Créixer (i III)

Tot el que he dit en l'article anterior és especulació (verbal) però el que és cert és que a l'Escardívol no s'hi podrà celebrar més el ball de Festa Major, ni l'arribada dels Reis d'Orient, ni RubíFira, ni Sant Joan... Això sempre i quan es continuïn celebrant, perquè a la vista de la superfesta del Carnestoltes d'enguany comencen a aparèixer dubtes.

Però parlem de créixer. Créixer és un procés tan natural com inevitable i per això cal un POUM: per créixer adequadament. Però crec que no es pot créixer adequadament si no s'han assolit abans uns objectius més bàsics. No pots aprendre a resoldre equacions de segon grau si abans no saps sumar, restar, multiplicar, dividir i resoldre arrels quadrades, per molt que et donin la fórmula. O no faràs servir sostenidors si no t'han crescut prou els pits (o sí, però amb farciment artificial(*)).

Tal com jo ho veig, Rubí té una serie de mancances que s'han d'arreglar abans de créixer. I no dubto pas que s'hi estigui treballant. Però crec que aquestes mancances s'haurien d'intentar solucionar abans de créixer, després és el moment de fer el segon pas, si és realment necessari. Ho dic, entre d'altres coses, perquè tot i ser un pla d'ordenació no s'esmenta pas cap ordre d'actuació. No seria millor tenir suficients CAPs, escoles, instituts, llars d'infants, residències per la tercera edat, transport públic, locals d'assaig, zones d'oci i demés per a la població actual abans de decidir que Rubí ha de tenir capacitat per a quinze o vint mil habitants més?

Però l'assumpte de la necessitat de l'habitatge és molt interessant. Segons el POUM (pàgina 98):

Les nostres estimacions apunten per al 2019 una població de com a mínim 75.500 habitants, que en el primer estudi de 2001 era pràcticament la previsió màxima pel 2016 i en el segon la màxima en l’escenari moderat per al 2023. Com a màxim la nostra estimació és de 95.000 habitants pel 2019. Això suposa un creixement de 26.000 habitants des de 2004 que significa uns 10.400 habitatges directes principals més.

Sobre aquest possible creixement és sobre el que s'estudien les necessitats futures de Rubí. El raonament clau, però, és que augmentarà la població i, per tant, s'han de crear els habitatges que farà servir i tots els serveis que necessiti (a més dels que ja necessitem ara però no tenim). La pregunta que em faig jo és: i si no es construïssin els habitatges tota aquesta gent viuria sota els ponts de la riera? Doncs no, viurien a un altre lloc del món i deixaria de ser necessari gastar diners per solucionar els problemes de gent que, de fet, no seria a Rubí. És exactament el que passarà quan s'acabi el sòl urbanitzable (**).

Jo prefereixo tenir un Rubí petit amb tot el que calgui a tenir un Rubí gran. Als llocs on s'ha planejat construir-hi hi faria zones verdes, zones d'oci, espais públics i els equipaments necessaris per a la ciutat actual i una mica més, per si de cas. Pensar que cal crear més habitatge és caure en el parany de les immobiliàries i les constructores que ho utilitzen per justificar els preus desmesurats que només beneficia a un negoci basat en el dret fonamental (i, de passada, constitucional) a l'habitatge.

I per acabar, us adjunto un llistat (no exhaustiu) d'errades ortogràfiques i similars que he detectat en el document de resum (de gener de 2008) [PDF] del projecte del POUM que espero que ajudi als que l'han redactat a plantejar-se seriosament l'ús d'un corrector ortogràfic i a que facin ús del Servei Local de Català, que pel que cobren hom podria suposar que ja ho fan. Quan indico un número de pàgina em refereixo al que marca el document PDF, no al que apareix a la pàgina mateixa.

• Errada d'estil: de vegades sòl s'escriu en majúscula, d'altres no.
• La tecnologia permet escriure m² en comptes de m2 (un cop apareix com a m,2)
• Pàgina 3. Punt 2: "El POUM es desplega a traves" hauria de ser "El POUM es desplega a través". "Poligons" hauria de ser "Polígons". "també i aporten" hauria de ser "també hi aporten".
  
• Pàgina 3. Punt 4: "Ordenació vièria" => "ordenació viària". "Can Oriol" => "Ca n'Oriol" (!).
• Pàgina 5. Punt 2: "nomes" => "només" (curiosament a la mateixa línia hi apareix també ben escrit).
• Pàgina 5. Punt 3: "Deconstrucció" => "desconstrucció" (quan de mal ha fet Ferran Adrià).
• Pàgina 7. Punt 4: "Peatonalització" => "conversió en zona de vianants" (!)
• Pàgina 10. No acabo d'entendre la frase següent: "Potenciar a nivell associatiu, d’imatge i senyalització, patró d’urbanització general de pla únic, sense voreres i d’elements d’urbanització de màxima qualitat.
• Pàgina 15. "afagit" => "afegit"
• Pàgina 16. Curiositat: la foto que du per títol "façana industrial de la riera" no permet confiar gaire en l'estabilitat del pont. No l'ha fet pas un professional de la fotografia.
• Pàgina 32. Els teclats actuals venen equipats amb el punt volat '·' que permet evitar escriure "parcel.la" i, per tant, permet que s'escrigui "parcel·la". També "tractan-se" => "tractant-se".
• Pàgina 33. "Central elèctica" => "Central elèctrica" (peu de foto)
  

----
(*) I això és trampa.
(**) Acabar amb el creixement s'hauria de poder fer en qualsevol moment. Si no es pogués voldria dir que estem abocats al desastre, ja que en acabar-se l'espai (el terme municipal de Rubí és finit) no tindríem cap alternativa.

Créixer (II)

La qüestió és que segons publicava la setmana passada Guía/Diari de Rubí a "La proposta d'ordenació urbana fixa el creixement fins a 95000 habitants" (quan hi ha sort, funciona correctament i no dóna l'error ASP 0113), el POUM està pensat per fer créixer (s'entén que en nombre d'habitants) Rubí. Però com ha de créixer Rubí? No em queixaré pas de la segona estació dels FGC que fa mil anys que es demana però que la Generalitat, mani CiU o PSC-ERC-ICV, no li surt dels collons de construir (perquè Rubí no és Sant Cugat). No. De totes maneres el POUM només en contempla la possibilitat, o sigui que en aquest sentit ens quedem igual.

Jo penso, i no sóc l'únic, que el problema està en on es vol que es construeixin habitatges. Per exemple, a l'Escardívol. Deixant de banda els problemes de tenir aquesta zona empantanegada durant bastants mesos (i sense aparcament), més que res perquè hi ha una llei no escrita que diu que on hi ha obres la resta de gent ja es pot fer fotre (està no escrita exactament amb aquestes paraules), hi trobem altres problemes. Un d'ells és que l'aparcament (que segons el POUM hauria de ser dues plantes) hauria de ser capaç de tenir la capacitat actual, més l'augment de places que es produeix normalment amb el pas del temps, més l'augment de places necessàries per donar cabuda als cotxes dels nous habitatges. Cal recordar que, tot i que s'obligui a que cada habitatge tingui una plaça d'aparcament, per cada habitatge acostuma a haver-hi més d'un cotxe.

Tenim un altre problema derivat. Si augmentem la població en aquesta zona, que és una zona d'entrada al centre a través de la carretera, augmentarem la probabilitat d'embussos al centre, ja actualment alta en hores punta.

Un altre possible problema, que vull suposar que els creadors del POUM han tingut en compte, és que a vint o trenta metres de la llitera de la riera no deu ser fàcil construir-hi edificis amb dues plantes d'aparcament subterrànies. Ho dic més que res pels fonaments. La pregunta que em faig és: podria haver-hi alguna dificultat en baixar més de 15 metres a tan poca distància de la riera?

I encara més, tenint en compte la proximitat de l'Església de Sant Pere que des de l'Edat Mitja és el centre del poble i que la zona de l'Escardívol és des del 1962 pràcticament un cementiri, quina probabilitat hi ha de trobar-hi res durant les excavacions que endarrereixi els projectes?

Demà acabarem amb el POUM en una espècie d'apèndix.

Créixer (I)

Fa temps hi havia un anunci on s'hi deia que les paneroles "neixen, creixen, es reprodueixen i moren". La frase es pot aplicar, de fet, a qualsevol ésser viu, com per exemple als humans. I, en certa manera, també es podria aplicar a les poblacions.

Per a una població, néixer és el moment de la seva fundació sigui de iure (com feien els colons anglesos al que ara són els Estats Units, per exemple) o de facto (com Rubí, que ja hi era però oficialment només se'n parla des del 986). Créixer és molt obvi i, de fet, és el que dóna origen a aquest article, com després veurem. Reproduir-se ara pràcticament ja no es fa, però abans es feia per espores que rebien el nom de colons. I morir no és alguna cosa que passi gaire sovint però abans hi tenien a veure guerres, epidèmies i catàstrofes naturals i actualment l'envelliment de la població unida a l'emigració de la joventut. També es pot afegir que totes moriran quan s'extingeixi l'espècie humana tot i que per a això encara faltin uns quants mil·lenis. O unes quantes dècades si seguim així.

L'analogia podria fallar quan intentem relacionar l'edat d'una població amb les seves mides. Però això encara ho podem arreglar dient que els pobles, viles, ciutats, ciutats grans i grans ciutats tenen, en ordre creixent, més problemes per solucionar i, per tant, necessiten una millor gestió en quant a recursos i demés, una gestió cada cop més complicada conforme la ciutat creix, com es va complicant la vida de les persones mentre passen de nens a adolescents a joves a adults. Però centrem-nos en el creixement i anem de pet a Rubí.

Rubí és una ciutat que no és gran ni pel davant ni pel darrera (en aquest sentit, la realitat està en contra d'Andreu Hernández (CiU)). Però sobretot durant el segle passat, s'ha caracteritzat per un fort creixement demogràfic a causa de la industrialització, passant de poble a vila i, després, a ciutat. I si bé abans la planificació del creixement no se sabia ni què era, ara no només existeix sinó que té nom: POUM, que sona com si caigués una cosa molt pesada. Un poble, per posar un exemple a l'atzar.

I del POUM és del que parlaré demà a la mateixa bat-hora, al mateix bat-canal.

I tu? Vianitzes o Vianantitzes? (resultat)

Bé, l'enquesta ja s'ha tancat. Com a les eleccions municipals el guanyador ha estat l'abstenció. Tenim un triple empat en la primera posició. D'entrada tenim dos vots per l'opció rubinenca vianitzar, dos per peatonalitzar i dos més pel que digui l'alcaldessa. Finalment, viananananananananantitzar ha rebut un vot.

L'alcaldessa no m'ha dit res sobre el tema (potser primer m'ha de preguntar l'edat o potser té alguna cosa contra la gent de 27 anys) i per tant guanyen vianitzar i peatonalitzar. Ambdues incorrectes. De fet totes les opcions proposades són incorrectes. Fins i tot vianantar, que vaig dir als comentaris, ho és.

Parlant dels comentaris, l'Ignasi ens hi deia que "vianitzar seria fer vies". De fet, hi ha un verb que vol dir fer vies que és viar, encara que en realitat es refereix a fer-les en una cosa (especialment si és de roba), no a l'aire lliure. (Ja posats volia comentar que vianar em recorda a anar per la via amb un cartró de Don Simón.)

De totes maneres dic que totes són incorrectes perquè és el que diu el TERMCAT. Tot i les meves desavinences en temes tecnològics (l'ús de bloc per blog o furoner per hacker) vaig enviar-hi una consulta sobre aquest tema i la resposta correcta és (tatatatxan) "convertir en zona de vianants". De fet, si mirem l'entrada corresponent al cercaterm del termcat de "conversió en zona de vianants" trobarem que es va desestimar explícitament "peatonalització" i que, a més, es va preferir la fórmula francesa (transformation en zone piétonnière) que no utilitza una única paraula al contrari que l'espanyol (peatonalización), l'italià (pedonalizzazione) o l'anglès (pedestrianisation, pedestrianization).

La bona notícia és que l'opció sancugatenca tampoc és correcta.

I tu? Vianitzes o Vianantitzes?

Una mirada precisa al diccionari ens il·luminarà sobre l'existència d'un verb que serveixi per dir que un lloc es transformarà en zona de vianants: no existeix. Per tant, per abreviar, se n'han fet servir dos de diferents: vianitzar i vianantitzar.

Una cerca al Google ens farà veure que "vianitzar" s'ha fet servir exclusivament a Rubí. És un verb rubinenc! En canvi, "vianantitzar" és una forma preeminentment santcugatenca.

És, doncs, un bon moment per decidir quina forma fem servir: la rubinenca o la santcugatenca. Per a això he penjat una enquesta aquí a la dreta que estarà activa esperant els vostres vots fins dimecres que ve a les 15:00. He afegit, també, altres paraules que tampoc són reconegudes pel diccionari com "vianar", "vianana...nantitzar", "peatonalitzar" o "transeuntitzar".

Vostès diran.

Metro de Catalunya

Llegeixo a La Vanguardia que la Generalitat de Catalunya planteja un nou projecte ferroviari que unirà Vilanova i la Geltrú amb Mataró, passant per l'Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.

Això és una bona notícia, però no necessàriament per a Rubí. Perquè per Rubí no hi passarà. Curiosament, tampoc passarà per Sant Cugat del Vallès, però suposo que ja tenen prou amb la nova estació de Vullpalleres de la línia de Sabadell que pensen fer. Bé, no. També demanen que s'allargui la línia L7 des d'Avinguda Tibidabo a Cerdanyola passant per Sant Cugat. Projecte del que d'altra banda ja se'n va parlar a finals dels 60 (o principis dels 70) quan Porcioles era alcalde de Barcelona.

I també es parla del TramVallès (llegiu el segon enllaç) "que uniria Montcada, Ripollet, Cerdanyola, la Universitat Autònoma, Barberà i Sant Cugat", però no Rubí.


Sempre pregunto al mateix i m'imagino una resposta negativa: Algun dia podré anar a Sabadell sense haver de fer transbord? I a Molins de Rei?

Rubí a la Viquipèdia

Fa un temps en panotxa va escriure un missatge al fòrum de guiaderubi.com on demanava ajuda per a ampliar i millorar l'article sobre Rubí a la Viquipèdia en català(1).

Des d'aquí us animo a col·laborar-hi.

I si coneixeu altres llengües, també podeu fer aportacions en les diferents versions de la Wikipedia Viquipèdia:

• Anglès
• Alemany
• Italià
• Holandès
• Espanyol
  

--------
(1) A mi el nom de Viquipèdia no m'agrada ja que prefereixo Wikipedia, però ara ja és tard per a fer entrar en raó a tanta gent. M'hi hauré d'acostumar.

Rubí es queda sense condons

Se'ns han acabat? No tindrem més remei que follar sense condons? Es pot engarjolar al que els ha acabat sota el càrrec de causar enveja?

Fora conyes, aquest matí he sentit a la ràdio que tanquen la Durex de Rubí. I fa una estona en Guillem, un terrassenc amic meu, m'ha enviat la notícia publicada a El País.com. Diu: "Rubí se queda sin condones". Al Caiga Quien Caiga de l'època del Wyoming ja tindrien titular per al Curso de Ética Periodística.

Esperem que, com a mínim, s'arribi a un acord el màxim de satisfactori per als treballadors.

Asfalt

El carrer del Vapor (on hi dóna la porta del darrera de l'Excel·lentíssim Ajuntament de Rubí) es va asfaltar de nou l'estiu passat. Ara no recordo exactament si va ser abans o després de la Festa Major, però va ser pels voltants.

Avui, passats uns 9 mesos (casualment el temps que es va tardar a obrir el carrer Major l'any passat) han tornat a aixecar l'asfalt per tornar a asfaltar.

Cal? Pensen asfaltar-lo cada 9 mesos a partir d'ara?

El que s'hauria de fer en aquest carrer és no deixar-hi aparcar en cap lloc. Si ens hi fixem bé, al tram que va del carrer de Terrassa fins a la cantonada amb el Passeig de Pau Claris / carrer del Doctor Robert no s'hi pot aparcar i hi ha voreres amples. Al tram que va des d'aquesta última cruïlla fins al carrer de Prat de la Riba / carrer de Rafael de Casanova hi ha dues places reservades per l'Ajuntament, dues tristes places de zona blava i voreres estretes. A la continuació, que és la pujada del carrer de Sant Gaietà no s'hi pot aparcar.

Quan hi ha cotxes aparcats en les places reservades per l'Ajuntament o de zona blava, les furgonetes i camions (i sovint també turismes) han de pujar sobre la vorera de la dreta, ja de per si estreta, dificultant tant la conducció com el passeig dels vianants. Molts retrovisors s'han trencat per culpa d'això, us en puc donar fe.

Però és millor asfaltar dos cops (i cobrar de dues places de zona blava) que millorar la qualitat d'aquest tram.

Rubí, una ciutat en transformació. Una transformació innovadora que, en comptes de portar-nos d'A a B, ens porta d'A a A. Rubí is different.

Encarem el futur d'una altra manera

Rubí ha crescut els últims 50 anys a partir del foment de la indústria. L'increment de fàbriques i magatzems als diferents polígons industrials han comportat també un increment important de població i, per tant, la necessitat d'ampliar, com s'ha fet, l'oferta de serveis o, com m'ensenyaven a l'escola, el sector terciari, normalment en forma de botigues.

Però el Rubí d'ara, com a altres llocs de Catalunya i Espanya ja s'ha fet, s'hauria de replantejar quin vol que sigui el seu model econòmic. És a dir, pensar quin tipus d'empreses són les que haurien de tenir la seva seu a la nostra ciutat. O dit d'una altra manera, si volem continuar seguint amb la industria clàssica o tendir a la modernització, per exemple, promovent l'arribada d'empreses de noves tecnologies. Sembla que, d'alguna manera, des de l'Ajuntament de Rubí s'ha intentat seguir un camí similar a aquest que, malauradament, no ha donat gaire fruits. Un exemple és el Rubí+D que, passats 8 anys des de la seva inauguració, sembla no gaire més que una ampliació de l'antic IMPES.

Ara que el fenomen de la deslocalització afecta a Rubí (ja ens ho podríem haver imaginat abans que ens passaria també a nosaltres) és un bon moment per a decidir quin tipus d'empreses haurien de substituir les que marxin. Sempre, és clar, intentant primer que no marxin, pel bé dels seus empleats actuals o que, si finalment marxen, sigui en condicions el més beneficioses possible per als seus treballadors.

Això és important també per altres motius. A Rubí, com a tota la comarca, cada cop són més els titulats universitaris que han cursat carreres de branques científiques o tecnològiques(1) i que, per manca ja no de llocs de treball sinó d'empreses del seu ram, es veuen obligats a anar a treballar (i, sovint, a viure) a altres poblacions, molts cops lluny del Vallès.

I així la població de Rubí envelleix, perquè els que han viscut aquí des que pràcticament van néixer, han de marxar a la cerca d'un lloc de treball adient a la seva formació. I amb més raó, encara, si tenim en compte la manca d'oferta d'oci que hi ha a la ciutat.

----------
(1) I d'altres branques també necessàries, però que tenen el seu àmbit d'actuació principal fora de la indústria.

Pas de vianants

Fa temps va haver-hi una campanya per demanar que es posés un pas de vianants a la carretera C-1413 a, just quan canvia el seu nom de carretera de Molins a passeig de la Riera, i una mica després d'on es creua amb l'avinguda de Cova Solera i el carrer de l'Inventor Edison. Hi va haver pancartes penjades allà durant un temps demanant un pas de vianants amb semàfor donat el perill que suposava creuar per aquell punt. Després de molt queixar-se van aconseguir que l'ajuntament pintés el pas de vianants i hi instal·lés els semàfors. El dels vehicles està normalment en àmbar interminent fins que algú pitja un botó i, passats uns segons, es posa vermell pels vehicles i verd pels vianants. Doncs bé, algú troba que o bé el temps q triga el semàfor en posar-se verd és massa llarg o bé la seva ubicació no és la idònia, perquè no és infreqüent veure gent travessant per qualsevol lloc, com abans, amb el consegüent perill que comporta.
Per què després d'aconseguir el propòsit ara no s'utilitza? És incongruent.

Una ciutat en transformació

Avui m'ha arribat a casa un llibret de part de l'Ajuntament de Rubí titulat "Rubí, una ciutat en transformació". No cal mirar-se'l massa per adonar-se que és propaganda pre-electoral de l'equip de govern (PSC, CiU i ERC, com ens recorda l'alcaldessa Carme García al preàmbul estil programa de festa major). En aquest llibret se'ns explica, doncs, tot allò que ells han fet o estant fent que es faci per a nosaltres, com a grans polítics que són. Està escrit en català i castellà, avançant-se al que poguessin dir PP, UPR(1) i Ciutadans si hagués estat només en català (i la gran quantitat de gent que no es pren seriosament el català). Però no hi ha cap referència en llengua Ent com possiblement hagués fet ICV. No dic res d'ACR perquè no sé a què es dediquen, i amb això ja he dit molt(2).

Parlem-ne una mica, de tot plegat

Diu, per exemple, a les pàgines 20-21 que "avancem cap a un transport públic millor", però continuem sense tenir cap mitjà per anar a Sabadell o Sant Quirze sense fer transbord a Sant Cugat (de manera que es tardi 10 minuts per un desplaçament que ara és de mitja hora) o d'anar directament a Molins de Rei (que ara s'ha de fer transbord a Martorell o, si tens collons, a Castellbisbal(3), en aquest cas amb RENFE). És fàcil: només s'ha de posar un autobús de Molins de Rei a Caldes de Montbui que segueixi el recorregut de la carretera coneguda com C-1413 i que passa per Molins de Rei, Rubí, Sant Quirze i Sabadell, entre d'altres poblacions.

També se'ns parla de la urbanització de les vies dels FGC i se'ns mostra un detall de la pèrgola. Per si no ho sabeu una pèrgola (segons el gràfic) és una mena de coberta de fusta entrellaçada com la que ja tenim a l'Avinguda de Barcelona. Té quatre propietats físiques interessants:

1. Si fa molt de Sol, tens tanta calor si hi estàs a sota com si estàs directament sota el sol.
2. Si plou, et mulles tant si hi estàs a sota com si no hi estàs.
3. Si hi estàs caminant per sota un dia de sol en comptes de molestar-te contínuament et molesta intermitentment.
4. Al cap d'uns anys la pluja l'haurà fet malbé perquè és de fusta.

Pàgina 29. A la zona de l'antic camp de la UE Rubí s'hi vol fer un "complex comercial, lúdic i de serveis". El que no diu és si l'aparcament soterrat que tindrà serà obert les 24 hores del dia, 365 (o 366) dies a l'any o no i si tindrà vigilància o no. Ni si serà gratuït o no. Ho dic perquè actualment hi ha un aparcament d'unes 200 places (com diuen a la pàgina 18).

Tampoc es diu que se'n farà dels arbres que es tal·laràn al Parc de la Pau i la Natura per a construir-hi la Piscina Muncipal.

Un cosa què està bé és que el Museu de Rubí s'estableixi al l'antic Celler Cooperatiu, però de Cellers Cooperatius ja en parlaré en un altre moment.

Diu que han millorat l'Avinguda de Barcelona, però no diu que han trigat 9 mesos. Ni tampoc que les rajoles corresponents a les plataformes de les escombraries ja estan trencades passats només tres mesos de la inauguració.

A la pàgina 53 aprofiten per posar una fotografia dels Prínceps d'Astúries (que van visitar la ciutat l'any passat casualment després d'haver-se asfaltat els carrers per on havien de passar, a l'estil Bienvenido Mister Marshall) amb l'alcaldessa visitant una exposició.

I tot això, a pocs mesos de les eleccions municipals. A l'estil d'ICV quan van inaugurar la inútil rambla de l'Avinguda de l'Estatut just abans de les darreres eleccions. Que van perdre.


--------
(1) Recordem que són una escissió del PP que es dedica a portar la contrària perquè sí, a ser possible d'acord amb l'Associació de Veïns Ca n'Oriol.
(2) Ah, sí! Són els que volen posar un tramvia a Rubí. També podrien començar un metro aprofitant l'esvoranc del carrer Monturiol.
(3) Els que hàgiu estat a l'estació de Castellbisbal de nit entendreu el que vull dir.

Barroeria

Trasllado (i tradueixo) un post que vaig publicar fa vuit mesos en un dels altres blogs que escric (C.R.A.T.E.) perquè crec que és més adient per a aquesta pàgina.

La imatge següent correspon a la vorera d'una de les cantonades de la cruïlla entre els carrers Cadmo i Terrassa, a Rubí:

-Joder, aquí ha quedao un abujero.
-Ejto lo arreglo yo.
(Tras diez minutos)
-Que arte tiene, joío.
-Ya me lo dise mi mujé.

La fotografia es va realitzar el mes d'abril d'aquest any, però a hores d'ara la barroeria encara hi és.

Abandonant la civilització

Recupero l'article (perquè és l'únic article que vaig publicar-hi) d'Arreu, el blog que clausuro perquè no puc dedicar-hi el temps que es mereix. Si cliqueu sobre les imatges, podreu veure les fotografies més grans.


No deixa de semblar-me curiosa la tendència a creure que cal anar lluny per a trobar llocs bonics. I quan els trobo ben a la vora em vénen al cap dos pensaments. El primer pensament es podria resumir en "potser ens hem pres tan seriosament la idea que aquí no hi ha res que valgui la pena, que ja no ens aventurem a trobar-ho". El segon és més apocalíptic: "si algú hagués valorat el que tenia al voltant potser ara tot seria més verd, i no un munt de carrers asfaltats envoltats de cases". I ambdós pensaments estan molt lligats.

Per això és gratificant pujar dalt la bicicleta i pedalejar cap on es veu bosc. I al costat de casa, a Rubí (a pocs quilòmetres de Barcelona), això es pot fer. Així que ens hem dirigit cap a Can Xercavins, rera el Castell de Rubí, i, de cop i volta, la civilització ha desaparegut. Obviant els cables elèctrics, clar. Passada la Masia de Can Xercavins, una de les més grans que queda en peu a Rubí, les alenades d'aire pur omplien els nostres pulmons d'oxigen, aquest cop sense barrejar-lo amb la nicotina o les quantitats habituals urbanes de diòxid de carboni.

Un cop més hem redescobert casa nostra. I m'alegro que encara quedin coses per conèixer i que aquestes coses no siguin ciment.

Què és Rubí?

Rubí, així d’entrada, és una ciutat. Es troba situada, ni més ni menys, al Vallès Occidental, limitant el seu terme amb, per exemple, la devastadora Sant Cugat del Vallès(1). El més trist de la ciutat de Rubí, i a l’hora més característic, és la providencial casualitat que la fa aparèixer als mitjans de comunicació tan sols en cas de desgràcies, el que fomenta la fama que només Badalona, Santa Coloma de Gramanet o Badia són capaces d’imitar (i a vegades superar).

Aquesta fama immerescuda que persegueix a les anteriors poblacions, com a Rubí, basada en fets violents (com els que es produeixen també a Barcelona, Terrassa o Sant Carles de la Ràpita i en general al món sencer) és la que tothom et recorda quan dius que ets de Rubí. Sobretot si parles amb la gent de la centralista Barcelona. És com un retret que jeu sota una espècie d’odi social que roman a l’inconscient català, qui sap si racista però si més no classista, cap a aquelles poblacions (i si mirem dins de Barcelona també barris) que foren importants recipients temps ençà (i encara ho són) de gent que de català en prou feines sabia dir Barça. Però al final t’hi acostumes.

I així pots viure en una població on la gent és com és i no amaga el seu odi rera una cara amable, i no es mira la butxaca per si li roben els diners (entre altres coses perquè tampoc en tenen tants) cada cop que un moro li passa pel costat. O potser estadísticament Rubí no és tan diferent a les demés ciutats i, per tant, no és com ho estic pintant en aquest llenç de solidaritat i concòrdia, fraternitat i germanor. Perquè hi ha gent de tot, com a tot arreu, com es veurà aquí més endavant, com no pot ser d’altra manera. Perquè no som diferents dels barcelonins, sabadellencs o lleidetans.

Sí, tenim polítics. El mal major de la democràcia actual de les Espanyes (i Mèxics, tal com estan les coses). I no només disposem (2) dels típics partits “de tota la vida” que es resumeixen en PSCICVPPCIUERC, no. També gaudim de la presència en el Consistori dels partits locals anomenats ACR i UPR. I per si érem pocs apareixen els “Ciutadans - Partit de la Ciutadania”, spin-off del show humorístic fallit abans conegut com Ciutadans de Catalunya. Posats a posar humor a les nostres vides podrien haver muntat un partit polític de pallassos dels que fan riure, no dels que fan pena. Però la política és així, com a mínim tal i com s’entén a l’Estat Espanyol, és a dir mal entesa.

D’això es parlarà en aquest infinit full en blanc, a l’hora frustrant i inspirador. D’una ciutat que, com totes, et pots mirar amb bons ulls i trobar-la esplèndida o mirar de tort i acabar resant per a que un terratrèmol l’engoleixi fent un breu rot de satisfacció.

I serà difícil perquè a Rubí tampoc hi passen gaires fets rellevants. Excepte pels rubinencs(3), clar.


-----
(1) Sembla que estiguin construint una altra ciutat, una espècie de Sant Cugat 2, just allà on hi havia vinyes i boscos. És el que comporta tenir diners i camps per destruir: vols fer encara més diners construint pisos amb piscina comunitària.
(2) O disposen de nosaltres, segons l’optimisme amb que t’aixequis. O s’aixequin els polítics.
(3) Rubinenc és el gentilici de Rubí i que el Word dels coll... de Microsoft es nega a admetre.