Les enquestes tendencioses de RubíCity (III)

Avui tanquem l'enquesta Què faries si Carme Garcia (PSC) i tu us trobéssiu sols en una illa deserta? amb el següent resultat:

1. Caure rendit als seus peus (o sigui: nedar ben lluny): 6 (50%)
2. Dir-li l'edat que tinc i nedar ben lluny: 5 (42%)
3. Nedar ben lluny: 1 (8%)
4. Fer-m'hi una fotografia sempre hi quan no surti publicada a 'La Ciutat' (o L'Illa) i nedar ben lluny: 0 (0%)
   

Deixem oberta l'enquesta Què faries si Mònica Querol (PP) i tu us trobéssiu sols en una illa deserta?

I obrim una nova enquesta (d'enunciat molt original, per cert): Què faries si Arés Tubau (ERC) i tu us trobéssiu sols en una illa deserta?

Les enquestes tendencioses de RubíCity (II)

Deixem oberta la primera enquesta fins d'aquí a una setmana. I n'obrim una de nova, Què faries si Mònica Querol(PP) i tu us trobéssiu sols en una illa deserta?, que estarà oberta un parell de setmanes.

Gràcies per participar.

La Rubisfera es redueix

En aquests dos mesos i mig que portem d'any, la rubisfera ha perdut empenta. Tampoc és que abans en tingués massa. De totes maneres el 2008 no sembla estar fent-li gaire bé.

Hi ha blogs que encara existeixen, però que no s'actualitzen gens. Alguns exemples són el de Xavier Reinaldos (CiU) o el Rivo Rubeo de l'Arés Tubau (ERC). Però també hi ha blogs que directament han desaparegut, com el de la Nuria Buenaventura (ICV) o el de l'Ivan Hernáez (EUiA).

Respecte als blogs que, sense ser afins a cap partit polític, parlaven de política i del poble, cal recordar la trista clausura (i purga d'articles publicats!) de No manual d'autoajuda. També Rubí is on fire, tot i no haver dit adéu, tampoc diu res des del desembre passat. Per sort, Rubíshow continúa al peu del canó i em consta que El Bioc continuarà dient-hi la seva.

La part positiva és que fora de la política, i sovint sense parlar de Rubí, hi ha algun blog nou. Per exemple, Practicando la ley de la atracción (que no sé exactament com classificar-lo) o Altar uterí (crítica literària). A més, per al RubíPlanet he trobat blogs que ja existien però que no estaven llistats, com Bestieses variades (un blog sovint interessant), CEIP 25 de setembre o HC Rubí Cent Patins.

També ha baixat el nombre de missatges (tot i que aquests últims dies torna a haver-hi moviment) al fòrum de guiaderubi.com.

Sincerament, no se m'ocorre el perquè de la davallada, però si segueix així la veritat és que la rubisfera quedarà molt reduïda.

A algú se li ocorre alguna manera de fer-la trempar?

Les enquestes tendencioses de RubíCity (I)

Aquests són els resultats de l'anterior enquesta:


No hi ha molt a comentar, la veritat.

A la dreta teniu la nova enquesta tendenciosa: Què faries si Carme García(PSC) i tu us trobéssiu sols en una illa deserta? Teniu fins al 26 d'aquest mes cap al migdia per a contestar. De totes maneres el dia 19, si me'n recordo, començarà una altra enquesta en paral·lel.

Moltes gràcies per participar en aquestes bromes.

(El cor de) La Ciutat, capítol 154

A la revista de propaganda de l'Ajuntament anomenada La Ciutat corresponent al març de 2008 m'hi he trobat tres coses interessants.

Mònica Querol
La menys important, més que res per la protagonista, és que Mònica Querol (PP) aprofita per criticar que als Plens Municipals es parla de moltes coses que no tenen a veure amb Rubí. De fet, s'oblida que ella mateixa al número anterior de La Ciutat (suposada revista municipal) també va parlar de coses que no són Rubí. Però això és igual.

Una segona cosa interessant també la diu la Mònica:

En este último Pleno el PP presentó una moción denunciando que nuestros comerciantes no puedan rotular en castellano y se vean obligados por ley a hacerlo en catalán.

A mi em molesten les mentides i en aquesta frase de la Mònica n'hi ha una. Els comerciants PODEN retolar en castellà, fins i tot poden retolar en espanyol. I si volen en àrab, ja posats. La llei obliga a retolar en català, però NO obliga a NO retolar en qualsevol altre idioma. És a dir, que poden existir els rètols bilingües, trilingües i babèlics. Concretament el punt 3 de l'article 32 (Capítol V) de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística diu (la negreta(*) és meva):

La senyalització i els cartells d'informació general de caràcter fix i els documents d'oferta de serveis per a les persones usuàries i consumidores dels establiments oberts al públic han d'ésser redactats, almenys, en català. Aquesta norma no s'aplica a les marques, als noms comercials i als rètols emparats per la legislació de la propietat industrial.

Per a qui no ho sàpiga, l'adverbi almenys significa pel cap baix, és a dir, com a mínim. En castellà, podríem dir por lo menos, al menos o a lo menos [significats, veure accepcions 2 i 10]. Ho intentaré explicar d'una altra manera per si de cas: és obligatori retolar en català, però al rètol hi pot aparèixer qualsevol altre llengua i, per tant, es pot retolar en castellà. O sigui que no és cert que els nostres (meus també?) comerciants no puguin retolar en castellà, com diu la Mònica (o, més concretament, una moció presentada pel Partit Popular).

No entraré en si la llei em sembla correcta o no. Però la llei és la que és i no diu pas el que la Mònica diu que diu. Amb quin adjectiu s'expressa la qualitat d'aquell o aquella que fa assercions contra la veritat?

Fotos
A la pàgina de l'alcaldessa, aquella que apareix copiada inevitablement al seu blog, s'hi publiquen, a més del text destinat al copiar i enganxar, fotos de grups escolars que se les fan amb la Carme García a la porta de l'Ajuntament. En aquest número hi tenim als alumnes del Pla de Transició al Treball.

Però aquest cop també hi trobem un aclariment:

Les fotos corresponents a les visites del CEIP 25 de Setembre i del Col·legi Maristes d'aquest curs no seran publicades per petició expressa dels pares de 3 alumnes dels centres.

A mi, sincerament, m'importen un rave aquestes fotografies però em pregunto per què no volen que es publiquin. Potser és perquè no volen que la imatge dels seus fills s'utilitzi per a omplir un espai polític com és la revista La Ciutat. Potser és que els seus fills són lleigs. Potser és que no volen que se'ls vegi amb algú del PSOE (i això que no és el Peiró!). Potser és per algun altre motiu que se m'escapa.

Ara bé, suposem que a cada foto hi sortien 20 alumnes més, els pares dels quals sí que volien (o no els importava) que la fotografia es publiqués. Doncs els que no ho volien ja ho podrien haver dit abans i la solució hagués estat ben senzilla: els alumnes de pares anti-foto no cal que es situïn davant de l'objectiu de la càmera. I si el problema no és la foto en sí, sinó que aquesta aparegui en una publicació de l'àmbit que sigui, se'n poden fer dues: una amb tots els alumnes i una altra sense els que tenen dels pares en qüestió. Una fotografia de més, en el fons, no surt tan cara de fer. I si cal es pot descomptar del sou de l'alcaldessa, que total no ho notarà.

En tot cas el que hauria de fer l'Ajuntament és demanar un paper signat pel pare o mare o tutor o tutora de l'alumne conforme no li importa que la fotografia aparegui a La Ciutat. Els que duguin el paper signat se'ls fotografia; els que no, no. Almenys(!) així els que volen que es publiqui la veuran publicada. I als que no, no els importarà perquè no hi sortiran els seus fills.

-----
(*) I no parlo de la Mare de Déu de Montserrat.

Jordi Peiró

En Jordi Peiró(1) és un crack. Ara que els meus ídols polítics de Rubí (Xavier Reinaldos i Mònica Querol) estan una mica apagats, sorgeix Jordi Peiró. Sempre ha estat aquí, però fins ara no m'havia adonat que és el puto amo.

La característica més important d'en Jordi la comparteix, de fet, amb la meva estimadíssima Mònica Qq. Si bé la Qq és capaç de menysprear als votants que no l'han votat, en Jordi té la particularitat de negar el dret a la informació.

Així, si un partit polític com ACR, amb el qual no simpatitzo més que amb qualsevol altre, vol parlar del POUM al poble, no dient gran cosa més que el que està publicat a la web de l'Ajuntament, en Jordi diu que "ara toca negociar i no sortir públicament". M'encanta. Això què vol dir? Que quan estigui negociat llavors el poble ens ho haurem de menjar amb patates?

Saps què, Peiró? He pensat que a partir d'ara és millor que ningú digui res sense el teu consentiment. Em pots donar la teva adreça perquè validis si el que vull escriure et sembla bé?

PD: Aprofitant que ACR no es presenta a les Eleccions Generals, potser aquest cop els voto :)

---
(1) Anagrames en castellà de Jordi Peiró: dirijo peor, reidor pijo.

De Rubí a Eurovisió ?

Avui toca fer una mica d'amiguisme. Aquest any potser faig un esforç i m'empasso el Festival d'Eurovisió. I això serà si Pasos D'Mono, que són de Rubí, finalment hi participen. La votació popular a través d'internet ha començat avui però la pàgina va molt malament.

El vídeo de Pasos D'Mono, de totes maneres, el podeu veure en aquest enllaç. Per votar-los, cas que vulgueu (i que funcioni bé la pàgina de votacions), haureu de seguir aquest altre enllaç, i cercar Pasos D'Mono a la lletra P. Per cert, es poden donar 5 vots al dia fins al 23 de febrer

Els Pasos D'Mono a la presentació del disc Guateque. Foto extreta de pasosdmono.com

De passada, dir-vos que la pàgina oficial de Pasos D'Mono és pasosdmono.com i que, malauradament, només es veu bé amb Internet Explorer.

L'Estat

Em sembla bastant trist que a la revista La Ciutat d'aquest mes, quatre dels sis partits polítics que conformen l'Ajuntament (PSC, ICV, PP, ERC) aprofitin l'espai que tenen reservat a "Grups municipals" per fer precampanya electoral de les Eleccions generals en comptes de parlar de Rubí. Més que res perquè la revista-pamflet es diu "La Ciutat" i el títol de la secció conté la paraula "municipals", encara que això d'utilitzar les paraules amb el seu significat estigui passat de moda, sobretot en política. En definitiva, crec que per a parlar de coses que no són Rubí ja existeixen altres mitjans.

Sense que serveixi de precedent felicitaré a CiU i ACR i els animo a no imitar als demés partits. Clar, que ACR ho té més fàcil perquè em sembla que no es presenta a les generals.

Créixer (i III)

Tot el que he dit en l'article anterior és especulació (verbal) però el que és cert és que a l'Escardívol no s'hi podrà celebrar més el ball de Festa Major, ni l'arribada dels Reis d'Orient, ni RubíFira, ni Sant Joan... Això sempre i quan es continuïn celebrant, perquè a la vista de la superfesta del Carnestoltes d'enguany comencen a aparèixer dubtes.

Però parlem de créixer. Créixer és un procés tan natural com inevitable i per això cal un POUM: per créixer adequadament. Però crec que no es pot créixer adequadament si no s'han assolit abans uns objectius més bàsics. No pots aprendre a resoldre equacions de segon grau si abans no saps sumar, restar, multiplicar, dividir i resoldre arrels quadrades, per molt que et donin la fórmula. O no faràs servir sostenidors si no t'han crescut prou els pits (o sí, però amb farciment artificial(*)).

Tal com jo ho veig, Rubí té una serie de mancances que s'han d'arreglar abans de créixer. I no dubto pas que s'hi estigui treballant. Però crec que aquestes mancances s'haurien d'intentar solucionar abans de créixer, després és el moment de fer el segon pas, si és realment necessari. Ho dic, entre d'altres coses, perquè tot i ser un pla d'ordenació no s'esmenta pas cap ordre d'actuació. No seria millor tenir suficients CAPs, escoles, instituts, llars d'infants, residències per la tercera edat, transport públic, locals d'assaig, zones d'oci i demés per a la població actual abans de decidir que Rubí ha de tenir capacitat per a quinze o vint mil habitants més?

Però l'assumpte de la necessitat de l'habitatge és molt interessant. Segons el POUM (pàgina 98):

Les nostres estimacions apunten per al 2019 una població de com a mínim 75.500 habitants, que en el primer estudi de 2001 era pràcticament la previsió màxima pel 2016 i en el segon la màxima en l’escenari moderat per al 2023. Com a màxim la nostra estimació és de 95.000 habitants pel 2019. Això suposa un creixement de 26.000 habitants des de 2004 que significa uns 10.400 habitatges directes principals més.

Sobre aquest possible creixement és sobre el que s'estudien les necessitats futures de Rubí. El raonament clau, però, és que augmentarà la població i, per tant, s'han de crear els habitatges que farà servir i tots els serveis que necessiti (a més dels que ja necessitem ara però no tenim). La pregunta que em faig jo és: i si no es construïssin els habitatges tota aquesta gent viuria sota els ponts de la riera? Doncs no, viurien a un altre lloc del món i deixaria de ser necessari gastar diners per solucionar els problemes de gent que, de fet, no seria a Rubí. És exactament el que passarà quan s'acabi el sòl urbanitzable (**).

Jo prefereixo tenir un Rubí petit amb tot el que calgui a tenir un Rubí gran. Als llocs on s'ha planejat construir-hi hi faria zones verdes, zones d'oci, espais públics i els equipaments necessaris per a la ciutat actual i una mica més, per si de cas. Pensar que cal crear més habitatge és caure en el parany de les immobiliàries i les constructores que ho utilitzen per justificar els preus desmesurats que només beneficia a un negoci basat en el dret fonamental (i, de passada, constitucional) a l'habitatge.

I per acabar, us adjunto un llistat (no exhaustiu) d'errades ortogràfiques i similars que he detectat en el document de resum (de gener de 2008) [PDF] del projecte del POUM que espero que ajudi als que l'han redactat a plantejar-se seriosament l'ús d'un corrector ortogràfic i a que facin ús del Servei Local de Català, que pel que cobren hom podria suposar que ja ho fan. Quan indico un número de pàgina em refereixo al que marca el document PDF, no al que apareix a la pàgina mateixa.

• Errada d'estil: de vegades sòl s'escriu en majúscula, d'altres no.
• La tecnologia permet escriure m² en comptes de m2 (un cop apareix com a m,2)
• Pàgina 3. Punt 2: "El POUM es desplega a traves" hauria de ser "El POUM es desplega a través". "Poligons" hauria de ser "Polígons". "també i aporten" hauria de ser "també hi aporten".
  
• Pàgina 3. Punt 4: "Ordenació vièria" => "ordenació viària". "Can Oriol" => "Ca n'Oriol" (!).
• Pàgina 5. Punt 2: "nomes" => "només" (curiosament a la mateixa línia hi apareix també ben escrit).
• Pàgina 5. Punt 3: "Deconstrucció" => "desconstrucció" (quan de mal ha fet Ferran Adrià).
• Pàgina 7. Punt 4: "Peatonalització" => "conversió en zona de vianants" (!)
• Pàgina 10. No acabo d'entendre la frase següent: "Potenciar a nivell associatiu, d’imatge i senyalització, patró d’urbanització general de pla únic, sense voreres i d’elements d’urbanització de màxima qualitat.
• Pàgina 15. "afagit" => "afegit"
• Pàgina 16. Curiositat: la foto que du per títol "façana industrial de la riera" no permet confiar gaire en l'estabilitat del pont. No l'ha fet pas un professional de la fotografia.
• Pàgina 32. Els teclats actuals venen equipats amb el punt volat '·' que permet evitar escriure "parcel.la" i, per tant, permet que s'escrigui "parcel·la". També "tractan-se" => "tractant-se".
• Pàgina 33. "Central elèctica" => "Central elèctrica" (peu de foto)
  

----
(*) I això és trampa.
(**) Acabar amb el creixement s'hauria de poder fer en qualsevol moment. Si no es pogués voldria dir que estem abocats al desastre, ja que en acabar-se l'espai (el terme municipal de Rubí és finit) no tindríem cap alternativa.

Créixer (II)

La qüestió és que segons publicava la setmana passada Guía/Diari de Rubí a "La proposta d'ordenació urbana fixa el creixement fins a 95000 habitants" (quan hi ha sort, funciona correctament i no dóna l'error ASP 0113), el POUM està pensat per fer créixer (s'entén que en nombre d'habitants) Rubí. Però com ha de créixer Rubí? No em queixaré pas de la segona estació dels FGC que fa mil anys que es demana però que la Generalitat, mani CiU o PSC-ERC-ICV, no li surt dels collons de construir (perquè Rubí no és Sant Cugat). No. De totes maneres el POUM només en contempla la possibilitat, o sigui que en aquest sentit ens quedem igual.

Jo penso, i no sóc l'únic, que el problema està en on es vol que es construeixin habitatges. Per exemple, a l'Escardívol. Deixant de banda els problemes de tenir aquesta zona empantanegada durant bastants mesos (i sense aparcament), més que res perquè hi ha una llei no escrita que diu que on hi ha obres la resta de gent ja es pot fer fotre (està no escrita exactament amb aquestes paraules), hi trobem altres problemes. Un d'ells és que l'aparcament (que segons el POUM hauria de ser dues plantes) hauria de ser capaç de tenir la capacitat actual, més l'augment de places que es produeix normalment amb el pas del temps, més l'augment de places necessàries per donar cabuda als cotxes dels nous habitatges. Cal recordar que, tot i que s'obligui a que cada habitatge tingui una plaça d'aparcament, per cada habitatge acostuma a haver-hi més d'un cotxe.

Tenim un altre problema derivat. Si augmentem la població en aquesta zona, que és una zona d'entrada al centre a través de la carretera, augmentarem la probabilitat d'embussos al centre, ja actualment alta en hores punta.

Un altre possible problema, que vull suposar que els creadors del POUM han tingut en compte, és que a vint o trenta metres de la llitera de la riera no deu ser fàcil construir-hi edificis amb dues plantes d'aparcament subterrànies. Ho dic més que res pels fonaments. La pregunta que em faig és: podria haver-hi alguna dificultat en baixar més de 15 metres a tan poca distància de la riera?

I encara més, tenint en compte la proximitat de l'Església de Sant Pere que des de l'Edat Mitja és el centre del poble i que la zona de l'Escardívol és des del 1962 pràcticament un cementiri, quina probabilitat hi ha de trobar-hi res durant les excavacions que endarrereixi els projectes?

Demà acabarem amb el POUM en una espècie d'apèndix.