Bé, he de demanar disculpes a molta gent. No els diré un per un, perquè no els recordo. Probablement he ofès molta gent. Alguns, possiblement, s'ho mereixen. No, no ho estic fent bé. Tornaré a començar. A veure...
He ofès molta gent, i a tots aquells que he ofès els demano disculpes. Cadascú sabràs si és un mateix o no perquè és molt possible que hagi ofès a gent sense adonar-me'n.
De totes maneres tinc una excusa. No és gaire bona però la diré. Molt sovint he atacat gent, sobretot polítics, amb la intenció de picar-los, per fer que treballessin de valent, per a què demostressin que tots aquells que avorrim la política ens equivoquem. Alguns ho han fet, d'altres no. Alguns mereixen el meu respecte, d'altres no. Però em disculpo davant de tots, polítics o no, i fins i tot davant d'aquells que no em respecten a mi.
A més, demano disculpes a tothom pel mareig d'aquests últims dies, que si RubíCity desapareix, que si Rubí City 2. Tot això.
RubíCity havia de morir la primera setmana de gener d'enguany. Perquè ja llavors tenia la sensació que aquest blog era bastant inútil. Però vaig seguir.
Quan vaig escriure sobre el POUM aquest mateix gener i només vaig rebre dues respostes (una al blog, l'altre via e-mail) hauria d'haver vist que això ja estava mort! RubíCity era un zombi des del 10 de gener.
Bé, crec que fins el 25 de setembre de l'any passat, RubíCity sí que va servir per alguna cosa. Després ja no ho veig tan clar.
La qüestió és que ara hi ha gent que ho farà millor que jo: La petjada de Rubí i la seva visió periodística, Rubíshow i la seva visió més crítica, i El Bioc. (Què ha passat amb Rubí is on fire?).
Doncs això. Són 96 articles (comptant aquest) des del 14 de juliol de 2006. Alguns han estat millors i d'altres pitjors, però tanmateix tots tenien la intenció de fer que Rubí funcionés una mica millor.
Gràcies a tots per haver-me llegit i també gràcies per haver comentat.
Fins la propera,
Lluís
PD: Rubí City 2 continúa obert, per si a algú li interessa això de la rubisfera. Però si la cosa segueix així, no durarà gaire.
diumenge, 4 / maig / 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Escrits
12 comentaris:
Salutacions i el que et volia dir ho he escrit en un post que espero que llegeixis.
Molta sort!
endavant! tu ets qui va iniciar la rubisfera! aixi q ets el nostre heroe!
Em sento culpable per si x culpa meva tu acabes!
John-John: t'he contestat al teu blog. Moltes gràcies!
sóc rubinenc: tranquil, no t'has de sentir culpable. No té res a veure amb tu. Segueix amb el blog! Moltes gràcies!
Hola, Intratable.
Sóc Vincent Laurent. Primer de tot, gràcies per recordar el meu blog. No l'he deixat. Et podria donar moltes excuses (la feina, mandra, etc.)
Quant al teu post, deixa't d'històries! No deixaràs el Rubi City. Com a mínim, no del tot. De mica en mica, ja t'anem coneixent. Si et serveix d'alguna cosa, jo reprendré el meu.
Vincent Laurent
rubiisonfire.blogspot.com
M'alegro que recuperis el blog, Vincent.
Moltes gràcies.
Home, ara que per fi es pot tornar a intervenir al bloc sense tenir correu google-blogger no pots tancar-lo.... jejeje. Però no tinguis en compte només la gent q escriu comentaris, sinó la gent q et segueix.
Ei, i que a més, els polítics ens mirem més del què sembla els vostres blocs! ;)
Arés
Diazepan?? Encara no ho he entès...
Ai, Arés, Arés...! El diazepan... Doncs tot ve d'una broma que vaig fer en un comentari que responia un de teu a principis d'any: aquí, però no sé fins a quin punt la gent ho ha captat. Per cert, que a Rubí City 2 tampoc cal compte de google, t'ho dic a tu i a tothom qui hi vulgui participar, encara que no es parli estrictament de Rubí.
Qui sap, potser d'aquí a un any o quinze faig un RubíCity 3, però últimament només era un mal de cap que treia temps a altres coses més divertides.
Ah! I moltes gràcies pel comentari.
Sóc el Xavier Corbera i t'animo a seguir
Moltes gràcies, Xavier.
Em sap greu perdre aquest referent. Sé que no sóc ningú per demanar que segueixi, però, la veritat, ja m'havia acostumat a consultar aquest bloc. M'agradava, sobretot, per la seva independència, per no saber qui hi ha darrera el seudònim de l'autor, perquè moltes vegades coincidia amb el seu punt de vista, perquè, quan no coincidia, també m'agradaven "les formes"
Carmen
Gràcies, Carmen. És difícil trobar bons lectors i bones lectores com tu. O com a mínim, saber que hi són (o hi eren).
Salut!
Publica un comentari