(El cor de) La Ciutat, capítol 154

A la revista de propaganda de l'Ajuntament anomenada La Ciutat corresponent al març de 2008 m'hi he trobat tres coses interessants.

Mònica Querol
La menys important, més que res per la protagonista, és que Mònica Querol (PP) aprofita per criticar que als Plens Municipals es parla de moltes coses que no tenen a veure amb Rubí. De fet, s'oblida que ella mateixa al número anterior de La Ciutat (suposada revista municipal) també va parlar de coses que no són Rubí. Però això és igual.

Una segona cosa interessant també la diu la Mònica:

En este último Pleno el PP presentó una moción denunciando que nuestros comerciantes no puedan rotular en castellano y se vean obligados por ley a hacerlo en catalán.

A mi em molesten les mentides i en aquesta frase de la Mònica n'hi ha una. Els comerciants PODEN retolar en castellà, fins i tot poden retolar en espanyol. I si volen en àrab, ja posats. La llei obliga a retolar en català, però NO obliga a NO retolar en qualsevol altre idioma. És a dir, que poden existir els rètols bilingües, trilingües i babèlics. Concretament el punt 3 de l'article 32 (Capítol V) de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística diu (la negreta(*) és meva):

La senyalització i els cartells d'informació general de caràcter fix i els documents d'oferta de serveis per a les persones usuàries i consumidores dels establiments oberts al públic han d'ésser redactats, almenys, en català. Aquesta norma no s'aplica a les marques, als noms comercials i als rètols emparats per la legislació de la propietat industrial.

Per a qui no ho sàpiga, l'adverbi almenys significa pel cap baix, és a dir, com a mínim. En castellà, podríem dir por lo menos, al menos o a lo menos [significats, veure accepcions 2 i 10]. Ho intentaré explicar d'una altra manera per si de cas: és obligatori retolar en català, però al rètol hi pot aparèixer qualsevol altre llengua i, per tant, es pot retolar en castellà. O sigui que no és cert que els nostres (meus també?) comerciants no puguin retolar en castellà, com diu la Mònica (o, més concretament, una moció presentada pel Partit Popular).

No entraré en si la llei em sembla correcta o no. Però la llei és la que és i no diu pas el que la Mònica diu que diu. Amb quin adjectiu s'expressa la qualitat d'aquell o aquella que fa assercions contra la veritat?

Fotos
A la pàgina de l'alcaldessa, aquella que apareix copiada inevitablement al seu blog, s'hi publiquen, a més del text destinat al copiar i enganxar, fotos de grups escolars que se les fan amb la Carme García a la porta de l'Ajuntament. En aquest número hi tenim als alumnes del Pla de Transició al Treball.

Però aquest cop també hi trobem un aclariment:

Les fotos corresponents a les visites del CEIP 25 de Setembre i del Col·legi Maristes d'aquest curs no seran publicades per petició expressa dels pares de 3 alumnes dels centres.

A mi, sincerament, m'importen un rave aquestes fotografies però em pregunto per què no volen que es publiquin. Potser és perquè no volen que la imatge dels seus fills s'utilitzi per a omplir un espai polític com és la revista La Ciutat. Potser és que els seus fills són lleigs. Potser és que no volen que se'ls vegi amb algú del PSOE (i això que no és el Peiró!). Potser és per algun altre motiu que se m'escapa.

Ara bé, suposem que a cada foto hi sortien 20 alumnes més, els pares dels quals sí que volien (o no els importava) que la fotografia es publiqués. Doncs els que no ho volien ja ho podrien haver dit abans i la solució hagués estat ben senzilla: els alumnes de pares anti-foto no cal que es situïn davant de l'objectiu de la càmera. I si el problema no és la foto en sí, sinó que aquesta aparegui en una publicació de l'àmbit que sigui, se'n poden fer dues: una amb tots els alumnes i una altra sense els que tenen dels pares en qüestió. Una fotografia de més, en el fons, no surt tan cara de fer. I si cal es pot descomptar del sou de l'alcaldessa, que total no ho notarà.

En tot cas el que hauria de fer l'Ajuntament és demanar un paper signat pel pare o mare o tutor o tutora de l'alumne conforme no li importa que la fotografia aparegui a La Ciutat. Els que duguin el paper signat se'ls fotografia; els que no, no. Almenys(!) així els que volen que es publiqui la veuran publicada. I als que no, no els importarà perquè no hi sortiran els seus fills.

-----
(*) I no parlo de la Mare de Déu de Montserrat.

L'Estat

Em sembla bastant trist que a la revista La Ciutat d'aquest mes, quatre dels sis partits polítics que conformen l'Ajuntament (PSC, ICV, PP, ERC) aprofitin l'espai que tenen reservat a "Grups municipals" per fer precampanya electoral de les Eleccions generals en comptes de parlar de Rubí. Més que res perquè la revista-pamflet es diu "La Ciutat" i el títol de la secció conté la paraula "municipals", encara que això d'utilitzar les paraules amb el seu significat estigui passat de moda, sobretot en política. En definitiva, crec que per a parlar de coses que no són Rubí ja existeixen altres mitjans.

Sense que serveixi de precedent felicitaré a CiU i ACR i els animo a no imitar als demés partits. Clar, que ACR ho té més fàcil perquè em sembla que no es presenta a les generals.

Rubisfera setmanal [4/11 al 10/11]

UE Rubí
A Rubíshow, en John-John proposa que l'himne de la UE Rubí es faci servir més. Si no l'han canviat l'himne fa "Endavant i força Rubí, afició de grans i petits, etc". Llàstima que, tot i aquest vigoritzant himne, el Rubí no aixequi cap des que a la temporada 1994-1995, a la primera jornada de 2a divisió B, el València B li fotés un 7-0 a Mestalla. Ho dic de memòria, corregiu-me si m'equivoco.

Com a curiositat he trobat que, segons una llista de la Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation, la UE Rubí va ser fundada l'any 1902 (això potser ja ho sabíeu), entre el Real Madrid i l'Atlético de Madrid. Segons aquesta estadística és el 8è equip més antic de l'Estat Espanyol (5è català). Algú que conegui millor la història de la Unió Esportiva pot confirmar-ho o aportar més dades?

I tu, quant cobres?
El dilluns, El Bioc ens va aportar un article més que interessant sobre els sous dels regidors. Llegiu-lo atentament. Val la pena.

Les oportunitats d'una ciutat jove
L'alcaldessa (que just ara me l'imagino fent el copipaste a l'ordinador del seu despatx d'alcaldessa) ens mostra un copipaste de la presentació del pamflet La Ciutat que arriba al palindròmic número 151. A La Ciutat hi apareix en català i en castellà, al seu blog només en castellà(1).

L'article consta de 3 paràgrafs. El primer ens resumeix l'estadística. En el segon ens diu que tot i ser una estadística simplificada és útil. I en el tercer, fent una serie de raonaments no vàlids des d'un punt de vista lògic, arriba a la conclusió que Rubí és una ciutat plena d'oportunitats. Com els Estats Units.

I potser ho és, però no està ben argumentat. Llenguatge típic de polítics.

Escola d'adults
Jordi Barbudo(ICV) ens parla del discurs d'inauguració de l'Escola d'adults per part de l'alcaldessa i critica que finalment l'escola només tingui dues plantes.

Altres
Parlen d'altres coses potser no menys importants Arés Tubau(ERC) i Marta Ribas(ICV).


----
(1) Suposo que la gent de C's estan a punt de manifestar-se perquè només apareix en una de les dues llengües oficials.

Algú es llegeix el pamflet "La ciutat" abans d'imprimir-lo?

Tenint en compte la periodicitat de "La ciutat", que ara sembla que apareix a les bústies cada dos mesos, sembla que hi ha prou temps per a revisar els textos. És clar que si es tractés d'un diari seria molt més probable que apareguessin errades, però amb dos mesos hi ha temps de sobra per mirar-s'ho i remirar-s'ho. Sobretot donada l'escassa longitud del pamflet.

Però no és així. A la columna (que més aviat és una fila) del PP, que en aquesta ocasió firma Armand Querol, i que parla sobre el llibre "Rubí, una ciutat en transformació" hi trobem:

¿Por qué, me pregunto, no editan y distribuyen un comunicado en el cual puedan decir que de "las cuarenta promesas electorales de los socialistas en su separata para las urbanizacione(*) , cuarenta y siete no se han cumplido?"

¿De 40 no se n'han fet 47? Això només pot voler dir 2 coses: o ningú rellegeix "La ciutat" o els socialistes ho han fet pitjor del que sembla i, no només això, sinó que ho han fet pitjor del que és matemàticament possible.

El que queda clar, però, és que el Partit Popular té molt poques coses a dir com a partit polític si dedica el seu espai a dir el que tothom ja ha pensat en comptes de fer propostes de veritat. Com també ha fet Alternativa Ciutadana de Rubí. En canvi, Convergència i Unió, a través de Xavier Reinaldos, perd el temps defensant-ho.

Rubí, una ciutat que no es transformarà fins que no transformem els polítics en persones capaces de veure què preocupa realment al ciutadà.

----
(*) La desinència de plural també es troba a faltar en l'original.

A Rubí ens sobren els diners

Avui ha arribat a casa meva la revista dels súpers de l'Ajuntament de Rubí anomenada "La ciutat". La seva mida no segueix cap estàndard i la seva qualitat informativa és pèssima.

En les pàgines 4 i 5 d'aquest número (corresponent segons sembla a desembre'06/gener'07) se'ns parla de l'enllumenat a Rubí. En un, per dir-ne d'alguna manera, requadre a la pàgina 5 ens expliquen "Per què hi ha fanals que desprenen llum groga i altres llum blanca?

Sota la fotografia d'un fanal de llum groga hi diu:

[...] Si s'usa vapor de sodi, el color és el groc, més habitual per factors tecnològics, econòmics i de bon rendiment.

Sota la fotografia d'un fanal de llum blanca hi diu:

La llum blanca és un sistema més modern, però menys sostenible per a la ciutat. Té un gran confort visual, però és de gran cost i difícil de regular. A l'actualitat, la llum blanca s'utilitza bàsicament a zones verdes o de vianants, però la tendència és generalitzar la seva utilització en un futur no gaire llunyà.

És a dir, que els rubinencs acabarem:

1. Gastant més diners pel consum d'electricitat.
2. Contribuint negativament al medi ambient.

Possibles justificacions:

• Hi ha x persones de l'Ajuntament que són tontes (on x>0).
• Algú de l'Ajuntament té algun tipus de relació econòmica amb algú de SECE, FECSA o alguna altra empresa relacionada amb electricitat o productes d'enllumenat.
• Es tracta d'una errata (desitjo que sigui aquesta).
  
• A Rubí ens sobren els diners i el planeta tampoc està tan malament com diuen.

Rubinitat, Festa Major de Sant Roc, viatge

Rubinitat
Llegeixo al Diari(sic) de Rubí que "L'IES La Serreta celebra 10 anys fomentant la «rubinitat»". Resulta que Jaume Parras, director del centre, s'ha inventat la paraula rubinitat que, en cas d'aparèixer en algún diccionari i segons el senyor Parras, s'hauria de definir com "la inserció dels alumnes en l'entorn, els trets identitaris(sic) i els valors propis del Rubí en què se'ls educa". De passada dir que el senyor Parras s'ha inventat la paraula "identitari"

Barallant-nos amb el llenguatge podríem dir que aquells que practiquen o creuen en la rubinitat s'haurien d'anomenar rubinistes i que proclamarien el seu rubinisme. Així, en lloc dels nacionalismes tindrem els municipalismes (havent-nos saltat directament els provincialismes, els veguerismes i els comarquismes). I així podrem mirar malament als santcugatistes (del Vallès) perquè allà reben més favoritismes que aquí.

Festa Major de Sant Roc
La Festa Major de Sant Roc és el que s'anomena Festa Major Petita. I jo sempre he pensat que en aquest cas seria més adient dir-ne Festa Menor.

A diferència de la Festa Major de Sant Pere, la gran, la de Sant Roc recull tan sols 9 activitats. La més interessant és la dels Versots(1), organitzada per Diables de Rubí, Diables de la Riera de Rubí, Espurnes i Trons dels Diables de la Riera. Resumint l'activitat ràpidament, consisteix en la lectura de versos que parlen del que ha passat l'últim any a Rubí, sobretot ficant-se en temes polítics, on els polítics no queden massa bé. Ben fet i bonica còpia de les chirigotas.

Però tota Festa Major, gran o petita, té la seva activitat estúpida. En aquest cas és la Xerricada de Sant Roc que, sorprenentment, aquest any assoleix la vuitena edició. L'activitat consisteix en un concurs on s'ha de veure amb porró fent acrobàcies. Cal afegir res més?

Mentre escric això, les gralles desafinen(2) (si no desafinessin no serien gralles) escalfant per a l'actuació dels Castellers de Rubí, una entitat que forma part de l'organització de la Xerricada que s'ha celebrat just abans de l'actuació. Sort que no fan castells massa alts i que, com es comenta al Rubí notícies, ja utilitzen el casc.

Viatge
Al pamflet de l'Ajuntament de Rubí "La ciutat" del qual ningú en coneix la seva periodicitat, a l'última pàgina, hi apareix un anunci d'un viatge a la costa d'Almeria especial per a la gent gran. I com que ho organitza l'Ajuntament de Rubí, la sortida es realitza el dia 16 d'octubre a Sabadell. Lògic, oi?

----
(1) Paraula inventada.
(2) Acaben d'interpretar el que he deduit que era l'Himne del Barça en clau aleatòria. Suposo que així no han de pagar a la SGAE.