En Jordi Peiró(1) és un crack. Ara que els meus ídols polítics de Rubí (Xavier Reinaldos i Mònica Querol) estan una mica apagats, sorgeix Jordi Peiró. Sempre ha estat aquí, però fins ara no m'havia adonat que és el puto amo.
La característica més important d'en Jordi la comparteix, de fet, amb la meva estimadíssima Mònica Qq. Si bé la Qq és capaç de menysprear als votants que no l'han votat, en Jordi té la particularitat de negar el dret a la informació.
Així, si un partit polític com ACR, amb el qual no simpatitzo més que amb qualsevol altre, vol parlar del POUM al poble, no dient gran cosa més que el que està publicat a la web de l'Ajuntament, en Jordi diu que "ara toca negociar i no sortir públicament". M'encanta. Això què vol dir? Que quan estigui negociat llavors el poble ens ho haurem de menjar amb patates?
Saps què, Peiró? He pensat que a partir d'ara és millor que ningú digui res sense el teu consentiment. Em pots donar la teva adreça perquè validis si el que vull escriure et sembla bé?
PD: Aprofitant que ACR no es presenta a les Eleccions Generals, potser aquest cop els voto :)
---
(1) Anagrames en castellà de Jordi Peiró: dirijo peor, reidor pijo.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gent de Rubí. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gent de Rubí. Mostrar tots els missatges
dijous, 28 de febrer del 2008
dijous, 14 de febrer del 2008
De Rubí a Eurovisió ?
Avui toca fer una mica d'amiguisme. Aquest any potser faig un esforç i m'empasso el Festival d'Eurovisió. I això serà si Pasos D'Mono, que són de Rubí, finalment hi participen. La votació popular a través d'internet ha començat avui però la pàgina va molt malament.
El vídeo de Pasos D'Mono, de totes maneres, el podeu veure en aquest enllaç. Per votar-los, cas que vulgueu (i que funcioni bé la pàgina de votacions), haureu de seguir aquest altre enllaç, i cercar Pasos D'Mono a la lletra P. Per cert, es poden donar 5 vots al dia fins al 23 de febrer
De passada, dir-vos que la pàgina oficial de Pasos D'Mono és pasosdmono.com i que, malauradament, només es veu bé amb Internet Explorer.
El vídeo de Pasos D'Mono, de totes maneres, el podeu veure en aquest enllaç. Per votar-los, cas que vulgueu (i que funcioni bé la pàgina de votacions), haureu de seguir aquest altre enllaç, i cercar Pasos D'Mono a la lletra P. Per cert, es poden donar 5 vots al dia fins al 23 de febrer
De passada, dir-vos que la pàgina oficial de Pasos D'Mono és pasosdmono.com i que, malauradament, només es veu bé amb Internet Explorer.
dimecres, 30 de gener del 2008
Correcció
A Rubisfera quinzenal [9/12 al 22/12] vaig dir:
Doncs bé, anava errat. Segons diu Guia/Diari de Rubí a "Rafa Páez serà el relleu d’Armand Querol al grup municipal del PP local" resulta que Armand Querol ha estat nomenat membre del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. No gaire bona notícia per a la Corporació.
Només vull destacar una última cosa que surt en l'article que he enllaçat:
Això és pràcticament un oxímoron: un polític que actua amb independència i que no és partidista.
Segons llegia aquest divendres en un article d'en Quim Monzó a La Vanguardia, el PP va proposar Armand Querol per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Però aquest no ha colat. En aquest sentit, la Corporació està d'enhorabona.
Doncs bé, anava errat. Segons diu Guia/Diari de Rubí a "Rafa Páez serà el relleu d’Armand Querol al grup municipal del PP local" resulta que Armand Querol ha estat nomenat membre del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. No gaire bona notícia per a la Corporació.
Només vull destacar una última cosa que surt en l'article que he enllaçat:
Finalment, l’Armand Querol [...] va assegurar que actuarà amb independència i que ningú «em podrà tatxar de partidisme».
Això és pràcticament un oxímoron: un polític que actua amb independència i que no és partidista.
dijous, 10 de gener del 2008
Començament d'any agredolç
I. Tristesa
L'any ha començat amb dues pèrdues per a la rubisfera, justament mentre em plantejava la conveniència de la continuïtat de RubíCity. Primer va ser Nomanual d'autoajuda, que de fet va tancar la paradeta el 24 de desembre de 2007. Després, el 5 de gener, tancava Pais de cutres tot i que pràcticament ja no s'actualitzava. Una pena, per a mi, en ambdós casos.
II. Enquesta
D'altra banda, l'enquesta que va acabar fa poc m'ha fet adonar que no sóc tan mala persona com creia. La pregunta formulada era "Què esperes del blog RubíCity per l'any 2008?" i resulta que l'opció més votada (amb 6 vots) és la que em desitja el suïcidi. Com a mínim jo no vull que mori ningú. No sóc tan fill de puta. Però ja sabeu que a Rubí n'hi ha 6, com a mínim. I això que era Nadal.
La segona opció més votada va ser "Que faci el que vulgui, com sempre". 3 persones van decidir-se per l'opció que em donava més llibertat. Es veu que encara hi ha gent que no vol dir-li als demés el que han de fer i això em fa ser una mica més optimista.
En el tercer lloc hi ha un empat entre "Que l'autor proclami que el seu amor platònic és Xavier Reinaldos" i "Que passi de política i parli del que li interessa realment als rubinencs". Pel que fa el primer cas podria mentir i proclamar el meu amor, però no en tinc ganes. Pel que fa al segon em planteja un dubte: realment la política no interessa als rubinencs? La presència d'aquest blog i alguns d'altres on la crítica política hi ha tingut certa importància fa pensar que, almenys en part, sí que interessa.
En cinquè lloc empaten a un vot "Que els hi foti més canya als polítics aquests que tenim" i "M'és igual, jo no llegeixo aquest blog ni estic votant aquesta enquesta". La primera opció la podríem lligar amb la segona de l'anterior paràgraf. La segona d'aquest paràgraf, en canvi, em confirma que si poses una opció suficientment estúpida en una enquesta sempre apareixerà algú que la votarà. Potser era això el que ens volia dir Mònica Querol just passades les municipals en aquella carta insultant. Però em temo que la Mònica i jo discreparíem (i molt) en quina opció era realment estúpida, en aquell cas.
I en setè i últim lloc ha quedat "Que l'autor proclami que el seu amor platònic és Arés Tubau". Potser m'hi vaig malfixar i no era ella, però per si de cas, com que no voldria trencar la parella que passejava el migdia de dissabte passat pel carrer major i que a simple vista en feien una de bona (de parella), no diré res sobre aquesta opció.
III. Pessebre
Aprofito per felicitar al Jordi d'El Bioc pel diorama de La fugida a Egipte. Crec que aquest n'era el títol.
IV. Gairebé
En John-John publica a Rubíshow una foto que m'indica que durant la cavalcada dels reis d'enguany devíem estar a menys de vint metres l'un de l'altre. I que gairebé hi podria sortir jo a la foto. Amb tot això un es podria preguntar: i a mi què m'importa?
V. Futur
No espereu més rubisferes setmanals ni cap tipus de periodicitat de RubíCity.
Salut!
L'any ha començat amb dues pèrdues per a la rubisfera, justament mentre em plantejava la conveniència de la continuïtat de RubíCity. Primer va ser Nomanual d'autoajuda, que de fet va tancar la paradeta el 24 de desembre de 2007. Després, el 5 de gener, tancava Pais de cutres tot i que pràcticament ja no s'actualitzava. Una pena, per a mi, en ambdós casos.
II. Enquesta
D'altra banda, l'enquesta que va acabar fa poc m'ha fet adonar que no sóc tan mala persona com creia. La pregunta formulada era "Què esperes del blog RubíCity per l'any 2008?" i resulta que l'opció més votada (amb 6 vots) és la que em desitja el suïcidi. Com a mínim jo no vull que mori ningú. No sóc tan fill de puta. Però ja sabeu que a Rubí n'hi ha 6, com a mínim. I això que era Nadal.
La segona opció més votada va ser "Que faci el que vulgui, com sempre". 3 persones van decidir-se per l'opció que em donava més llibertat. Es veu que encara hi ha gent que no vol dir-li als demés el que han de fer i això em fa ser una mica més optimista.
En el tercer lloc hi ha un empat entre "Que l'autor proclami que el seu amor platònic és Xavier Reinaldos" i "Que passi de política i parli del que li interessa realment als rubinencs". Pel que fa el primer cas podria mentir i proclamar el meu amor, però no en tinc ganes. Pel que fa al segon em planteja un dubte: realment la política no interessa als rubinencs? La presència d'aquest blog i alguns d'altres on la crítica política hi ha tingut certa importància fa pensar que, almenys en part, sí que interessa.
En cinquè lloc empaten a un vot "Que els hi foti més canya als polítics aquests que tenim" i "M'és igual, jo no llegeixo aquest blog ni estic votant aquesta enquesta". La primera opció la podríem lligar amb la segona de l'anterior paràgraf. La segona d'aquest paràgraf, en canvi, em confirma que si poses una opció suficientment estúpida en una enquesta sempre apareixerà algú que la votarà. Potser era això el que ens volia dir Mònica Querol just passades les municipals en aquella carta insultant. Però em temo que la Mònica i jo discreparíem (i molt) en quina opció era realment estúpida, en aquell cas.
I en setè i últim lloc ha quedat "Que l'autor proclami que el seu amor platònic és Arés Tubau". Potser m'hi vaig malfixar i no era ella, però per si de cas, com que no voldria trencar la parella que passejava el migdia de dissabte passat pel carrer major i que a simple vista en feien una de bona (de parella), no diré res sobre aquesta opció.
III. Pessebre
Aprofito per felicitar al Jordi d'El Bioc pel diorama de La fugida a Egipte. Crec que aquest n'era el títol.
IV. Gairebé
En John-John publica a Rubíshow una foto que m'indica que durant la cavalcada dels reis d'enguany devíem estar a menys de vint metres l'un de l'altre. I que gairebé hi podria sortir jo a la foto. Amb tot això un es podria preguntar: i a mi què m'importa?
V. Futur
No espereu més rubisferes setmanals ni cap tipus de periodicitat de RubíCity.
Salut!
dimecres, 5 de desembre del 2007
Joves alternatius
Joves alternatius és el títol d'un reportatge de l'Entre línies de TV3. En aquest cas diuen alternatius perquè no van a discoteques. En parlo aquí perquè alguns d'aquests (sobretot aquestes) són de Rubí. També de Castellar i de Barcelona. Hi surt també el bus de Molí21 i per això m'estranya que no se n'hagi parlat a Nomanual d'autoajuda.
Us deixo aquí el vídeo.
Us deixo aquí el vídeo.
divendres, 16 de novembre del 2007
Pseudoanonimat
Avui he llegit a No manual d'autoajuda un article sobre RubíActualitat. D'aquesta pàgina en parlaré una mica en la Rubisfera corresponent el proper diumenge.
Però, a més, hi he llegit que "[...] com Rubíshow i RubíCity, són blocs anònims [...]". De Rubíshow, en aquest sentit, no en puc parlar però de RubíCity sí.
RubíCity no és exactament anònim. Entre altres coses perquè hi ha gent, com per exemple en Xavier Reinaldos, que saben el meu nom i cognoms. Però sobretot perquè el nom que s'amaga darrera del pseudònim intratable està... amagat. On?
Si a algú li hagués interessant saber més coses sobre l'intratable, hauria d'haver començat per seguir els enllaços que apareixen a la dreta, a l'apartat "Més:".
Per tant, el primer lloc on hauria anat a parar l'investigador és a Maragu (la primera novel·la en wiki i en català). Maragu és el títol provisional d'una novel·la de fantasia que l'intratable està escrivint (lentament) amb la particularitat que es poden anar seguint les modificacions i així veure el procés de reescriptura. I a l'esquerra de la pàgina principal de Maragu hi trobaria un enllaç on hi diu "Sobre l'autor".
L'investigador seguiria llegint i clicant als enllaços.
A C.R.A.T.E. n'hi trobaria dos. El primer a l'article intitulat Vaya Tela on viuria el rocanrol del mític grup rubinenc de nom ídem gràcies al vídeo que s'hi mostra. En el vídeo hi surt l'intratable junt amb els seus (llavors) companys de grup. Pràcticament al final hi apareix l'equivalència entre intratable i el seu nom real. L'investigador veuria, per cert, que no coincideix amb el de Maragu.
La solució (encara més) correctaapareix apareixia a un altre article de C.R.A.T.E. intitulat Maragu a la ràdio. En aquest article hi ha un reproductor mp3 que ara no funciona. No és culpa de l'intratable: el fitxer l'han eliminat els que el servien sense dir-li res. En tot cas, en aquest mp3 es podia escoltar a Màrius Serra parlant de Maragu al Matí de Catalunya Ràdio. I hi deia el nom de l'intratable complet perquè ell també el sap.
A més, a l'intratable se'l pot veure a diversos vídeos de TodoBasura. Tots dolents, però és que si fossin bons no els haurien penjat a TodoBasura, els vendrien al TodoManta.
L'investigador, tenaç i àvid de més informació per intractable que fos, també hauria anat a relatsencatala.cat. Hauria llegit relats (probablement delectant-se en la lectura apassionada de tan bells escrits) i en arribar al relat que duu per títol In memoriam veuria que està publicat en un llibre. Llavors aniria al Racó del Llibre i el demanaria. No sé si encara el venen (això sí, si no l'aconsegueixen al Racó serà difícil trobar-lo), però si l'aconseguís veuria que a la solapa hi ha la traducció onomàstica de l'intratable. I al copyright també però amb una errada ortogràfica.
Sigui com sigui, l'investigador podria arribar a saber que si l'intratable estigués casat potser seria un marit il·lús.
Però, a més, hi he llegit que "[...] com Rubíshow i RubíCity, són blocs anònims [...]". De Rubíshow, en aquest sentit, no en puc parlar però de RubíCity sí.
RubíCity no és exactament anònim. Entre altres coses perquè hi ha gent, com per exemple en Xavier Reinaldos, que saben el meu nom i cognoms. Però sobretot perquè el nom que s'amaga darrera del pseudònim intratable està... amagat. On?
Si a algú li hagués interessant saber més coses sobre l'intratable, hauria d'haver començat per seguir els enllaços que apareixen a la dreta, a l'apartat "Més:".
Per tant, el primer lloc on hauria anat a parar l'investigador és a Maragu (la primera novel·la en wiki i en català). Maragu és el títol provisional d'una novel·la de fantasia que l'intratable està escrivint (lentament) amb la particularitat que es poden anar seguint les modificacions i així veure el procés de reescriptura. I a l'esquerra de la pàgina principal de Maragu hi trobaria un enllaç on hi diu "Sobre l'autor".
L'investigador seguiria llegint i clicant als enllaços.
A C.R.A.T.E. n'hi trobaria dos. El primer a l'article intitulat Vaya Tela on viuria el rocanrol del mític grup rubinenc de nom ídem gràcies al vídeo que s'hi mostra. En el vídeo hi surt l'intratable junt amb els seus (llavors) companys de grup. Pràcticament al final hi apareix l'equivalència entre intratable i el seu nom real. L'investigador veuria, per cert, que no coincideix amb el de Maragu.
La solució (encara més) correcta
A més, a l'intratable se'l pot veure a diversos vídeos de TodoBasura. Tots dolents, però és que si fossin bons no els haurien penjat a TodoBasura, els vendrien al TodoManta.
L'investigador, tenaç i àvid de més informació per intractable que fos, també hauria anat a relatsencatala.cat. Hauria llegit relats (probablement delectant-se en la lectura apassionada de tan bells escrits) i en arribar al relat que duu per títol In memoriam veuria que està publicat en un llibre. Llavors aniria al Racó del Llibre i el demanaria. No sé si encara el venen (això sí, si no l'aconsegueixen al Racó serà difícil trobar-lo), però si l'aconseguís veuria que a la solapa hi ha la traducció onomàstica de l'intratable. I al copyright també però amb una errada ortogràfica.
Sigui com sigui, l'investigador podria arribar a saber que si l'intratable estigués casat potser seria un marit il·lús.
diumenge, 17 de juny del 2007
Fotolog
Vaig anar a parar a fotolog.com i vaig decidir mirar si hi trobava algú de Rubí. Hi vaig trobar molta gent buscant per ciutat. A la pàgina dels usuaris que han dit que són de "Rubi/Cataluña/Spain" hi podeu arribar a través d'aquest enllaç.
Mirant-ho per sobre només vaig trobar una fotografia on hi apareixien uns coneguts meus. Però el que em va sorprendre va ser que nois i noies d'entre 12 i 18 anys hi publiquen fotografies. I el problema no és que publiquin, sinó com són les fotografies que publiquen. En alguns casos, el dia que ho vegin els seus pares, els caurà l'ànima a terra.
Pensant-ho bé, tenint l'edat que tenen no ho trobo tan estrany que vulguin que els seus amics i amigues els vegin d'aquesta manera. Però em pregunto si d'aquí a deu anys decidiran que és millor eliminar-les. I espero que ho facin.
Si voleu veure el futur (i el present) de Rubí en imatges cliqueu a l'enllaç que us he comentat al primer paràgraf. A veure si trobeu algú que us resulti familiar.
Nota: les "pitjors" fotos coincideixen amb la pitjor ortografia.
Mirant-ho per sobre només vaig trobar una fotografia on hi apareixien uns coneguts meus. Però el que em va sorprendre va ser que nois i noies d'entre 12 i 18 anys hi publiquen fotografies. I el problema no és que publiquin, sinó com són les fotografies que publiquen. En alguns casos, el dia que ho vegin els seus pares, els caurà l'ànima a terra.
Pensant-ho bé, tenint l'edat que tenen no ho trobo tan estrany que vulguin que els seus amics i amigues els vegin d'aquesta manera. Però em pregunto si d'aquí a deu anys decidiran que és millor eliminar-les. I espero que ho facin.
Si voleu veure el futur (i el present) de Rubí en imatges cliqueu a l'enllaç que us he comentat al primer paràgraf. A veure si trobeu algú que us resulti familiar.
Nota: les "pitjors" fotos coincideixen amb la pitjor ortografia.
diumenge, 27 de maig del 2007
Rubí Entona't (o Rubí Rock)
A Rubí, tot i la desídia dels dos últims consistoris, han continuat existint els grups de música no coral. Una desídia, d'altra banda, que s'ha intentat maquillar amb l'infame RubíFest.
Per això, uns quants joves de Rubí que segueixen apostant per fer música no necessàriament comercial estan intentant que a la ciutat torni a haver-hi moviment en aquest sentit.
Perquè a Rubí costa trobar un lloc per assajar. Perquè a Rubí costa trobar un lloc per fer concerts. Perquè a Rubí, a diferència d'altres poblacions on el concepte de cultura no exclou el rock i les seves variants (per exemple), l'ajuntament pràcticament no col·labora en el desenvolupament dels músics no professionals.
Aquestes persones han muntat la Plataforma Rubí Entona't que probablement acabi recuperant l'Associació de Músics Rubí Rock. El seu manifest sembla que ha estat publicat parcialment al Diari de Rubí i al Rubí Noticies d'aquesta setmana. Per a qui li interessi pot llegir-lo sencer aquí.
Per ara, es reuneixen a l'Ateneu els divendres i també es pot seguir el que van fent gràcies a internet al fòrum de la Plataforma Rubí Entona't.
Espero sincerament que prosperi i que el futur Ajuntament els faci cas. I no només serà bo pel rock, el punk, el heavy i similars, perquè, tot i que s'acabin dient Rubí Rock, en el manifest es diu que que treballaran per la integració de tots els músics i estils.
Ja era hora.
Per això, uns quants joves de Rubí que segueixen apostant per fer música no necessàriament comercial estan intentant que a la ciutat torni a haver-hi moviment en aquest sentit.
Perquè a Rubí costa trobar un lloc per assajar. Perquè a Rubí costa trobar un lloc per fer concerts. Perquè a Rubí, a diferència d'altres poblacions on el concepte de cultura no exclou el rock i les seves variants (per exemple), l'ajuntament pràcticament no col·labora en el desenvolupament dels músics no professionals.
Aquestes persones han muntat la Plataforma Rubí Entona't que probablement acabi recuperant l'Associació de Músics Rubí Rock. El seu manifest sembla que ha estat publicat parcialment al Diari de Rubí i al Rubí Noticies d'aquesta setmana. Per a qui li interessi pot llegir-lo sencer aquí.
Per ara, es reuneixen a l'Ateneu els divendres i també es pot seguir el que van fent gràcies a internet al fòrum de la Plataforma Rubí Entona't.
Espero sincerament que prosperi i que el futur Ajuntament els faci cas. I no només serà bo pel rock, el punk, el heavy i similars, perquè, tot i que s'acabin dient Rubí Rock, en el manifest es diu que que treballaran per la integració de tots els músics i estils.
Ja era hora.
dimarts, 8 de maig del 2007
La precampanya a internet
Hi ha poblacions de Catalunya on la campanya publicitària (pre-)electoral està tenint molta importància en la seva forma de blogs. No és el cas de Rubí on, encara que alguns s'omplin la boca amb la societat de la informació i tot la mandanga, els polítics no utilitzen gaire la tecnologia per a fer arribar les seves propostes a la gent del carrer. I això que els que han muntat la paradeta han implicat a quatre partits polítics (ICV, PSC, CiU, ERC).
De totes maneres podem trobar algunes excepcions que mereixen un aplaudiment. Passo a comentar-les per l'ordre en que les vaig trobar.
El primer blogger polític rubinenc que vaig llegir va ser en Xavier Reinaldos (CiU). Ha passat el temps i ha demostrat ser el que actualitza més sovint conjuntament amb el següent blogger que comentaré. En Reinaldos expressa la seva opinió sobretot de temes que ha tocat ell directament i que li sembla que ho ha fet bé. I, a més, contesta als missatges encara que provinguin de persones anònimes. El major problema que li trobo és que en qüestions pràctiques sobre com ha de funcionar la ciutat, de vegades no arriba prou enllà. Sembla (i és una apreciació personal) que tingui por de dir alguna cosa que no acabi d'agradar i, per això, es queda en el plantejament general. O potser és que, realment, prefereix escoltar el que diguin els possibles votants i fer (o dir que farà) tenint en compte el que li diuen. Per cert, que hi ha notícies sobre les denuncies contra Xavier Reinaldos sobre el tema del Celler Cooperatiu de Vilafranca.
El segon va ser en Ricard Blasco (ICV) i el vaig descobrir a través del blog de Saül Gordillo. Com he comentat abans en Ricard Blasco és, junt amb en Reinaldos, un dels bloggers polítics rubinencs que més actualitzen el seu blog. El blog de Ricard Blasco, però, no és completament polític sinó que també ens mostra entranyables fotografies familiars. A més, quan parla de política, no es centra exclusivament en temes locals de Rubí sinó que és capaç d'endinsar-se a les marismes de la política catalana, per exemple enfotent-se dels seus socis de govern a la Generalitat. El millor d'en Ricard Blasco és que no es rebaixa a contestar els missatges anònims que la gent deixa al seu blog, perquè el fet que algú tingui raó o no depèn de mostrar el teu DNI, no pas dels arguments.
El tercer que vaig descobrir va ser el de Joan Ridao (ERC). Però com que està a les altes esferes, en Ridao no parla gaire de Rubí.
El quart va ser en Xavier Corbera (ERC). Realment és un dels blogs menys actualitzats i, per tant, és difícil que la gent s'acostumi a llegir-lo. En definitiva, no aporta gaire informació.
El cinquè va ser el de l'alcaldessa, Carme Garcia (PSC). El més interessant del blog és que l'escriu en qualitat d'alcaldessa i no pas de membre d'un partit polític, entre d'altres coses perquè es publica a la pàgina de l'ajuntament. I, per això, no pot parlar del que prometen (o sí, però potser ja no els queda massa temps) i es limita a dir que fan les coses molt bé, clar.
El sisè és el de l'ex-alcaldessa Núria Buenaventura (ICV). Aquest blog el va encetar l'any 2005 i té dos missatges de llavors i dos d'aquest any. I això diu molt perquè, a més, no són missatges concrets si no generals i això des del punt de vista de l'elector són paraules buides. I, a diferència del blog d'en Ricard Blasco, el blog de l'ex-alcaldessa (a hores d'ara) no està llistat als blogs d'Iniciativa. I no es pot seguir mitjançant RSS o Atom.
Com veieu el panorama blogger-polític de Rubí és bastant (excepte en els dos primers casos) decebedor. Però encara ho és més si tenim en compte que cap dels blogs s'ha actualitzat durant les dues darreres setmanes. També és interessant notar que cap dels blogs utilitza la plataforma que l'Ajuntament de Rubí proporciona als seus habitants a rubidigital.cat (1). I no sé si és per alguna raó concreta o no, però no he trobat cap blog de ningú del PP, ACR, UPR o C's (com diuen abreviar-se) de Rubí.
Més enllà dels blogs (i de les tradicionals pàgines web dels partits polítics) l'únic ús de les darreres tecnologies de la comercialment anomenada web 2.0 és un vídeo que van penjar els d'ERC a youtube per a presentar, sobretot, la seva nova candidata a alcaldessa. Si us interessés el podeu trobar al blog de Xavier Corbera.
Des d'aquí, vull animar als polítics (i similars) a que també facin campanya mitjançant internet, a més a més de les formes tradicionals. Perquè no només faran propaganda de les seves candidatures, també promocionaran l'ús de l'ordinador i d'internet mostrant als ciutadans la seva utilitat donant exemple (i no només dient "ho heu de fer servir, és el futur"; perquè és mentida: és el present).
-----
(1) Personalment el sistema de blogs que fan servir a rubidigital.cat no m'agrada.
De totes maneres podem trobar algunes excepcions que mereixen un aplaudiment. Passo a comentar-les per l'ordre en que les vaig trobar.
El primer blogger polític rubinenc que vaig llegir va ser en Xavier Reinaldos (CiU). Ha passat el temps i ha demostrat ser el que actualitza més sovint conjuntament amb el següent blogger que comentaré. En Reinaldos expressa la seva opinió sobretot de temes que ha tocat ell directament i que li sembla que ho ha fet bé. I, a més, contesta als missatges encara que provinguin de persones anònimes. El major problema que li trobo és que en qüestions pràctiques sobre com ha de funcionar la ciutat, de vegades no arriba prou enllà. Sembla (i és una apreciació personal) que tingui por de dir alguna cosa que no acabi d'agradar i, per això, es queda en el plantejament general. O potser és que, realment, prefereix escoltar el que diguin els possibles votants i fer (o dir que farà) tenint en compte el que li diuen. Per cert, que hi ha notícies sobre les denuncies contra Xavier Reinaldos sobre el tema del Celler Cooperatiu de Vilafranca.
El segon va ser en Ricard Blasco (ICV) i el vaig descobrir a través del blog de Saül Gordillo. Com he comentat abans en Ricard Blasco és, junt amb en Reinaldos, un dels bloggers polítics rubinencs que més actualitzen el seu blog. El blog de Ricard Blasco, però, no és completament polític sinó que també ens mostra entranyables fotografies familiars. A més, quan parla de política, no es centra exclusivament en temes locals de Rubí sinó que és capaç d'endinsar-se a les marismes de la política catalana, per exemple enfotent-se dels seus socis de govern a la Generalitat. El millor d'en Ricard Blasco és que no es rebaixa a contestar els missatges anònims que la gent deixa al seu blog, perquè el fet que algú tingui raó o no depèn de mostrar el teu DNI, no pas dels arguments.
El tercer que vaig descobrir va ser el de Joan Ridao (ERC). Però com que està a les altes esferes, en Ridao no parla gaire de Rubí.
El quart va ser en Xavier Corbera (ERC). Realment és un dels blogs menys actualitzats i, per tant, és difícil que la gent s'acostumi a llegir-lo. En definitiva, no aporta gaire informació.
El cinquè va ser el de l'alcaldessa, Carme Garcia (PSC). El més interessant del blog és que l'escriu en qualitat d'alcaldessa i no pas de membre d'un partit polític, entre d'altres coses perquè es publica a la pàgina de l'ajuntament. I, per això, no pot parlar del que prometen (o sí, però potser ja no els queda massa temps) i es limita a dir que fan les coses molt bé, clar.
El sisè és el de l'ex-alcaldessa Núria Buenaventura (ICV). Aquest blog el va encetar l'any 2005 i té dos missatges de llavors i dos d'aquest any. I això diu molt perquè, a més, no són missatges concrets si no generals i això des del punt de vista de l'elector són paraules buides. I, a diferència del blog d'en Ricard Blasco, el blog de l'ex-alcaldessa (a hores d'ara) no està llistat als blogs d'Iniciativa. I no es pot seguir mitjançant RSS o Atom.
Com veieu el panorama blogger-polític de Rubí és bastant (excepte en els dos primers casos) decebedor. Però encara ho és més si tenim en compte que cap dels blogs s'ha actualitzat durant les dues darreres setmanes. També és interessant notar que cap dels blogs utilitza la plataforma que l'Ajuntament de Rubí proporciona als seus habitants a rubidigital.cat (1). I no sé si és per alguna raó concreta o no, però no he trobat cap blog de ningú del PP, ACR, UPR o C's (com diuen abreviar-se) de Rubí.
Més enllà dels blogs (i de les tradicionals pàgines web dels partits polítics) l'únic ús de les darreres tecnologies de la comercialment anomenada web 2.0 és un vídeo que van penjar els d'ERC a youtube per a presentar, sobretot, la seva nova candidata a alcaldessa. Si us interessés el podeu trobar al blog de Xavier Corbera.
Des d'aquí, vull animar als polítics (i similars) a que també facin campanya mitjançant internet, a més a més de les formes tradicionals. Perquè no només faran propaganda de les seves candidatures, també promocionaran l'ús de l'ordinador i d'internet mostrant als ciutadans la seva utilitat donant exemple (i no només dient "ho heu de fer servir, és el futur"; perquè és mentida: és el present).
-----
(1) Personalment el sistema de blogs que fan servir a rubidigital.cat no m'agrada.
diumenge, 21 de gener del 2007
De Vilafranca a Rubí
Hi havia una vegada un Celler Cooperatiu. Aquest Celler Cooperatiu es trobava a Vilafranca del Penedès i el seu director gerent era de Rubí. Es deia Xavier Reinaldos que, a més, era el candidat a l'alcaldia de Rubí per Convergència i Unió.
El 12 de gener de l'any 2002, mitjans d'informació com per exemple La Vanguardia explicaven que el Celler Cooperatiu de Vilafranca del Penedès va fer un gran esforç inversor per a renovar-se. Segons Reinaldos, sinó s'hagués fet front a la transformació "hauria mort lentament o potser d'un infart".
I tot semblava anar bé, tothom era feliç, fins que els socis proveïdors de raïm de la cooperativa no havien cobrat la paga de la verema del 2005, sent ja maig de 2006. Per què? Perquè el Celler no tenia crèdit a les entitats bancàries o, dit d'altra manera, un bon forat econòmic.
Què havia passat? Una auditoria realitzada per una empresa externa va treure a la llum que no s'havien dipositat al registre mercantil els comptes de l'any 2002, 2003 i 2004. Això va comportar d'una banda l'acomiadament de Xavier Reinaldos. D'altra banda, el Celler Cooperatiu va haver d'acceptar ser absorvit per Covides.
Una de les conseqüències de tot això és que els 200 socis del Celler han perdut la inversió dels últims 9 anys i que només han cobrat una part de la collita del 2005, segons publicava La Fura el juny de 2006.
El 12 de gener de 2007, apareixia al setmanari El 3 de vuit que el Celler Cooperatiu de Vilafranca (que d'aquí a uns mesos formarà part de Covides de forma efectiva) ha presentat una querella contra Xavier Reinaldos per la seva gestió comptable "per falsedat en document mercantil i diversos delictes patrimonials i societaris". Segons el Celler Coopertiu "Xavier Reinaldos va presentar informes a l'assemblea de socis en els que argumentava que l'entitat tenia beneficis, quan en realitat hi havia pèrdues" pels anys 2003 i 2004. Xavier Reinaldos havia presentat anteriorment una demanada per acomiadament improcedent.
Ara ja sabem una cosa més sobre un important treballador de l'Ajuntament de Rubí que es torna a presentar a les eleccions municipals vinents com a cap de llista de CiU.
El 12 de gener de l'any 2002, mitjans d'informació com per exemple La Vanguardia explicaven que el Celler Cooperatiu de Vilafranca del Penedès va fer un gran esforç inversor per a renovar-se. Segons Reinaldos, sinó s'hagués fet front a la transformació "hauria mort lentament o potser d'un infart".
I tot semblava anar bé, tothom era feliç, fins que els socis proveïdors de raïm de la cooperativa no havien cobrat la paga de la verema del 2005, sent ja maig de 2006. Per què? Perquè el Celler no tenia crèdit a les entitats bancàries o, dit d'altra manera, un bon forat econòmic.
Què havia passat? Una auditoria realitzada per una empresa externa va treure a la llum que no s'havien dipositat al registre mercantil els comptes de l'any 2002, 2003 i 2004. Això va comportar d'una banda l'acomiadament de Xavier Reinaldos. D'altra banda, el Celler Cooperatiu va haver d'acceptar ser absorvit per Covides.
Una de les conseqüències de tot això és que els 200 socis del Celler han perdut la inversió dels últims 9 anys i que només han cobrat una part de la collita del 2005, segons publicava La Fura el juny de 2006.
El 12 de gener de 2007, apareixia al setmanari El 3 de vuit que el Celler Cooperatiu de Vilafranca (que d'aquí a uns mesos formarà part de Covides de forma efectiva) ha presentat una querella contra Xavier Reinaldos per la seva gestió comptable "per falsedat en document mercantil i diversos delictes patrimonials i societaris". Segons el Celler Coopertiu "Xavier Reinaldos va presentar informes a l'assemblea de socis en els que argumentava que l'entitat tenia beneficis, quan en realitat hi havia pèrdues" pels anys 2003 i 2004. Xavier Reinaldos havia presentat anteriorment una demanada per acomiadament improcedent.
Ara ja sabem una cosa més sobre un important treballador de l'Ajuntament de Rubí que es torna a presentar a les eleccions municipals vinents com a cap de llista de CiU.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
