Créixer (I)

Fa temps hi havia un anunci on s'hi deia que les paneroles "neixen, creixen, es reprodueixen i moren". La frase es pot aplicar, de fet, a qualsevol ésser viu, com per exemple als humans. I, en certa manera, també es podria aplicar a les poblacions.

Per a una població, néixer és el moment de la seva fundació sigui de iure (com feien els colons anglesos al que ara són els Estats Units, per exemple) o de facto (com Rubí, que ja hi era però oficialment només se'n parla des del 986). Créixer és molt obvi i, de fet, és el que dóna origen a aquest article, com després veurem. Reproduir-se ara pràcticament ja no es fa, però abans es feia per espores que rebien el nom de colons. I morir no és alguna cosa que passi gaire sovint però abans hi tenien a veure guerres, epidèmies i catàstrofes naturals i actualment l'envelliment de la població unida a l'emigració de la joventut. També es pot afegir que totes moriran quan s'extingeixi l'espècie humana tot i que per a això encara faltin uns quants mil·lenis. O unes quantes dècades si seguim així.

L'analogia podria fallar quan intentem relacionar l'edat d'una població amb les seves mides. Però això encara ho podem arreglar dient que els pobles, viles, ciutats, ciutats grans i grans ciutats tenen, en ordre creixent, més problemes per solucionar i, per tant, necessiten una millor gestió en quant a recursos i demés, una gestió cada cop més complicada conforme la ciutat creix, com es va complicant la vida de les persones mentre passen de nens a adolescents a joves a adults. Però centrem-nos en el creixement i anem de pet a Rubí.

Rubí és una ciutat que no és gran ni pel davant ni pel darrera (en aquest sentit, la realitat està en contra d'Andreu Hernández (CiU)). Però sobretot durant el segle passat, s'ha caracteritzat per un fort creixement demogràfic a causa de la industrialització, passant de poble a vila i, després, a ciutat. I si bé abans la planificació del creixement no se sabia ni què era, ara no només existeix sinó que té nom: POUM, que sona com si caigués una cosa molt pesada. Un poble, per posar un exemple a l'atzar.

I del POUM és del que parlaré demà a la mateixa bat-hora, al mateix bat-canal.