya está pillao!".
(3) Per guanyar un bon sou, els informàtics com capaços de rebaixar-nos molt. Però molt molt molt.
(4) Que, d'altra banda, segons algunes noies no era tan atractiu com els hi hagués agradat. I, a més i sobretot, no duia l'uniforme sinó que anava vestit de carrer.
(5) Aquí hi podria escriure alguna referència sexual però seria inútil. D'acord, doncs fem-ho. Suposo que no es referia a informació genètica en estat natural.
Un article que signa M. Miró al Rubí Noticies d'aquesta setmana es titula "Cooperación asegurada entre las dos policías"(1). En aquest article se'ns explica que existeix un conveni de cooperació entre la Policia Local i els Mossos d'Esquadra. El que passa és que hi haurà tres cossos de policia a Rubí: Local, Nacional (d'Espanya) i Nacional (de Catalunya)(2).
Això m'ha recordat que, en una xerrada a la que vaig assistir a la UAB sobre delictes informàtics en la que un dels ponents era un mosso d'esquadra amb títol d'enginyer en informàtica(3), el mosso(4) va comentar que un dels problemes que existien és la dificultat entre els intercanvis d'informació entre els diferents cossos de policia(5): Policía Nacional, Mossos d'Esquadra, Guardia Civil, Interpol i, de fet, tots els diferents cossos de policia de tot el món, ja que molts dels delictes informàtics acostumen a ser delictes distribuïts.
I em vaig quedar amb les ganes de preguntar-li: si un dels problemes és que hi ha massa tipus de policia, ¿no seria millor tenir-ne només una i, per tant, estàvem més segurs abans de l'aparició dels mossos (és a dir, vosaltres)?
---
(1) Rubí Notícies és bilingüe. En el tema concret del desplegament dels mossos el curt resum a la portada és en català. Els articles (pàgines 3 i 4 i editorial) que són bastant més llargs apareixen en castellà. No entenc el criteri que segueixen.
(2) Suposo que el nom de "Policia Nacional" deu ser una marca registrada i la Generalitat va arribar tard. I van pensar "¡Mierda, ya está pillao!".
(3) Per guanyar un bon sou, els informàtics com capaços de rebaixar-nos molt. Però molt molt molt.
(4) Que, d'altra banda, segons algunes noies no era tan atractiu com els hi hagués agradat. I, a més i sobretot, no duia l'uniforme sinó que anava vestit de carrer.
(5) Aquí hi podria escriure alguna referència sexual però seria inútil. D'acord, doncs fem-ho. Suposo que no es referia a informació genètica en estat natural.
divendres, 27 d’octubre del 2006
Fira de Sant Galderic
El dissabte passat es va celebrar a Rubí la fira de Sant Galderic i, com informen els setmanaris locals Diari de Rubí i Rubí Notícies, va ser tot un èxit. De fet, a l'hora en que hi vam passar la meva parella i jo (cap a les vuit del vespre) la fira estava a rebentar. Però això no va impedir que hi compréssim un fuet i un formatge (per cert, molt bons tots dos).
Un parell d'anècdotes, que no apareixen als setmanaris, mereixen ser comentades. Resulta que un parell de dones de certa edat(1) es van dirigir a membres de l'organització per dir-los que "si esto es una botifarrada popular debería ser gratis". Clar, i qui ho paga, senyora?.
I sembla ser que aquest mateix parell es va dirigir a no sé qui perquè "queremos una botella de vino de estas que regaláis". La resposta que van rebre va ser de l'estil "si quiere una botella, vale 13 euros".
De gent amb morro n'hi ha a tot arreu.
Per acabar proposo algunes coses per tal de millorar la fira:
-------
(1) En aquest cas vol dir grans, no d'edat de veritat.
Un parell d'anècdotes, que no apareixen als setmanaris, mereixen ser comentades. Resulta que un parell de dones de certa edat(1) es van dirigir a membres de l'organització per dir-los que "si esto es una botifarrada popular debería ser gratis". Clar, i qui ho paga, senyora?.
I sembla ser que aquest mateix parell es va dirigir a no sé qui perquè "queremos una botella de vino de estas que regaláis". La resposta que van rebre va ser de l'estil "si quiere una botella, vale 13 euros".
De gent amb morro n'hi ha a tot arreu.
Per acabar proposo algunes coses per tal de millorar la fira:
- Demanar un lloc més ampli per a dur-la a terme. Tot i que el lloc utilitzat enguany és el més adient per a donar la sensació de que es fa en un poble i no una ciutat, el carrer Xercavins en concret és massa estret. Això va fer que, havent-hi la quantitat de gent per centímetre quadrat que hi havia, nosaltres no hi passéssim.
- Que la fira duri els dos dies del cap de setmana. Molta gent podrà passejar-hi i participar també en diumenge.
-------
(1) En aquest cas vol dir grans, no d'edat de veritat.
dissabte, 14 d’octubre del 2006
Les festes del centre
Llegeixo tant al Diari de Rubí com al Rubí Notícies que el cap de setmana passat es van celebrar les festes del Centre de Rubí. D'entrada m'agradaria saber com pot ser que visqui tan a prop del local de l'Associació de Veïns i no m'hagi assabentat que es feia una festa al meu barri. És més, ja fa 4 anys que visc aquí i des que vaig néixer que hi vivien els meus avis i encara no sabia que el centre tingués una festa pròpia.
D'altra banda, només se'n destaquen tres activitats. La primera, sardanes a càrrec de la Jovenívola de Sabadell. La segona, la representació de l'obra El ferrer de tall de Serafí Pitarra (que vaig veure fa molts anys i em va agradar). I la tercera, l'activitat estrella... aquella que ningú s'hauria d'haver perdut... ta-ta-tatxaaaaaán... l'exhibició de balls country.
En resum, hi ha coses que es millor no saber.
D'altra banda, només se'n destaquen tres activitats. La primera, sardanes a càrrec de la Jovenívola de Sabadell. La segona, la representació de l'obra El ferrer de tall de Serafí Pitarra (que vaig veure fa molts anys i em va agradar). I la tercera, l'activitat estrella... aquella que ningú s'hauria d'haver perdut... ta-ta-tatxaaaaaán... l'exhibició de balls country.
En resum, hi ha coses que es millor no saber.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
