Especial Festa Major 2008

Ara fa 10 anys, el Diari de Rubí em va demanar si volia escriure un article a l'especial de Publicitat Festa Major'98. El vaig escriure i el van publicar, però era tan dolent que ja no hi he publicat res més. I com des de fa tres anys escric un conte de Nadal just abans de Nadal, fa dos em vaig proposar escriure un article per la Festa Major de Rubí, any sí, any també. Ateneu-me, doncs, encara que no parli de l'ateneu.

La Festa Major de Rubí és la Festa Major de Rubí més bella de les que es fan i satisfan. És un moment (de quatre dies; un moment llarg, per tant) de joia, alegria i xerinola, en el que les rubinenques i els rubinencs, totes i tots (i això ja sembla un discurs sindical per reiteració lèxica) gaudeixen de la música, dels amics, de la família, de les diferents activitats. De la Festa.

Fins aquí la part pregonera. Ara passem a les activitats.

Com que no n'aprenem fins que algú es mata, aquest any es celebra la IV Baixada d'andròmines. No diré gran cosa més, perquè l'any passat ja em van dir que sóc "un membrillu" i un "capgros". Només diré que segons el programa de la Festa Major el que ho organitza és l'AE Guspinera, no AE Guspira. Potser encara hi ha temps d'arranjar-ho. I esperem que ningú s'hi faci mal.

Clar que per mal, el que m'ha fet a la vista el 1r knkrs dscbrm Rubí x sms que es celebrarà a l'Auditori de l'edifici del Rubí Desenvolupament. No anem bé. Què vol dir "Primer cancars descebrim Rubí per SMS"? Jo estic bastant en contra del llenguatge SMS, però ja que el volen fer anar, que el facin anar bé: 1r qnqrs dsqbrim Rubí x sms. (k=ka, q=ku). D'altra banda, segons les bases el concurs es diu "I Concurs Dscbrx Rubí x SMS". És una mica diferent, però tant se val. Seria interessant que, un cop s'acabi el concurs, es publiquessin les respostes a internet. Així podrem descobrir Rubí x webs.

Tenim també la VIII Trobada de Paus, Peres, Petres i Paules. Molt malament per dos motius. El primer és que el patró de Rubí és Sant Pere i per tant s'haurien d'excloure els Paus i les Paules (i potser les Petres). El segon és que, si s'accepten Paus, Petres i Paules, també s'han d'acceptar Cirs (per Sant Cirs) i algunes Maries (per Santa Maria, mare de Joan-Marc) que també celebren l'onomàstica 29 de juny. Però tal com es fa ara, és incoherent. (Clar que hi ha gent que pensa que la coherència no és important. Així ens va.)

I passem a la recomanació. És el concert de Pasos d'Mono (atenció: té per anagrama Don Pasmoso, és a dir, que causa admiración y asombro) el divendres de matinada a dissabte. A la 1h a la plaça del Casino. I també us recomanaria el concert d'Inoxidables, dissabte a les 22h al St Patrick's de la plaça del Domènech. Però sembla que hi ha hagut un malentès, perquè ells ja van avisar que no podrien tocar el 28 de juny.

Ah! I el millor de la Festa Major. Passar a sopar i ressopar per les casetes de l'Escardívol. Per molts anys puguem.

Les meves disculpes

Bé, he de demanar disculpes a molta gent. No els diré un per un, perquè no els recordo. Probablement he ofès molta gent. Alguns, possiblement, s'ho mereixen. No, no ho estic fent bé. Tornaré a començar. A veure...

He ofès molta gent, i a tots aquells que he ofès els demano disculpes. Cadascú sabràs si és un mateix o no perquè és molt possible que hagi ofès a gent sense adonar-me'n.

De totes maneres tinc una excusa. No és gaire bona però la diré. Molt sovint he atacat gent, sobretot polítics, amb la intenció de picar-los, per fer que treballessin de valent, per a què demostressin que tots aquells que avorrim la política ens equivoquem. Alguns ho han fet, d'altres no. Alguns mereixen el meu respecte, d'altres no. Però em disculpo davant de tots, polítics o no, i fins i tot davant d'aquells que no em respecten a mi.

A més, demano disculpes a tothom pel mareig d'aquests últims dies, que si RubíCity desapareix, que si Rubí City 2. Tot això.

RubíCity havia de morir la primera setmana de gener d'enguany. Perquè ja llavors tenia la sensació que aquest blog era bastant inútil. Però vaig seguir.

Quan vaig escriure sobre el POUM aquest mateix gener i només vaig rebre dues respostes (una al blog, l'altre via e-mail) hauria d'haver vist que això ja estava mort! RubíCity era un zombi des del 10 de gener.

Bé, crec que fins el 25 de setembre de l'any passat, RubíCity sí que va servir per alguna cosa. Després ja no ho veig tan clar.

La qüestió és que ara hi ha gent que ho farà millor que jo: La petjada de Rubí i la seva visió periodística, Rubíshow i la seva visió més crítica, i El Bioc. (Què ha passat amb Rubí is on fire?).

Doncs això. Són 96 articles (comptant aquest) des del 14 de juliol de 2006. Alguns han estat millors i d'altres pitjors, però tanmateix tots tenien la intenció de fer que Rubí funcionés una mica millor.

Gràcies a tots per haver-me llegit i també gràcies per haver comentat.

Fins la propera,
Lluís

PD: Rubí City 2 continúa obert, per si a algú li interessa això de la rubisfera. Però si la cosa segueix així, no durarà gaire.

Rubí sempre endavant

Fins i tot temporalment. Avui, a la web de l'Ajuntament ja publiquen una notícia amb data de demà. O això, o avui (que jo pensava que era dimarts 22 d'abril de 2008) és en realitat dimecres 23 d'abril de 2008. Ja heu regalat llibres i roses? Enllaç.

Relació d'articles de la Rubisfera on es parla del POUM

Si falta algun article, sisplau, feu-m'ho saber.

29/01/2008

• RubíCity: Créixer (I)

30/01/2008

• RubíCity: Créixer (II)

31/01/2008

• RubíCity: Créixer (i III)
  

28/03/2008

• Jordi Peiró: POUM: La hora de la verdad
  

05/04/2008

• La petjada de Rubí: Una facultat a la ciutat...

07/04/2008

• Marta Ribas: L'opinió d'ICV-EUiA sobre el POUM

08/04/2008

• Jordi Barbudo: El POUM i el procés de negociació

10/04/2008

• Komotú 2003: POUM
  

17/04/2008

• El Bioc: POUM Rubí

20/04/2008

• Jordi Barbudo: El POUM no interessa. O si??
  

21/04/2008

• Xavier Corbera: POUM
• El Bioc: Jo i el POUM
• RubíCity: De si parlem de l'Escardívol o d'altres coses
• RubíCity: Relació d'articles de la Rubisfera on es parla del POUM

24/04/2008

• La petjada de Rubí: POUM: consens amb l'Escardívol
  
• El Bioc: POUM, els anònims i Pancho Villa
  

De si parlem de l'Escardívol o d'altres coses

1. De quins blogs llegeix cadascú
Ahir diumenge, en Jordi Barbudo (ICV) es preguntava El POUM no interessa. O si?? A partir d'aquest article s'ha obert un debat als comentaris que pot arribar a ser interessant.

En els comentaris, el mateix Jordi Barbudo hi diu:

Si observem els blocs on es parla del POUM, en els comentaris només es parla de l’Escardívol.

Però això no vol dir que no es parli d'altres coses, sobretot als articles. A La petjada de Rubí, en un article del 5 d'Abril que du per títol Una facultat a la ciutat... s'hi parla del campus universitari que proposa el POUM. A banda, altres articles de La petjada es parla d'altres temes que afecten al POUM però sense fer-ne referència.

Per la seva banda al vídeo d'ACR que el Jordi d'El Bioc va publicar al seu blog a l'article POUM Rubí el 17 d'Abril, a l'Escardívol no se li dedica més temps que a qualsevol altre modificació urbanística.

A més, a l'article Créixer(III) publicat a RubíCity el 31 de Gener deixava de banda l'Escardívol per centrar-me en la crítica al creixement desmesurat proposat pel POUM (i, de passada, a la incompetència lingüística dels redactors dels documents previs).

Després trobem els repetitius articles que han publicat Marta Ribas(ICV), Carlos Águila(ICV) i Jordi Barbudo(ICV) sobre el POUM que, bàsicament, enllacen amb el vídeo d'ICV. I que és de suposar que en Jordi Barbudo no hi estarà en contra.

Una altra persona que ha parlat del POUM directament ha estat Jordi Peiró(PSC) a l'article POUM: La hora de la verdad i no va parlar de l'Escardívol fins que se'n va fer referència als comentaris.

Per la seva banda, l'endemà de l'article d'en Jordi Barbudo (o sigui avui), Xavier Corbera(ERC) aprofita per carregar contra ACR i es centra en "les regles del joc" en comptes de parlar sobre el POUM en el mal anomenat article POUM. A mi, des que els vots en blanc no es converteixen en escons en blanc (ni s'aplica cap mesura econòmica contra la mala gestió política, que afecti a les butxaques dels polítics (com els afectaria si treballessin en una empresa i fessin el que fan)), les regles del joc me la porten fluixa. Perquè no és el meu joc, és el joc dels polítics. Uns polítics, d'altra banda, que no tenen cap mirament si són ells les que diuen barbaritats als mitjans de comunicació.

2. De preguntes i respostes
A continuació de la citació anterior, en Barbudo diu el següent:

Crec que el POUM va molt més enllà, per això convido a debatre en aquest bloc sobre la resta del POUM. Què opineu del Parc de ca n’Oriol? Creieu que es planifica suficient habitatge de protecció oficial? Esteu d’acord en construir portals a les urbanitzacions? Creieu que es construiran tots els equipaments marcats? Creieu que alguna universitat està interessada en venir a Rubí?

Sobre el Parc de Ca n'Oriol, crec que s'ha de fomentar exclusivament com a parc natural, evitant-hi qualsevol tipus d'edificació nova i ampliant-hi la vegetació, especialment amb arbres d'espècies autòctones. També s'hauria de fomentar que la gent no el deixi fet una merda després d'anar-hi. Això últim no entra dins del POUM, però ho volia dir perquè em fa una pena horrible cada cop que hi passo en bicicleta.

Parlant d'habitatge la cosa es complica. En principi sóc partidari de deixar de construir. Prou de creixement desmesurat. D'altra banda, en cas que sigui necessari construir a Rubí (el món és molt gran) TOT l'habitatge que es creés a Rubí hauria de ser de protecció oficial.

Sobre els portals... què significa la paraula portal en aquest context?

De si es construiran tots els equipaments marcats només puc dir que penso que probablement sí. El problema és que serà l'any 2030, just quan s'estigui debatent un nou POUM que incrementarà Rubí en 300.000 habitants més i una pila de nous equipaments que seran necessaris per a aquests nous habitants. Així, ad infinitum i ad nauseam. O fins que no hi hagi arbres a Rubí.

I no sé si hi ha cap universitat interessada en venir a Rubí. Suposo que si se li paga prou diners o se li dóna prou facilitats, fins i tot la de Harvard hi vindria.

3. De quan és bo donar una opinió i de quan no.
Un dels comentaris a l'article original d'en Barbudo, l'ha fet el Jordi d'El Bioc. Hi deia:

Bé, suposo que la gent no té ni idea de què és el POUM perquè el que interessa al PSC és aprovar-lo amb un pim, pam, poum! i que el ciutadà "normal" ni se n'assabenti. Sinó encara dubtaria les pròximes eleccions. :-)

Això lliga amb la meva percepció general sobre el tema. És curiós que es digui que no és bo criticar el POUM abans d'aprovar-lo (Peiró dixit), perquè un cop aprovat se'ns dirà que ho hauríem d'haver dit abans.

4. De models externs
El Bioc, avui mateix, ha publicat un article que duu per títol Jo i el POUM. En aquest article, en Jordi ens hi diu que el POUM li sembla basat en el model de ciutats com Sabadell i Terrassa.

Això no ens hauria d'estranyar perquè ambdues ciutats tenen el mateix partit al capdavant del govern, el PSC-PSOE.

Però el problema és que per a Xavier Reinaldos(CiU) el model per a Rubí és el de Sant Cugat. (Encara pitjor, Andreu Hernández(CiU) creu que "Rubí és una gran ciutat i una ciutat gran".)

Hi ha algún polític en aquest poble que tingui idees pròpies sobre Rubí?

5. De la dualitat poble-ciutat
Per acabar per avui, només vull fer referència a l'article inaugural del blog Rivo Rubeo d'Arés Tubau(ERC). Es diu Hi havia una vegada... i hi diu:

Rubí, el meu Rubí, és així. Una ciutat en dimensió, però un poble en relació. Ens agradi o no (a mi he de dir que si) aquí encara funciona allò de "Aquell noi...ah, si, és de cal fulanito. Saps qui vull dir? si, home, el que li deien el camacurt. Però que va marxar a Barcelona i va tornar uns anys després casat amb una de la capital!".

Dubto que amb el POUM això continuï sent veritat gaire temps més. Diguem adéu a la dualitat poble-ciutat. T'és igual, Arés?

Avinguda del programari lliure

Vull felicitar a l'Ajuntament. Però no a tot en ple perquè això seria agosarat, injust, immerescut i inexplicable. Així que felicitaré només al Comissionat per a la Societat de la Informació.

Aquesta felicitació insòlita, i que no té cap ànim d'assentar cap precedent té el seu origen en un paquet rebut aquest divendres. Per desgràcia, el paquet no contenia els 200.000 euros que acostumo a cobrar per cada article de joia i alegria que tan caracteritza aquest vostre blog, però tanmateix crec que és prou interessant.

En resum, un parell de llibres, un CD i una nota d'en Martí Pujol. El llibre important, el gruixut, es titula Iniciació al programari lliure, i està escrit per Quim Gil. Aquest llibre, després de fer una introducció al programari lliure en general, ens fa cinc cèntims del Firefox, el Thunderbird, l'OpenOffice, el Gaim, el Gimp i l'Inkscape. L'altra llibre, intitulat Manual de serveis de Rubidigital i escrit per Xavier Conde i Francesc Dorca, ens parla de Fem Xarxa i del CD, que porta una Ubuntu. Els dos llibres es poden descarregar gratuïtament en aquest enllaç.

No estic segur de qui l'ha rebut. De fet sóc l'única persona que conec que l'ha rebut i, a més, amb destinatari explícit; no com el bestseller bestsender i mai mai mai electoralista Una ciutat en transformació. Suposo que deuen tenir les meves dades al Rubí+D o alguna cosa així.

Sigui com sigui és una bona iniciativa de cara a familiaritzar a la població amb l'ús d'eines no privatives i d'incrementar l'ús d'internet, encara que sigui amb els serveis de Rubidigital, que a mi personalment no m'agraden.

I per a que veieu com de bona persona puc arribar a ser, faré una proposta. I positiva. I inspirada pel disseny dels llibres. Resulta que a la portada i a l'inici de cada capítol hi apareix una placa d'aquestes que diu el nom dels carrers de Rubí, de les velles, és a dir de les maques, és a dir de les marrons, però canviant el nom del carrer pel del tema que tracta. Per exemple, a la portada del llibre gros hi diu "Avinguda del programari lliure" i a dins hi tenim els carrers del Firefox o del Thunderbird.

La proposta és que un carrer d'aquests nous que es crearà gràcies al puto POUM sigui anomenat "Carrer del software lliure". I si fem cas al Termcat, que sembla que sí, doncs "Carrer del programari lliure". Es podria convidar a Richard Stallman a la inauguració i fer que Rubí sortís per la tele.

I aquest cop no seria per un assassinat.

Les enquestes (VI)

Avui tanquem l'enquesta Què faries si Jordi Giménez(ACR) i tu us trobéssiu sols en una illa deserta? amb el següent resultat:

1. Construir un tramvia al voltant de la palmera: 6 (46,3%)
2. Imitar al Jordi Peiró: 5 (38,5%)
3. Fer un POUI (Pla d'ordenació urbanística illenca): 1 (7,6%)
3. Demanar-li que digui "si hay que ir se va pero ir pa'ná es tonteria): 1 (7,6%)

Les enquestes ... (V)

Avui tanquem l'enquesta Què faries si Arés Tubau(ERC) i tu us trobéssiu sols en una illa deserta? amb el següent resultat:

1. Prendre'm un diazepan: 8 (44,4%)
2. Independitzar la meva part de l'illa: 5 (27,8%)
3. Obrir un Carrefour a l'illa del costat: 4 (22,2%)
4. Retolar la palmera només en espanyol: 1 (5,6%)
   

I deixem oberta l'enquesta Què faries si Jordi Giménez(ACR) i tu us trobéssiu sols en una illa deserta? una setmana més.

Estat de la rubisfera política (coneguda)

En els últims mesos hi han hagut uns quants canvis en els blogs polítics de la ciutat. Aquí resumeixo com està la cosa. Com podeu comprovar, la novetat més interessant és la incorporació de Jordi Peiró al món dels blogs. A veure quan dura, perquè la mitja de temps de manteniment de blogs entre els polítics (tant a Rubí com a Catalunya) és realment baixa.

Això és el que queda:

PSC:

• Carme Garcia (signant com a alcaldessa, no permet comentaris)
  
• Jordi Peiró (sota l'escaient nom de Al rojo vivo, comentaris moderats)
  
• Neus Muñoz (suposadament abandonat)

ICV:

• Marta Ribas (comentaris moderats)
• Jordi Barbudo (comentaris oberts)
• Carlos Águila (comentaris oberts)
• Ricard Blasco (suposadament abandonat, comentaris moderats)
  

CiU:

• Xavier Reinaldos (suposadament NO abandonat, comentaris moderats)

ERC:

• Arés Tubau [Rivo Rubeo] (suposadament abandonat, comentaris oberts)
• Xavier Corbera (comentaris oberts)

ACR:

• ?

PP:

• ?

Quan dic "suposadament", vull dir que jo ho suposo.

Si m'he deixat algú, no dubteu en dir-m'ho.

Per cert, RubíPlanet ja té 75 blogs llistats.

Les enquestes tendencioses de RubíCity (IV)

Avui tanquem l'enquesta Què faries si Mònica Querol(PP) i tu us trobéssiu sols en una illa deserta? amb el següent resultat:

1. Jugar a veure qui la diu més grossa. I perdre: 10 (58,8%)
2. Retolar la Mònica en català: 4 (23,5%)
3. Retolar l'illa en català: 2 (11,8%)
4. Retolar la palmera en català: 1 (5,9%)
   

Deixem oberta l'enquesta Què faries si Arés Tubau(ERC) i tu us trobéssiu sols en una illa deserta? una setmana més.

I obrim una nova enquesta (d'enunciat molt original, per cert): Què faries si Jordi Giménez (ACR) i tu us trobéssiu sols en una illa deserta?

(es nota el copy-paste?)

Les enquestes tendencioses de RubíCity (III)

Avui tanquem l'enquesta Què faries si Carme Garcia (PSC) i tu us trobéssiu sols en una illa deserta? amb el següent resultat:

1. Caure rendit als seus peus (o sigui: nedar ben lluny): 6 (50%)
2. Dir-li l'edat que tinc i nedar ben lluny: 5 (42%)
3. Nedar ben lluny: 1 (8%)
4. Fer-m'hi una fotografia sempre hi quan no surti publicada a 'La Ciutat' (o L'Illa) i nedar ben lluny: 0 (0%)
   

Deixem oberta l'enquesta Què faries si Mònica Querol (PP) i tu us trobéssiu sols en una illa deserta?

I obrim una nova enquesta (d'enunciat molt original, per cert): Què faries si Arés Tubau (ERC) i tu us trobéssiu sols en una illa deserta?

Les enquestes tendencioses de RubíCity (II)

Deixem oberta la primera enquesta fins d'aquí a una setmana. I n'obrim una de nova, Què faries si Mònica Querol(PP) i tu us trobéssiu sols en una illa deserta?, que estarà oberta un parell de setmanes.

Gràcies per participar.

La Rubisfera es redueix

En aquests dos mesos i mig que portem d'any, la rubisfera ha perdut empenta. Tampoc és que abans en tingués massa. De totes maneres el 2008 no sembla estar fent-li gaire bé.

Hi ha blogs que encara existeixen, però que no s'actualitzen gens. Alguns exemples són el de Xavier Reinaldos (CiU) o el Rivo Rubeo de l'Arés Tubau (ERC). Però també hi ha blogs que directament han desaparegut, com el de la Nuria Buenaventura (ICV) o el de l'Ivan Hernáez (EUiA).

Respecte als blogs que, sense ser afins a cap partit polític, parlaven de política i del poble, cal recordar la trista clausura (i purga d'articles publicats!) de No manual d'autoajuda. També Rubí is on fire, tot i no haver dit adéu, tampoc diu res des del desembre passat. Per sort, Rubíshow continúa al peu del canó i em consta que El Bioc continuarà dient-hi la seva.

La part positiva és que fora de la política, i sovint sense parlar de Rubí, hi ha algun blog nou. Per exemple, Practicando la ley de la atracción (que no sé exactament com classificar-lo) o Altar uterí (crítica literària). A més, per al RubíPlanet he trobat blogs que ja existien però que no estaven llistats, com Bestieses variades (un blog sovint interessant), CEIP 25 de setembre o HC Rubí Cent Patins.

També ha baixat el nombre de missatges (tot i que aquests últims dies torna a haver-hi moviment) al fòrum de guiaderubi.com.

Sincerament, no se m'ocorre el perquè de la davallada, però si segueix així la veritat és que la rubisfera quedarà molt reduïda.

A algú se li ocorre alguna manera de fer-la trempar?

Les enquestes tendencioses de RubíCity (I)

Aquests són els resultats de l'anterior enquesta:


No hi ha molt a comentar, la veritat.

A la dreta teniu la nova enquesta tendenciosa: Què faries si Carme García(PSC) i tu us trobéssiu sols en una illa deserta? Teniu fins al 26 d'aquest mes cap al migdia per a contestar. De totes maneres el dia 19, si me'n recordo, començarà una altra enquesta en paral·lel.

Moltes gràcies per participar en aquestes bromes.

(El cor de) La Ciutat, capítol 154

A la revista de propaganda de l'Ajuntament anomenada La Ciutat corresponent al març de 2008 m'hi he trobat tres coses interessants.

Mònica Querol
La menys important, més que res per la protagonista, és que Mònica Querol (PP) aprofita per criticar que als Plens Municipals es parla de moltes coses que no tenen a veure amb Rubí. De fet, s'oblida que ella mateixa al número anterior de La Ciutat (suposada revista municipal) també va parlar de coses que no són Rubí. Però això és igual.

Una segona cosa interessant també la diu la Mònica:

En este último Pleno el PP presentó una moción denunciando que nuestros comerciantes no puedan rotular en castellano y se vean obligados por ley a hacerlo en catalán.

A mi em molesten les mentides i en aquesta frase de la Mònica n'hi ha una. Els comerciants PODEN retolar en castellà, fins i tot poden retolar en espanyol. I si volen en àrab, ja posats. La llei obliga a retolar en català, però NO obliga a NO retolar en qualsevol altre idioma. És a dir, que poden existir els rètols bilingües, trilingües i babèlics. Concretament el punt 3 de l'article 32 (Capítol V) de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística diu (la negreta(*) és meva):

La senyalització i els cartells d'informació general de caràcter fix i els documents d'oferta de serveis per a les persones usuàries i consumidores dels establiments oberts al públic han d'ésser redactats, almenys, en català. Aquesta norma no s'aplica a les marques, als noms comercials i als rètols emparats per la legislació de la propietat industrial.

Per a qui no ho sàpiga, l'adverbi almenys significa pel cap baix, és a dir, com a mínim. En castellà, podríem dir por lo menos, al menos o a lo menos [significats, veure accepcions 2 i 10]. Ho intentaré explicar d'una altra manera per si de cas: és obligatori retolar en català, però al rètol hi pot aparèixer qualsevol altre llengua i, per tant, es pot retolar en castellà. O sigui que no és cert que els nostres (meus també?) comerciants no puguin retolar en castellà, com diu la Mònica (o, més concretament, una moció presentada pel Partit Popular).

No entraré en si la llei em sembla correcta o no. Però la llei és la que és i no diu pas el que la Mònica diu que diu. Amb quin adjectiu s'expressa la qualitat d'aquell o aquella que fa assercions contra la veritat?

Fotos
A la pàgina de l'alcaldessa, aquella que apareix copiada inevitablement al seu blog, s'hi publiquen, a més del text destinat al copiar i enganxar, fotos de grups escolars que se les fan amb la Carme García a la porta de l'Ajuntament. En aquest número hi tenim als alumnes del Pla de Transició al Treball.

Però aquest cop també hi trobem un aclariment:

Les fotos corresponents a les visites del CEIP 25 de Setembre i del Col·legi Maristes d'aquest curs no seran publicades per petició expressa dels pares de 3 alumnes dels centres.

A mi, sincerament, m'importen un rave aquestes fotografies però em pregunto per què no volen que es publiquin. Potser és perquè no volen que la imatge dels seus fills s'utilitzi per a omplir un espai polític com és la revista La Ciutat. Potser és que els seus fills són lleigs. Potser és que no volen que se'ls vegi amb algú del PSOE (i això que no és el Peiró!). Potser és per algun altre motiu que se m'escapa.

Ara bé, suposem que a cada foto hi sortien 20 alumnes més, els pares dels quals sí que volien (o no els importava) que la fotografia es publiqués. Doncs els que no ho volien ja ho podrien haver dit abans i la solució hagués estat ben senzilla: els alumnes de pares anti-foto no cal que es situïn davant de l'objectiu de la càmera. I si el problema no és la foto en sí, sinó que aquesta aparegui en una publicació de l'àmbit que sigui, se'n poden fer dues: una amb tots els alumnes i una altra sense els que tenen dels pares en qüestió. Una fotografia de més, en el fons, no surt tan cara de fer. I si cal es pot descomptar del sou de l'alcaldessa, que total no ho notarà.

En tot cas el que hauria de fer l'Ajuntament és demanar un paper signat pel pare o mare o tutor o tutora de l'alumne conforme no li importa que la fotografia aparegui a La Ciutat. Els que duguin el paper signat se'ls fotografia; els que no, no. Almenys(!) així els que volen que es publiqui la veuran publicada. I als que no, no els importarà perquè no hi sortiran els seus fills.

-----
(*) I no parlo de la Mare de Déu de Montserrat.

Jordi Peiró

En Jordi Peiró(1) és un crack. Ara que els meus ídols polítics de Rubí (Xavier Reinaldos i Mònica Querol) estan una mica apagats, sorgeix Jordi Peiró. Sempre ha estat aquí, però fins ara no m'havia adonat que és el puto amo.

La característica més important d'en Jordi la comparteix, de fet, amb la meva estimadíssima Mònica Qq. Si bé la Qq és capaç de menysprear als votants que no l'han votat, en Jordi té la particularitat de negar el dret a la informació.

Així, si un partit polític com ACR, amb el qual no simpatitzo més que amb qualsevol altre, vol parlar del POUM al poble, no dient gran cosa més que el que està publicat a la web de l'Ajuntament, en Jordi diu que "ara toca negociar i no sortir públicament". M'encanta. Això què vol dir? Que quan estigui negociat llavors el poble ens ho haurem de menjar amb patates?

Saps què, Peiró? He pensat que a partir d'ara és millor que ningú digui res sense el teu consentiment. Em pots donar la teva adreça perquè validis si el que vull escriure et sembla bé?

PD: Aprofitant que ACR no es presenta a les Eleccions Generals, potser aquest cop els voto :)

---
(1) Anagrames en castellà de Jordi Peiró: dirijo peor, reidor pijo.

De Rubí a Eurovisió ?

Avui toca fer una mica d'amiguisme. Aquest any potser faig un esforç i m'empasso el Festival d'Eurovisió. I això serà si Pasos D'Mono, que són de Rubí, finalment hi participen. La votació popular a través d'internet ha començat avui però la pàgina va molt malament.

El vídeo de Pasos D'Mono, de totes maneres, el podeu veure en aquest enllaç. Per votar-los, cas que vulgueu (i que funcioni bé la pàgina de votacions), haureu de seguir aquest altre enllaç, i cercar Pasos D'Mono a la lletra P. Per cert, es poden donar 5 vots al dia fins al 23 de febrer

Els Pasos D'Mono a la presentació del disc Guateque. Foto extreta de pasosdmono.com

De passada, dir-vos que la pàgina oficial de Pasos D'Mono és pasosdmono.com i que, malauradament, només es veu bé amb Internet Explorer.

L'Estat

Em sembla bastant trist que a la revista La Ciutat d'aquest mes, quatre dels sis partits polítics que conformen l'Ajuntament (PSC, ICV, PP, ERC) aprofitin l'espai que tenen reservat a "Grups municipals" per fer precampanya electoral de les Eleccions generals en comptes de parlar de Rubí. Més que res perquè la revista-pamflet es diu "La Ciutat" i el títol de la secció conté la paraula "municipals", encara que això d'utilitzar les paraules amb el seu significat estigui passat de moda, sobretot en política. En definitiva, crec que per a parlar de coses que no són Rubí ja existeixen altres mitjans.

Sense que serveixi de precedent felicitaré a CiU i ACR i els animo a no imitar als demés partits. Clar, que ACR ho té més fàcil perquè em sembla que no es presenta a les generals.

Créixer (i III)

Tot el que he dit en l'article anterior és especulació (verbal) però el que és cert és que a l'Escardívol no s'hi podrà celebrar més el ball de Festa Major, ni l'arribada dels Reis d'Orient, ni RubíFira, ni Sant Joan... Això sempre i quan es continuïn celebrant, perquè a la vista de la superfesta del Carnestoltes d'enguany comencen a aparèixer dubtes.

Però parlem de créixer. Créixer és un procés tan natural com inevitable i per això cal un POUM: per créixer adequadament. Però crec que no es pot créixer adequadament si no s'han assolit abans uns objectius més bàsics. No pots aprendre a resoldre equacions de segon grau si abans no saps sumar, restar, multiplicar, dividir i resoldre arrels quadrades, per molt que et donin la fórmula. O no faràs servir sostenidors si no t'han crescut prou els pits (o sí, però amb farciment artificial(*)).

Tal com jo ho veig, Rubí té una serie de mancances que s'han d'arreglar abans de créixer. I no dubto pas que s'hi estigui treballant. Però crec que aquestes mancances s'haurien d'intentar solucionar abans de créixer, després és el moment de fer el segon pas, si és realment necessari. Ho dic, entre d'altres coses, perquè tot i ser un pla d'ordenació no s'esmenta pas cap ordre d'actuació. No seria millor tenir suficients CAPs, escoles, instituts, llars d'infants, residències per la tercera edat, transport públic, locals d'assaig, zones d'oci i demés per a la població actual abans de decidir que Rubí ha de tenir capacitat per a quinze o vint mil habitants més?

Però l'assumpte de la necessitat de l'habitatge és molt interessant. Segons el POUM (pàgina 98):

Les nostres estimacions apunten per al 2019 una població de com a mínim 75.500 habitants, que en el primer estudi de 2001 era pràcticament la previsió màxima pel 2016 i en el segon la màxima en l’escenari moderat per al 2023. Com a màxim la nostra estimació és de 95.000 habitants pel 2019. Això suposa un creixement de 26.000 habitants des de 2004 que significa uns 10.400 habitatges directes principals més.

Sobre aquest possible creixement és sobre el que s'estudien les necessitats futures de Rubí. El raonament clau, però, és que augmentarà la població i, per tant, s'han de crear els habitatges que farà servir i tots els serveis que necessiti (a més dels que ja necessitem ara però no tenim). La pregunta que em faig jo és: i si no es construïssin els habitatges tota aquesta gent viuria sota els ponts de la riera? Doncs no, viurien a un altre lloc del món i deixaria de ser necessari gastar diners per solucionar els problemes de gent que, de fet, no seria a Rubí. És exactament el que passarà quan s'acabi el sòl urbanitzable (**).

Jo prefereixo tenir un Rubí petit amb tot el que calgui a tenir un Rubí gran. Als llocs on s'ha planejat construir-hi hi faria zones verdes, zones d'oci, espais públics i els equipaments necessaris per a la ciutat actual i una mica més, per si de cas. Pensar que cal crear més habitatge és caure en el parany de les immobiliàries i les constructores que ho utilitzen per justificar els preus desmesurats que només beneficia a un negoci basat en el dret fonamental (i, de passada, constitucional) a l'habitatge.

I per acabar, us adjunto un llistat (no exhaustiu) d'errades ortogràfiques i similars que he detectat en el document de resum (de gener de 2008) [PDF] del projecte del POUM que espero que ajudi als que l'han redactat a plantejar-se seriosament l'ús d'un corrector ortogràfic i a que facin ús del Servei Local de Català, que pel que cobren hom podria suposar que ja ho fan. Quan indico un número de pàgina em refereixo al que marca el document PDF, no al que apareix a la pàgina mateixa.

• Errada d'estil: de vegades sòl s'escriu en majúscula, d'altres no.
• La tecnologia permet escriure m² en comptes de m2 (un cop apareix com a m,2)
• Pàgina 3. Punt 2: "El POUM es desplega a traves" hauria de ser "El POUM es desplega a través". "Poligons" hauria de ser "Polígons". "també i aporten" hauria de ser "també hi aporten".
  
• Pàgina 3. Punt 4: "Ordenació vièria" => "ordenació viària". "Can Oriol" => "Ca n'Oriol" (!).
• Pàgina 5. Punt 2: "nomes" => "només" (curiosament a la mateixa línia hi apareix també ben escrit).
• Pàgina 5. Punt 3: "Deconstrucció" => "desconstrucció" (quan de mal ha fet Ferran Adrià).
• Pàgina 7. Punt 4: "Peatonalització" => "conversió en zona de vianants" (!)
• Pàgina 10. No acabo d'entendre la frase següent: "Potenciar a nivell associatiu, d’imatge i senyalització, patró d’urbanització general de pla únic, sense voreres i d’elements d’urbanització de màxima qualitat.
• Pàgina 15. "afagit" => "afegit"
• Pàgina 16. Curiositat: la foto que du per títol "façana industrial de la riera" no permet confiar gaire en l'estabilitat del pont. No l'ha fet pas un professional de la fotografia.
• Pàgina 32. Els teclats actuals venen equipats amb el punt volat '·' que permet evitar escriure "parcel.la" i, per tant, permet que s'escrigui "parcel·la". També "tractan-se" => "tractant-se".
• Pàgina 33. "Central elèctica" => "Central elèctrica" (peu de foto)
  

----
(*) I això és trampa.
(**) Acabar amb el creixement s'hauria de poder fer en qualsevol moment. Si no es pogués voldria dir que estem abocats al desastre, ja que en acabar-se l'espai (el terme municipal de Rubí és finit) no tindríem cap alternativa.

Créixer (II)

La qüestió és que segons publicava la setmana passada Guía/Diari de Rubí a "La proposta d'ordenació urbana fixa el creixement fins a 95000 habitants" (quan hi ha sort, funciona correctament i no dóna l'error ASP 0113), el POUM està pensat per fer créixer (s'entén que en nombre d'habitants) Rubí. Però com ha de créixer Rubí? No em queixaré pas de la segona estació dels FGC que fa mil anys que es demana però que la Generalitat, mani CiU o PSC-ERC-ICV, no li surt dels collons de construir (perquè Rubí no és Sant Cugat). No. De totes maneres el POUM només en contempla la possibilitat, o sigui que en aquest sentit ens quedem igual.

Jo penso, i no sóc l'únic, que el problema està en on es vol que es construeixin habitatges. Per exemple, a l'Escardívol. Deixant de banda els problemes de tenir aquesta zona empantanegada durant bastants mesos (i sense aparcament), més que res perquè hi ha una llei no escrita que diu que on hi ha obres la resta de gent ja es pot fer fotre (està no escrita exactament amb aquestes paraules), hi trobem altres problemes. Un d'ells és que l'aparcament (que segons el POUM hauria de ser dues plantes) hauria de ser capaç de tenir la capacitat actual, més l'augment de places que es produeix normalment amb el pas del temps, més l'augment de places necessàries per donar cabuda als cotxes dels nous habitatges. Cal recordar que, tot i que s'obligui a que cada habitatge tingui una plaça d'aparcament, per cada habitatge acostuma a haver-hi més d'un cotxe.

Tenim un altre problema derivat. Si augmentem la població en aquesta zona, que és una zona d'entrada al centre a través de la carretera, augmentarem la probabilitat d'embussos al centre, ja actualment alta en hores punta.

Un altre possible problema, que vull suposar que els creadors del POUM han tingut en compte, és que a vint o trenta metres de la llitera de la riera no deu ser fàcil construir-hi edificis amb dues plantes d'aparcament subterrànies. Ho dic més que res pels fonaments. La pregunta que em faig és: podria haver-hi alguna dificultat en baixar més de 15 metres a tan poca distància de la riera?

I encara més, tenint en compte la proximitat de l'Església de Sant Pere que des de l'Edat Mitja és el centre del poble i que la zona de l'Escardívol és des del 1962 pràcticament un cementiri, quina probabilitat hi ha de trobar-hi res durant les excavacions que endarrereixi els projectes?

Demà acabarem amb el POUM en una espècie d'apèndix.

Correcció

A Rubisfera quinzenal [9/12 al 22/12] vaig dir:

Segons llegia aquest divendres en un article d'en Quim Monzó a La Vanguardia, el PP va proposar Armand Querol per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Però aquest no ha colat. En aquest sentit, la Corporació està d'enhorabona.

Doncs bé, anava errat. Segons diu Guia/Diari de Rubí a "Rafa Páez serà el relleu d’Armand Querol al grup municipal del PP local" resulta que Armand Querol ha estat nomenat membre del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. No gaire bona notícia per a la Corporació.

Només vull destacar una última cosa que surt en l'article que he enllaçat:

Finalment, l’Armand Querol [...] va assegurar que actuarà amb independència i que ningú «em podrà tatxar de partidisme».

Això és pràcticament un oxímoron: un polític que actua amb independència i que no és partidista.

Créixer (I)

Fa temps hi havia un anunci on s'hi deia que les paneroles "neixen, creixen, es reprodueixen i moren". La frase es pot aplicar, de fet, a qualsevol ésser viu, com per exemple als humans. I, en certa manera, també es podria aplicar a les poblacions.

Per a una població, néixer és el moment de la seva fundació sigui de iure (com feien els colons anglesos al que ara són els Estats Units, per exemple) o de facto (com Rubí, que ja hi era però oficialment només se'n parla des del 986). Créixer és molt obvi i, de fet, és el que dóna origen a aquest article, com després veurem. Reproduir-se ara pràcticament ja no es fa, però abans es feia per espores que rebien el nom de colons. I morir no és alguna cosa que passi gaire sovint però abans hi tenien a veure guerres, epidèmies i catàstrofes naturals i actualment l'envelliment de la població unida a l'emigració de la joventut. També es pot afegir que totes moriran quan s'extingeixi l'espècie humana tot i que per a això encara faltin uns quants mil·lenis. O unes quantes dècades si seguim així.

L'analogia podria fallar quan intentem relacionar l'edat d'una població amb les seves mides. Però això encara ho podem arreglar dient que els pobles, viles, ciutats, ciutats grans i grans ciutats tenen, en ordre creixent, més problemes per solucionar i, per tant, necessiten una millor gestió en quant a recursos i demés, una gestió cada cop més complicada conforme la ciutat creix, com es va complicant la vida de les persones mentre passen de nens a adolescents a joves a adults. Però centrem-nos en el creixement i anem de pet a Rubí.

Rubí és una ciutat que no és gran ni pel davant ni pel darrera (en aquest sentit, la realitat està en contra d'Andreu Hernández (CiU)). Però sobretot durant el segle passat, s'ha caracteritzat per un fort creixement demogràfic a causa de la industrialització, passant de poble a vila i, després, a ciutat. I si bé abans la planificació del creixement no se sabia ni què era, ara no només existeix sinó que té nom: POUM, que sona com si caigués una cosa molt pesada. Un poble, per posar un exemple a l'atzar.

I del POUM és del que parlaré demà a la mateixa bat-hora, al mateix bat-canal.

Carnestoltes

Aquests últims dies ja se n'ha parlat als blogs del Jordi Barbudo (ICV), de la Marta Ribas (ICV) i del John-John (Rubíshow) del Carnestoltes, o una cosa semblant que es celebrarà a Rubí. Per la seva banda, el Jordi es queixa dient que han deixat de banda les entitats (un altre cop). Per la seva, la Marta hi afegeix que s'hi feia crítica política (que és allò que als polítics només els agrada quan són a l'oposició). I, per acabar, en John-John és l'únic que suggereix una proposta.

A mi, tant el Carnestoltes (no sé perquè la paraula Carnaval l'associo a Rio de Janeiro o a Venècia, no pas a Rubí) com la Castanyada (sobretot des de la seva hallowinització) m'importen un rave. Ara bé, crec que els que ho vulguin celebrar hi tenen tot el dret. I no només això, també han de tenir certa llibertat per decidir què i com ho volen fer. Literalment, diccionari en mà, se'n podria dir dret a decidir, tot i que l'expressió s'utilitzi (a la tele i per culpa dels polítics) en un altre sentit.

Però aquest Ajuntament, com ja s'ha acostumat a fer també amb la Festa Major i la Castanyada, decideix ell sol, creient que té el suport de la majoria del poble, quan en realitat (sembla que s'hagi de recordar cada dos mesos) només té el suport de la majoria de gent que va votar. I deixa de banda entitats i persones que, probablement, tenen idees molt més interessants per a actes concrets com els que es puguin encabir dins del Carnestoltes.

Deu ser que tenen poca confiança en la gent que es preocupa per les tradicions i, recordem-ho de passada, els dóna de menjar.

Començament d'any agredolç

I. Tristesa
L'any ha començat amb dues pèrdues per a la rubisfera, justament mentre em plantejava la conveniència de la continuïtat de RubíCity. Primer va ser Nomanual d'autoajuda, que de fet va tancar la paradeta el 24 de desembre de 2007. Després, el 5 de gener, tancava Pais de cutres tot i que pràcticament ja no s'actualitzava. Una pena, per a mi, en ambdós casos.

II. Enquesta
D'altra banda, l'enquesta que va acabar fa poc m'ha fet adonar que no sóc tan mala persona com creia. La pregunta formulada era "Què esperes del blog RubíCity per l'any 2008?" i resulta que l'opció més votada (amb 6 vots) és la que em desitja el suïcidi. Com a mínim jo no vull que mori ningú. No sóc tan fill de puta. Però ja sabeu que a Rubí n'hi ha 6, com a mínim. I això que era Nadal.

La segona opció més votada va ser "Que faci el que vulgui, com sempre". 3 persones van decidir-se per l'opció que em donava més llibertat. Es veu que encara hi ha gent que no vol dir-li als demés el que han de fer i això em fa ser una mica més optimista.

En el tercer lloc hi ha un empat entre "Que l'autor proclami que el seu amor platònic és Xavier Reinaldos" i "Que passi de política i parli del que li interessa realment als rubinencs". Pel que fa el primer cas podria mentir i proclamar el meu amor, però no en tinc ganes. Pel que fa al segon em planteja un dubte: realment la política no interessa als rubinencs? La presència d'aquest blog i alguns d'altres on la crítica política hi ha tingut certa importància fa pensar que, almenys en part, sí que interessa.

En cinquè lloc empaten a un vot "Que els hi foti més canya als polítics aquests que tenim" i "M'és igual, jo no llegeixo aquest blog ni estic votant aquesta enquesta". La primera opció la podríem lligar amb la segona de l'anterior paràgraf. La segona d'aquest paràgraf, en canvi, em confirma que si poses una opció suficientment estúpida en una enquesta sempre apareixerà algú que la votarà. Potser era això el que ens volia dir Mònica Querol just passades les municipals en aquella carta insultant. Però em temo que la Mònica i jo discreparíem (i molt) en quina opció era realment estúpida, en aquell cas.

I en setè i últim lloc ha quedat "Que l'autor proclami que el seu amor platònic és Arés Tubau". Potser m'hi vaig malfixar i no era ella, però per si de cas, com que no voldria trencar la parella que passejava el migdia de dissabte passat pel carrer major i que a simple vista en feien una de bona (de parella), no diré res sobre aquesta opció.

III. Pessebre
Aprofito per felicitar al Jordi d'El Bioc pel diorama de La fugida a Egipte. Crec que aquest n'era el títol.

IV. Gairebé
En John-John publica a Rubíshow una foto que m'indica que durant la cavalcada dels reis d'enguany devíem estar a menys de vint metres l'un de l'altre. I que gairebé hi podria sortir jo a la foto. Amb tot això un es podria preguntar: i a mi què m'importa?

V. Futur
No espereu més rubisferes setmanals ni cap tipus de periodicitat de RubíCity.

Salut!