Millor a fora que a casa

Al Diari de Rubí(1) d'avui hi apareix publicada una carta titulada 'Grup Fotogràfic El Gra' en la que D.Sánchez Gutíerrez felicita a aquesta entitat per la seva feina de recol·lecció de fotografies duta a terme durant la Festa Major d'enguany. I per acabar anima als Castellers de Rubí de la següent manera:

"Para terminar quiero animar als(sic) Castellers de Rubí que no pudieron realizar su actuación en la fiesta por falta de gente y por problemas con los niños. Esperemos que muchos rubinenses se animen a participar y no dejen que se pierda esta bella tradición de los castillos humanos."

Un cop llegit això un pensa que l'entitat està molt malament si no pot fer castells (de fet, fa anys que corren rumors que diuen que aquell any serà l'últim). Però avanço unes quantes pàgines i trobo un titular "Els Castellers de Rubí actuen a la localitat francesa de Frontignan". En aquest article signat per 'Redacció', resumint-lo, hi diu que van participar al Festival du Muscat, hi van anar 110 rubinencs, i que van carregar i descarregar un pilar de 4 i un 3 de 6 en la primera ronda, un pilar de 4 i un 4 de 6 a la segona i un ventall de pilars i un (altre) 3 de 6 per a acabar. És el que toca per a una colla de 6 que vulgui aspirar a ser de 7.

Amb tota aquesta informació em pregunto: com és que l'actuació a Rubí de fa 3 setmanes no es va poder realitzar i la de fa 4 dies a Frontignan sí? Com és que fa 3 setmanes estant Rubí de Festa Major no hi hagués prou gent i ara sí? L'única resposta que trobo és que la gent que ha participat a Frontignan però no a Rubí hi anat per a fer una excursió en un cap de setmana de juliol que d'altra manera hagués estat avorrit. En canvi, per la Festa Major, com que hi havia altres activitats lúdico-alcohòliques on el major esforç era caminar fins a la barra del bar, van decidir que tenien millors coses a fer.

Així no serà mai colla de 9.

(Més sobre la Festa Major de Rubí 2006: 1, 2, 3, 4, 5, 6.)
----
(1) Que de diari no en té res, surt un cop a la setmana.

Què és Rubí?

Rubí, així d’entrada, és una ciutat. Es troba situada, ni més ni menys, al Vallès Occidental, limitant el seu terme amb, per exemple, la devastadora Sant Cugat del Vallès(1). El més trist de la ciutat de Rubí, i a l’hora més característic, és la providencial casualitat que la fa aparèixer als mitjans de comunicació tan sols en cas de desgràcies, el que fomenta la fama que només Badalona, Santa Coloma de Gramanet o Badia són capaces d’imitar (i a vegades superar).

Aquesta fama immerescuda que persegueix a les anteriors poblacions, com a Rubí, basada en fets violents (com els que es produeixen també a Barcelona, Terrassa o Sant Carles de la Ràpita i en general al món sencer) és la que tothom et recorda quan dius que ets de Rubí. Sobretot si parles amb la gent de la centralista Barcelona. És com un retret que jeu sota una espècie d’odi social que roman a l’inconscient català, qui sap si racista però si més no classista, cap a aquelles poblacions (i si mirem dins de Barcelona també barris) que foren importants recipients temps ençà (i encara ho són) de gent que de català en prou feines sabia dir Barça. Però al final t’hi acostumes.

I així pots viure en una població on la gent és com és i no amaga el seu odi rera una cara amable, i no es mira la butxaca per si li roben els diners (entre altres coses perquè tampoc en tenen tants) cada cop que un moro li passa pel costat. O potser estadísticament Rubí no és tan diferent a les demés ciutats i, per tant, no és com ho estic pintant en aquest llenç de solidaritat i concòrdia, fraternitat i germanor. Perquè hi ha gent de tot, com a tot arreu, com es veurà aquí més endavant, com no pot ser d’altra manera. Perquè no som diferents dels barcelonins, sabadellencs o lleidetans.

Sí, tenim polítics. El mal major de la democràcia actual de les Espanyes (i Mèxics, tal com estan les coses). I no només disposem (2) dels típics partits “de tota la vida” que es resumeixen en PSCICVPPCIUERC, no. També gaudim de la presència en el Consistori dels partits locals anomenats ACR i UPR. I per si érem pocs apareixen els “Ciutadans - Partit de la Ciutadania”, spin-off del show humorístic fallit abans conegut com Ciutadans de Catalunya. Posats a posar humor a les nostres vides podrien haver muntat un partit polític de pallassos dels que fan riure, no dels que fan pena. Però la política és així, com a mínim tal i com s’entén a l’Estat Espanyol, és a dir mal entesa.

D’això es parlarà en aquest infinit full en blanc, a l’hora frustrant i inspirador. D’una ciutat que, com totes, et pots mirar amb bons ulls i trobar-la esplèndida o mirar de tort i acabar resant per a que un terratrèmol l’engoleixi fent un breu rot de satisfacció.

I serà difícil perquè a Rubí tampoc hi passen gaires fets rellevants. Excepte pels rubinencs(3), clar.


-----
(1) Sembla que estiguin construint una altra ciutat, una espècie de Sant Cugat 2, just allà on hi havia vinyes i boscos. És el que comporta tenir diners i camps per destruir: vols fer encara més diners construint pisos amb piscina comunitària.
(2) O disposen de nosaltres, segons l’optimisme amb que t’aixequis. O s’aixequin els polítics.
(3) Rubinenc és el gentilici de Rubí i que el Word dels coll... de Microsoft es nega a admetre.