diumenge, 9 de desembre del 2007

Rubisfera setmanal [2/12 al 8/12]

Plens municipals. Buits de respecte.
Dimarts 4, el Jordi Barbudo (ICV) ens explicava que al ple municipal de la setmana anterior la Carme Garcia (PSC)(que resulta que és l'alcaldessa) li va dir a Iván Hernáez (EUiA) "¿Cuántos años tienes?". Doncs en té 27, com jo.

I no sé per què tot plegat m'ha fet recordar la campanya electoral de les municipals de 2003. Un dia, tornant de l'Autònoma, sortint de l'estació dels FGC amb un amic veiem una dona sola que reparteix encenedors, sense cap mena de gràcia i com si cobrés 2 miserables cèntims per unitat lliurada. Jo la vaig ignorar perquè el que més em molesta de la política són les (sempre falses) campanyes electorals, però el meu amic no ho va fer i va obtenir l'encenedor. En l'encenedor hi havia estampada una fotografia de Carme Garcia. I el meu amic em va fer notar que era la repartidora d'encenedors. I va guanyar aquelles eleccions, i encara no sé si va ser gràcies als encenedors o gràcies al patetisme del mandat de Núria Buenaventura (ICV). Però el que tinc clar és que no va ser per la seva vàlua política.

I encara menys per la seva categoria moral. Perquè quan una persona passa de la inòpia del repartidor d'encenedors solitari al poder de l'alcaldia d'una població de 70.000 habitants tan ràpidament, hauria de ser una mica més humil, menys desconsiderada i més respectuosa, no només amb l'electorat sinó també amb la competència l'oposició.

Per descomptat, aquesta actitud de l'alcaldessa la comparteix amb altres polítics de la ciutat, sobretot del propi PSC, com en Jordi Peiró. Perquè Déu els cria i ells s'ajunten. Per cert, que en les coses importants, la manera de fer no dista de la del mandat d'ICV amb Buenaventura. Però també tenim al PPQ (Partit Popular dels Querol), gent capaç de menysprear i d'intentar deslegitimar qualsevol vot que no sigui cap a ells. Mentrestant CiU oblida que la seva actitud quan estava a l'Ajuntament era bastant semblant a la que ara que no hi són critiquen amb tanta facilitat, a l'hora que, absurdament, menysprea als partits no tradicionals només perquè CiU és un partit tradicional amb arguments no vàlids. Per la seva banda, ERC sembla una extensió del PSC, sense veu ni vot propi, venut per formar part de l'equip de govern. I ACR, per acabar, es queixa del menys important i proposa el més inútil.

Podeu no estar-hi d'acord, sobretot els partits polítics. Però algú us ha de dir perquè vosaltres sou incapaços de mostrar el menys mínim interès per l'autocrítica. Si vosaltres hi feu alguna cosa, jo prometo prendre'm les pastilles que em va receptar el psiquiatra.

Per cert, que de la pregunta de l'alcaldessa també n'han parlat a Rubí is on fire.

El centre de vianants
Nomanual d'autoajuda es va fer ressò dimecres dels nous avanços en el procés de fer que el centre sigui de vianants. Espero que acabi sent-ho de manera permanent.

El millor de la setmana
El millor que he llegit aquesta setmana sobre Rubí és l'article d'en Jordi d'El Bioc en rèplica a l'article d'Andreu Hernández (CiU) al Rubí Notícies. A banda del que comenta en Jordi, jo vull comentar una tros de frase del senyor Hernández. Diu "Rubí és una gran ciutat i una ciutat gran".

Doncs no, Rubí no és una gran ciutat ni una ciutat gran. Una cosa és estimar-la, com no dubto que l'estimi ell o l'estimo jo, i una altra cosa és inventar-se una ciutat inexistent. Perquè ni tan sols Barcelona o Madrid són grans. Perquè llavors, què és Nova York? I Ciutat de Mèxic?

Aquesta visió errònia de la ciutat de Rubí del senyor Hernández em recorda a aquell article d'en Xavier Reinaldos (també CiU) on deia que "ens volem assemblar a Sant Cugat". En ambdós casos, sembla que es defensi un Rubí que no és Rubí o que es vol que deixi de ser-ho. Però Rubí ha de millorar a partir del que és Rubí, no a partir del que són les ciutats del voltant ni encara menys a partir de Nova York. Rubí ha de mirar endavant sense intentar ser un simple mirall perquè sinó pot acabar sent la seva pròpia imatge reflectida per un espill del Tibidabo. Si es fa alguna cosa a Rubí ha de ser perquè Rubí ho necessita no per copiar el que han fet els demés.

I ara, sense que serveixi de precedent, em prendré la pastilla.