Mònica Querol
La menys important, més que res per la protagonista, és que Mònica Querol (PP) aprofita per criticar que als Plens Municipals es parla de moltes coses que no tenen a veure amb Rubí. De fet, s'oblida que ella mateixa al número anterior de La Ciutat (suposada revista municipal) també va parlar de coses que no són Rubí. Però això és igual.
Una segona cosa interessant també la diu la Mònica:
En este último Pleno el PP presentó una moción denunciando que nuestros comerciantes no puedan rotular en castellano y se vean obligados por ley a hacerlo en catalán.
A mi em molesten les mentides i en aquesta frase de la Mònica n'hi ha una. Els comerciants PODEN retolar en castellà, fins i tot poden retolar en espanyol. I si volen en àrab, ja posats. La llei obliga a retolar en català, però NO obliga a NO retolar en qualsevol altre idioma. És a dir, que poden existir els rètols bilingües, trilingües i babèlics. Concretament el punt 3 de l'article 32 (Capítol V) de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística diu (la negreta(*) és meva):
La senyalització i els cartells d'informació general de caràcter fix i els documents d'oferta de serveis per a les persones usuàries i consumidores dels establiments oberts al públic han d'ésser redactats, almenys, en català. Aquesta norma no s'aplica a les marques, als noms comercials i als rètols emparats per la legislació de la propietat industrial.
Per a qui no ho sàpiga, l'adverbi almenys significa pel cap baix, és a dir, com a mínim. En castellà, podríem dir por lo menos, al menos o a lo menos [significats, veure accepcions 2 i 10]. Ho intentaré explicar d'una altra manera per si de cas: és obligatori retolar en català, però al rètol hi pot aparèixer qualsevol altre llengua i, per tant, es pot retolar en castellà. O sigui que no és cert que els nostres (meus també?) comerciants no puguin retolar en castellà, com diu la Mònica (o, més concretament, una moció presentada pel Partit Popular).
No entraré en si la llei em sembla correcta o no. Però la llei és la que és i no diu pas el que la Mònica diu que diu. Amb quin adjectiu s'expressa la qualitat d'aquell o aquella que fa assercions contra la veritat?
Fotos
A la pàgina de l'alcaldessa, aquella que apareix copiada inevitablement al seu blog, s'hi publiquen, a més del text destinat al copiar i enganxar, fotos de grups escolars que se les fan amb la Carme García a la porta de l'Ajuntament. En aquest número hi tenim als alumnes del Pla de Transició al Treball.
Però aquest cop també hi trobem un aclariment:
Les fotos corresponents a les visites del CEIP 25 de Setembre i del Col·legi Maristes d'aquest curs no seran publicades per petició expressa dels pares de 3 alumnes dels centres.
A mi, sincerament, m'importen un rave aquestes fotografies però em pregunto per què no volen que es publiquin. Potser és perquè no volen que la imatge dels seus fills s'utilitzi per a omplir un espai polític com és la revista La Ciutat. Potser és que els seus fills són lleigs. Potser és que no volen que se'ls vegi amb algú del PSOE (i això que no és el Peiró!). Potser és per algun altre motiu que se m'escapa.
Ara bé, suposem que a cada foto hi sortien 20 alumnes més, els pares dels quals sí que volien (o no els importava) que la fotografia es publiqués. Doncs els que no ho volien ja ho podrien haver dit abans i la solució hagués estat ben senzilla: els alumnes de pares anti-foto no cal que es situïn davant de l'objectiu de la càmera. I si el problema no és la foto en sí, sinó que aquesta aparegui en una publicació de l'àmbit que sigui, se'n poden fer dues: una amb tots els alumnes i una altra sense els que tenen dels pares en qüestió. Una fotografia de més, en el fons, no surt tan cara de fer. I si cal es pot descomptar del sou de l'alcaldessa, que total no ho notarà.
En tot cas el que hauria de fer l'Ajuntament és demanar un paper signat pel pare o mare o tutor o tutora de l'alumne conforme no li importa que la fotografia aparegui a La Ciutat. Els que duguin el paper signat se'ls fotografia; els que no, no. Almenys(!) així els que volen que es publiqui la veuran publicada. I als que no, no els importarà perquè no hi sortiran els seus fills.
-----
(*) I no parlo de la Mare de Déu de Montserrat.
Entrades
