Barroeria

Trasllado (i tradueixo) un post que vaig publicar fa vuit mesos en un dels altres blogs que escric (C.R.A.T.E.) perquè crec que és més adient per a aquesta pàgina.

La imatge següent correspon a la vorera d'una de les cantonades de la cruïlla entre els carrers Cadmo i Terrassa, a Rubí:

-Joder, aquí ha quedao un abujero.
-Ejto lo arreglo yo.
(Tras diez minutos)
-Que arte tiene, joío.
-Ya me lo dise mi mujé.

La fotografia es va realitzar el mes d'abril d'aquest any, però a hores d'ara la barroeria encara hi és.

A Rubí ens sobren els diners

Avui ha arribat a casa meva la revista dels súpers de l'Ajuntament de Rubí anomenada "La ciutat". La seva mida no segueix cap estàndard i la seva qualitat informativa és pèssima.

En les pàgines 4 i 5 d'aquest número (corresponent segons sembla a desembre'06/gener'07) se'ns parla de l'enllumenat a Rubí. En un, per dir-ne d'alguna manera, requadre a la pàgina 5 ens expliquen "Per què hi ha fanals que desprenen llum groga i altres llum blanca?

Sota la fotografia d'un fanal de llum groga hi diu:

[...] Si s'usa vapor de sodi, el color és el groc, més habitual per factors tecnològics, econòmics i de bon rendiment.

Sota la fotografia d'un fanal de llum blanca hi diu:

La llum blanca és un sistema més modern, però menys sostenible per a la ciutat. Té un gran confort visual, però és de gran cost i difícil de regular. A l'actualitat, la llum blanca s'utilitza bàsicament a zones verdes o de vianants, però la tendència és generalitzar la seva utilització en un futur no gaire llunyà.

És a dir, que els rubinencs acabarem:

1. Gastant més diners pel consum d'electricitat.
2. Contribuint negativament al medi ambient.

Possibles justificacions:

• Hi ha x persones de l'Ajuntament que són tontes (on x>0).
• Algú de l'Ajuntament té algun tipus de relació econòmica amb algú de SECE, FECSA o alguna altra empresa relacionada amb electricitat o productes d'enllumenat.
• Es tracta d'una errata (desitjo que sigui aquesta).
  
• A Rubí ens sobren els diners i el planeta tampoc està tan malament com diuen.

Agents cívics

Rubí és una de les poblacions de Catalunya que disposa d'agents cívics(1). Els agents cívics, segons el Diari de Rubí d'avui mateix (en un article signat per Jordi Martí), "patrullen(2) a peu pels carrers de la ciutat amb l'objectiu d'educar i reprovar les actituds que es considerin incíviques".

L'article també diu que Antonio Molina, director de Serveis Urbans i Seguretat de Rubí, va assenyalar durant l'acte de presentació els principals punts d'atenció dels agents: aparcaments incorrectes, grafits, botellón, desperfectes del mobiliari, actituds inadequades dels amos d'animals de companyia i vandalisme en zones verdes.

Però tot té punts bons i punts dolents. Comencem pels bons.

Una de les característiques més interessants d'aquests agents cívics és que es tracta d'un grup sexualment paritari. És a dir, que hi tenim dues dones i dos homes. Una altra és que pertanyen a un marge d'edat on trobar feina actualment és complicat.

I passem als punts dolents.

El primer que m'ha vingut el cap mentre imaginava als agents cívics treballant ha sigut aquella veu que se sent per la megafonia dels FGC que diu, al més pur estil 1984(3), "Atenció si us plau: Els recordem que han de deixar sortir abans d'entrar al tren" i després es repeteix en castellà i en anglès. I això és trist, perquè denota el fracàs de l'educació per culpa d'una societat egocèntrica. Segons el meu parer, l'educació s'ha de treballar a casa per part de les famílies (sigui quina en sigui la seva composició) i no al carrer per part de desconeguts.

Però el pitjor de tot és l'horari. Bé, per als agents cívics la veritat és que és bastant bo: de 8 del matí a 3 de la tarda. Pensem, però, en els "principals punts d'atenció dels agents". Els aparcaments incorrectes es fan a qualsevol hora i, per tant cap problema, excepte que també s'aparca malament la resta del dia. Els grafits, malauradament, es fan a altes hores de la nit, o sigui que poca cosa hi podran fer. El botellón no s'acostuma a dur a terme de 8 del matí a 3 de la tarda. Els desperfectes en el mobiliari tampoc, així com el vandalisme en zones verdes. I la gent treu a passejar els gossos a qualsevol hora, però especialment al vespre, quan els agents cívics ja hauran acabat el seu torn.

O sigui que veurem a quatre persones que apatrullan la siudá per a que, entre les 8 del matí i les 3 de la tarda, Rubí sigui més cívica.

I un punt trist: els incívics se'ls prendran seriosament? Espero que sí, però no les tinc totes.

----
(1) Podria explicar vàries anècdotes d'agents (de la policia local) incívics, malcarats, prepotents (sobretot), malcriats i capaços d'infringir les normes bàsiques d'educació vial i el codi de circulació sense cap mena de sentiment de culpa. Són casos excepcionals, però es donen. D'això en parlaré un altre dia.
(2) M'acaba de venir el cap "Apatrullando la ciudad" del Fary a la pel·lícula Torrente.
(3) De George Orwell, no de Van Halen.

Abandonant la civilització

Recupero l'article (perquè és l'únic article que vaig publicar-hi) d'Arreu, el blog que clausuro perquè no puc dedicar-hi el temps que es mereix. Si cliqueu sobre les imatges, podreu veure les fotografies més grans.


No deixa de semblar-me curiosa la tendència a creure que cal anar lluny per a trobar llocs bonics. I quan els trobo ben a la vora em vénen al cap dos pensaments. El primer pensament es podria resumir en "potser ens hem pres tan seriosament la idea que aquí no hi ha res que valgui la pena, que ja no ens aventurem a trobar-ho". El segon és més apocalíptic: "si algú hagués valorat el que tenia al voltant potser ara tot seria més verd, i no un munt de carrers asfaltats envoltats de cases". I ambdós pensaments estan molt lligats.

Per això és gratificant pujar dalt la bicicleta i pedalejar cap on es veu bosc. I al costat de casa, a Rubí (a pocs quilòmetres de Barcelona), això es pot fer. Així que ens hem dirigit cap a Can Xercavins, rera el Castell de Rubí, i, de cop i volta, la civilització ha desaparegut. Obviant els cables elèctrics, clar. Passada la Masia de Can Xercavins, una de les més grans que queda en peu a Rubí, les alenades d'aire pur omplien els nostres pulmons d'oxigen, aquest cop sense barrejar-lo amb la nicotina o les quantitats habituals urbanes de diòxid de carboni.

Un cop més hem redescobert casa nostra. I m'alegro que encara quedin coses per conèixer i que aquestes coses no siguin ciment.

Rubinencs al poder!

Joan Manuel Treserras(1), d'ERC, és conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació. Interessant venint d'un poble on la cultura, per molt que es fomenti, no arrela(2).

Eduard Pallejà(3), d'ICV, és secretari general de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge. L'exalcalde de Rubí tindrà feina: què fareu amb la MAT? I amb l'habitatge en general?

I, com recorda el Diari de Rubí, Joan Ridao (ERC), va ser el ponent del partit a la comissió de redacció de l'Estatut de Catalunya. Pel que va servir...

Actualització 07/12/2006: Em comenten que Pere Torres (CiU), també de Rubí, va ser Secretari General de Política Territorial, entre d'altres càrrecs.

Ja vam enviar pel món a l'Enric Majó i al mag Selvin. Ara hi enviem polítics.

Tremoleu terrícoles!

Endavant i força Rubí,
afició de grans i petits!

-------
(1) Perquè amb una serra no n'hi ha prou.
(2) En gran part per culpa dels autoproclamats artistes de la ciutat que són tan artistes com jo sóc un paquet de tabac. En benefici d'aquesta gent diré que sóc fumador. Menys dóna una pedra.
(3) No confondre amb "llepa ja", frase que podria pronunciar en Conrad Son treballant, per exemple.