Barroeria

Trasllado (i tradueixo) un post que vaig publicar fa vuit mesos en un dels altres blogs que escric (C.R.A.T.E.) perquè crec que és més adient per a aquesta pàgina.

La imatge següent correspon a la vorera d'una de les cantonades de la cruïlla entre els carrers Cadmo i Terrassa, a Rubí:

-Joder, aquí ha quedao un abujero.
-Ejto lo arreglo yo.
(Tras diez minutos)
-Que arte tiene, joío.
-Ya me lo dise mi mujé.

La fotografia es va realitzar el mes d'abril d'aquest any, però a hores d'ara la barroeria encara hi és.

A Rubí ens sobren els diners

Avui ha arribat a casa meva la revista dels súpers de l'Ajuntament de Rubí anomenada "La ciutat". La seva mida no segueix cap estàndard i la seva qualitat informativa és pèssima.

En les pàgines 4 i 5 d'aquest número (corresponent segons sembla a desembre'06/gener'07) se'ns parla de l'enllumenat a Rubí. En un, per dir-ne d'alguna manera, requadre a la pàgina 5 ens expliquen "Per què hi ha fanals que desprenen llum groga i altres llum blanca?

Sota la fotografia d'un fanal de llum groga hi diu:

[...] Si s'usa vapor de sodi, el color és el groc, més habitual per factors tecnològics, econòmics i de bon rendiment.

Sota la fotografia d'un fanal de llum blanca hi diu:

La llum blanca és un sistema més modern, però menys sostenible per a la ciutat. Té un gran confort visual, però és de gran cost i difícil de regular. A l'actualitat, la llum blanca s'utilitza bàsicament a zones verdes o de vianants, però la tendència és generalitzar la seva utilització en un futur no gaire llunyà.

És a dir, que els rubinencs acabarem:

1. Gastant més diners pel consum d'electricitat.
2. Contribuint negativament al medi ambient.

Possibles justificacions:

• Hi ha x persones de l'Ajuntament que són tontes (on x>0).
• Algú de l'Ajuntament té algun tipus de relació econòmica amb algú de SECE, FECSA o alguna altra empresa relacionada amb electricitat o productes d'enllumenat.
• Es tracta d'una errata (desitjo que sigui aquesta).
  
• A Rubí ens sobren els diners i el planeta tampoc està tan malament com diuen.

Agents cívics

Rubí és una de les poblacions de Catalunya que disposa d'agents cívics(1). Els agents cívics, segons el Diari de Rubí d'avui mateix (en un article signat per Jordi Martí), "patrullen(2) a peu pels carrers de la ciutat amb l'objectiu d'educar i reprovar les actituds que es considerin incíviques".

L'article també diu que Antonio Molina, director de Serveis Urbans i Seguretat de Rubí, va assenyalar durant l'acte de presentació els principals punts d'atenció dels agents: aparcaments incorrectes, grafits, botellón, desperfectes del mobiliari, actituds inadequades dels amos d'animals de companyia i vandalisme en zones verdes.

Però tot té punts bons i punts dolents. Comencem pels bons.

Una de les característiques més interessants d'aquests agents cívics és que es tracta d'un grup sexualment paritari. És a dir, que hi tenim dues dones i dos homes. Una altra és que pertanyen a un marge d'edat on trobar feina actualment és complicat.

I passem als punts dolents.

El primer que m'ha vingut el cap mentre imaginava als agents cívics treballant ha sigut aquella veu que se sent per la megafonia dels FGC que diu, al més pur estil 1984(3), "Atenció si us plau: Els recordem que han de deixar sortir abans d'entrar al tren" i després es repeteix en castellà i en anglès. I això és trist, perquè denota el fracàs de l'educació per culpa d'una societat egocèntrica. Segons el meu parer, l'educació s'ha de treballar a casa per part de les famílies (sigui quina en sigui la seva composició) i no al carrer per part de desconeguts.

Però el pitjor de tot és l'horari. Bé, per als agents cívics la veritat és que és bastant bo: de 8 del matí a 3 de la tarda. Pensem, però, en els "principals punts d'atenció dels agents". Els aparcaments incorrectes es fan a qualsevol hora i, per tant cap problema, excepte que també s'aparca malament la resta del dia. Els grafits, malauradament, es fan a altes hores de la nit, o sigui que poca cosa hi podran fer. El botellón no s'acostuma a dur a terme de 8 del matí a 3 de la tarda. Els desperfectes en el mobiliari tampoc, així com el vandalisme en zones verdes. I la gent treu a passejar els gossos a qualsevol hora, però especialment al vespre, quan els agents cívics ja hauran acabat el seu torn.

O sigui que veurem a quatre persones que apatrullan la siudá per a que, entre les 8 del matí i les 3 de la tarda, Rubí sigui més cívica.

I un punt trist: els incívics se'ls prendran seriosament? Espero que sí, però no les tinc totes.

----
(1) Podria explicar vàries anècdotes d'agents (de la policia local) incívics, malcarats, prepotents (sobretot), malcriats i capaços d'infringir les normes bàsiques d'educació vial i el codi de circulació sense cap mena de sentiment de culpa. Són casos excepcionals, però es donen. D'això en parlaré un altre dia.
(2) M'acaba de venir el cap "Apatrullando la ciudad" del Fary a la pel·lícula Torrente.
(3) De George Orwell, no de Van Halen.

Abandonant la civilització

Recupero l'article (perquè és l'únic article que vaig publicar-hi) d'Arreu, el blog que clausuro perquè no puc dedicar-hi el temps que es mereix. Si cliqueu sobre les imatges, podreu veure les fotografies més grans.


No deixa de semblar-me curiosa la tendència a creure que cal anar lluny per a trobar llocs bonics. I quan els trobo ben a la vora em vénen al cap dos pensaments. El primer pensament es podria resumir en "potser ens hem pres tan seriosament la idea que aquí no hi ha res que valgui la pena, que ja no ens aventurem a trobar-ho". El segon és més apocalíptic: "si algú hagués valorat el que tenia al voltant potser ara tot seria més verd, i no un munt de carrers asfaltats envoltats de cases". I ambdós pensaments estan molt lligats.

Per això és gratificant pujar dalt la bicicleta i pedalejar cap on es veu bosc. I al costat de casa, a Rubí (a pocs quilòmetres de Barcelona), això es pot fer. Així que ens hem dirigit cap a Can Xercavins, rera el Castell de Rubí, i, de cop i volta, la civilització ha desaparegut. Obviant els cables elèctrics, clar. Passada la Masia de Can Xercavins, una de les més grans que queda en peu a Rubí, les alenades d'aire pur omplien els nostres pulmons d'oxigen, aquest cop sense barrejar-lo amb la nicotina o les quantitats habituals urbanes de diòxid de carboni.

Un cop més hem redescobert casa nostra. I m'alegro que encara quedin coses per conèixer i que aquestes coses no siguin ciment.

Rubinencs al poder!

Joan Manuel Treserras(1), d'ERC, és conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació. Interessant venint d'un poble on la cultura, per molt que es fomenti, no arrela(2).

Eduard Pallejà(3), d'ICV, és secretari general de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge. L'exalcalde de Rubí tindrà feina: què fareu amb la MAT? I amb l'habitatge en general?

I, com recorda el Diari de Rubí, Joan Ridao (ERC), va ser el ponent del partit a la comissió de redacció de l'Estatut de Catalunya. Pel que va servir...

Actualització 07/12/2006: Em comenten que Pere Torres (CiU), també de Rubí, va ser Secretari General de Política Territorial, entre d'altres càrrecs.

Ja vam enviar pel món a l'Enric Majó i al mag Selvin. Ara hi enviem polítics.

Tremoleu terrícoles!

Endavant i força Rubí,
afició de grans i petits!

-------
(1) Perquè amb una serra no n'hi ha prou.
(2) En gran part per culpa dels autoproclamats artistes de la ciutat que són tan artistes com jo sóc un paquet de tabac. En benefici d'aquesta gent diré que sóc fumador. Menys dóna una pedra.
(3) No confondre amb "llepa ja", frase que podria pronunciar en Conrad Son treballant, per exemple.

Que vénen els mossos!!!

A partir de l'u de novembre s'activarà la motricitat dels Mossos d'Esquadra a Rubí. Suposo que és casualitat que el responsable de l'Àrea Bàsica Policial (ABP) de Rubí, Sant Cugat i Castellbisbal s'anomeni Francesc Camprubí.

Un article que signa M. Miró al Rubí Noticies d'aquesta setmana es titula "Cooperación asegurada entre las dos policías"(1). En aquest article se'ns explica que existeix un conveni de cooperació entre la Policia Local i els Mossos d'Esquadra. El que passa és que hi haurà tres cossos de policia a Rubí: Local, Nacional (d'Espanya) i Nacional (de Catalunya)(2).

Això m'ha recordat que, en una xerrada a la que vaig assistir a la UAB sobre delictes informàtics en la que un dels ponents era un mosso d'esquadra amb títol d'enginyer en informàtica(3), el mosso(4) va comentar que un dels problemes que existien és la dificultat entre els intercanvis d'informació entre els diferents cossos de policia(5): Policía Nacional, Mossos d'Esquadra, Guardia Civil, Interpol i, de fet, tots els diferents cossos de policia de tot el món, ja que molts dels delictes informàtics acostumen a ser delictes distribuïts.

I em vaig quedar amb les ganes de preguntar-li: si un dels problemes és que hi ha massa tipus de policia, ¿no seria millor tenir-ne només una i, per tant, estàvem més segurs abans de l'aparició dels mossos (és a dir, vosaltres)?

---
(1) Rubí Notícies és bilingüe. En el tema concret del desplegament dels mossos el curt resum a la portada és en català. Els articles (pàgines 3 i 4 i editorial) que són bastant més llargs apareixen en castellà. No entenc el criteri que segueixen.
(2) Suposo que el nom de "Policia Nacional" deu ser una marca registrada i la Generalitat va arribar tard. I van pensar "¡Mierda, ya está pillao!".
(3) Per guanyar un bon sou, els informàtics com capaços de rebaixar-nos molt. Però molt molt molt.
(4) Que, d'altra banda, segons algunes noies no era tan atractiu com els hi hagués agradat. I, a més i sobretot, no duia l'uniforme sinó que anava vestit de carrer.
(5) Aquí hi podria escriure alguna referència sexual però seria inútil. D'acord, doncs fem-ho. Suposo que no es referia a informació genètica en estat natural.

Fira de Sant Galderic

El dissabte passat es va celebrar a Rubí la fira de Sant Galderic i, com informen els setmanaris locals Diari de Rubí i Rubí Notícies, va ser tot un èxit. De fet, a l'hora en que hi vam passar la meva parella i jo (cap a les vuit del vespre) la fira estava a rebentar. Però això no va impedir que hi compréssim un fuet i un formatge (per cert, molt bons tots dos).

Un parell d'anècdotes, que no apareixen als setmanaris, mereixen ser comentades. Resulta que un parell de dones de certa edat(1) es van dirigir a membres de l'organització per dir-los que "si esto es una botifarrada popular debería ser gratis". Clar, i qui ho paga, senyora?.

I sembla ser que aquest mateix parell es va dirigir a no sé qui perquè "queremos una botella de vino de estas que regaláis". La resposta que van rebre va ser de l'estil "si quiere una botella, vale 13 euros".

De gent amb morro n'hi ha a tot arreu.

Per acabar proposo algunes coses per tal de millorar la fira:

1. Demanar un lloc més ampli per a dur-la a terme. Tot i que el lloc utilitzat enguany és el més adient per a donar la sensació de que es fa en un poble i no una ciutat, el carrer Xercavins en concret és massa estret. Això va fer que, havent-hi la quantitat de gent per centímetre quadrat que hi havia, nosaltres no hi passéssim.
2. Que la fira duri els dos dies del cap de setmana. Molta gent podrà passejar-hi i participar també en diumenge.

-------
(1) En aquest cas vol dir grans, no d'edat de veritat.

Les festes del centre

Llegeixo tant al Diari de Rubí com al Rubí Notícies que el cap de setmana passat es van celebrar les festes del Centre de Rubí. D'entrada m'agradaria saber com pot ser que visqui tan a prop del local de l'Associació de Veïns i no m'hagi assabentat que es feia una festa al meu barri. És més, ja fa 4 anys que visc aquí i des que vaig néixer que hi vivien els meus avis i encara no sabia que el centre tingués una festa pròpia.

D'altra banda, només se'n destaquen tres activitats. La primera, sardanes a càrrec de la Jovenívola de Sabadell. La segona, la representació de l'obra El ferrer de tall de Serafí Pitarra (que vaig veure fa molts anys i em va agradar). I la tercera, l'activitat estrella... aquella que ningú s'hauria d'haver perdut... ta-ta-tatxaaaaaán... l'exhibició de balls country.

En resum, hi ha coses que es millor no saber.

Vivenda indigna

El cap de setmana passat es va dur a terme a Rubí la segona fira d'especuladors (o immobiliària) Rubí Habitatge. Com que un dels organitzadors era el setmanari Rubí Notícies, en l'edició d'avui diuen que "el resultat global de la fira ha estat satisfactori". Què han de dir, no? Per la mateixa raó, al Diari de Rubí d'aquesta setmana no en diuen ni una paraula.

Curiosament, al mateix Rubí Notícies es publica una carta que signen Marta Ribas i Martín Pretel (polítics) on expliquen que davant mateix de la fira un grup de joves van muntar un pis de mentida per a fer una paròdia. I amb una pancarta amb el lema: "No vas a tener una casa en tu puta vida". Doncs es veu que la Policia Nacional els va desallotjar perquè havíen rebut una trucada dient que hi havia disturbis.

Els signants de la carta es pregunten "¿quién dio la orden a la Policía Nacional de intervenir en un acto pacífico?" Jo només copio del Rubí Notícies les entitats i empreses presents i que es podrien haver sentit molèsties: Rubí Notícies, Ajuntament de Rubí, MC Immobiliària, Credit Services, Rubí Habitatge, Promtretze, Finques Guardiet, Finques Vallhonrat, Gremi de la Construcció del Vallès, Grupassa, Gestión Directa i Expofinques. Suposo que va ser algun (o varis) d'aquests. Qui sinó es podia sentir molest?

Rubinitat, Festa Major de Sant Roc, viatge

Rubinitat
Llegeixo al Diari(sic) de Rubí que "L'IES La Serreta celebra 10 anys fomentant la «rubinitat»". Resulta que Jaume Parras, director del centre, s'ha inventat la paraula rubinitat que, en cas d'aparèixer en algún diccionari i segons el senyor Parras, s'hauria de definir com "la inserció dels alumnes en l'entorn, els trets identitaris(sic) i els valors propis del Rubí en què se'ls educa". De passada dir que el senyor Parras s'ha inventat la paraula "identitari"

Barallant-nos amb el llenguatge podríem dir que aquells que practiquen o creuen en la rubinitat s'haurien d'anomenar rubinistes i que proclamarien el seu rubinisme. Així, en lloc dels nacionalismes tindrem els municipalismes (havent-nos saltat directament els provincialismes, els veguerismes i els comarquismes). I així podrem mirar malament als santcugatistes (del Vallès) perquè allà reben més favoritismes que aquí.

Festa Major de Sant Roc
La Festa Major de Sant Roc és el que s'anomena Festa Major Petita. I jo sempre he pensat que en aquest cas seria més adient dir-ne Festa Menor.

A diferència de la Festa Major de Sant Pere, la gran, la de Sant Roc recull tan sols 9 activitats. La més interessant és la dels Versots(1), organitzada per Diables de Rubí, Diables de la Riera de Rubí, Espurnes i Trons dels Diables de la Riera. Resumint l'activitat ràpidament, consisteix en la lectura de versos que parlen del que ha passat l'últim any a Rubí, sobretot ficant-se en temes polítics, on els polítics no queden massa bé. Ben fet i bonica còpia de les chirigotas.

Però tota Festa Major, gran o petita, té la seva activitat estúpida. En aquest cas és la Xerricada de Sant Roc que, sorprenentment, aquest any assoleix la vuitena edició. L'activitat consisteix en un concurs on s'ha de veure amb porró fent acrobàcies. Cal afegir res més?

Mentre escric això, les gralles desafinen(2) (si no desafinessin no serien gralles) escalfant per a l'actuació dels Castellers de Rubí, una entitat que forma part de l'organització de la Xerricada que s'ha celebrat just abans de l'actuació. Sort que no fan castells massa alts i que, com es comenta al Rubí notícies, ja utilitzen el casc.

Viatge
Al pamflet de l'Ajuntament de Rubí "La ciutat" del qual ningú en coneix la seva periodicitat, a l'última pàgina, hi apareix un anunci d'un viatge a la costa d'Almeria especial per a la gent gran. I com que ho organitza l'Ajuntament de Rubí, la sortida es realitza el dia 16 d'octubre a Sabadell. Lògic, oi?

----
(1) Paraula inventada.
(2) Acaben d'interpretar el que he deduit que era l'Himne del Barça en clau aleatòria. Suposo que així no han de pagar a la SGAE.

Millor a fora que a casa

Al Diari de Rubí(1) d'avui hi apareix publicada una carta titulada 'Grup Fotogràfic El Gra' en la que D.Sánchez Gutíerrez felicita a aquesta entitat per la seva feina de recol·lecció de fotografies duta a terme durant la Festa Major d'enguany. I per acabar anima als Castellers de Rubí de la següent manera:

"Para terminar quiero animar als(sic) Castellers de Rubí que no pudieron realizar su actuación en la fiesta por falta de gente y por problemas con los niños. Esperemos que muchos rubinenses se animen a participar y no dejen que se pierda esta bella tradición de los castillos humanos."

Un cop llegit això un pensa que l'entitat està molt malament si no pot fer castells (de fet, fa anys que corren rumors que diuen que aquell any serà l'últim). Però avanço unes quantes pàgines i trobo un titular "Els Castellers de Rubí actuen a la localitat francesa de Frontignan". En aquest article signat per 'Redacció', resumint-lo, hi diu que van participar al Festival du Muscat, hi van anar 110 rubinencs, i que van carregar i descarregar un pilar de 4 i un 3 de 6 en la primera ronda, un pilar de 4 i un 4 de 6 a la segona i un ventall de pilars i un (altre) 3 de 6 per a acabar. És el que toca per a una colla de 6 que vulgui aspirar a ser de 7.

Amb tota aquesta informació em pregunto: com és que l'actuació a Rubí de fa 3 setmanes no es va poder realitzar i la de fa 4 dies a Frontignan sí? Com és que fa 3 setmanes estant Rubí de Festa Major no hi hagués prou gent i ara sí? L'única resposta que trobo és que la gent que ha participat a Frontignan però no a Rubí hi anat per a fer una excursió en un cap de setmana de juliol que d'altra manera hagués estat avorrit. En canvi, per la Festa Major, com que hi havia altres activitats lúdico-alcohòliques on el major esforç era caminar fins a la barra del bar, van decidir que tenien millors coses a fer.

Així no serà mai colla de 9.

(Més sobre la Festa Major de Rubí 2006: 1, 2, 3, 4, 5, 6.)
----
(1) Que de diari no en té res, surt un cop a la setmana.

Què és Rubí?

Rubí, així d’entrada, és una ciutat. Es troba situada, ni més ni menys, al Vallès Occidental, limitant el seu terme amb, per exemple, la devastadora Sant Cugat del Vallès(1). El més trist de la ciutat de Rubí, i a l’hora més característic, és la providencial casualitat que la fa aparèixer als mitjans de comunicació tan sols en cas de desgràcies, el que fomenta la fama que només Badalona, Santa Coloma de Gramanet o Badia són capaces d’imitar (i a vegades superar).

Aquesta fama immerescuda que persegueix a les anteriors poblacions, com a Rubí, basada en fets violents (com els que es produeixen també a Barcelona, Terrassa o Sant Carles de la Ràpita i en general al món sencer) és la que tothom et recorda quan dius que ets de Rubí. Sobretot si parles amb la gent de la centralista Barcelona. És com un retret que jeu sota una espècie d’odi social que roman a l’inconscient català, qui sap si racista però si més no classista, cap a aquelles poblacions (i si mirem dins de Barcelona també barris) que foren importants recipients temps ençà (i encara ho són) de gent que de català en prou feines sabia dir Barça. Però al final t’hi acostumes.

I així pots viure en una població on la gent és com és i no amaga el seu odi rera una cara amable, i no es mira la butxaca per si li roben els diners (entre altres coses perquè tampoc en tenen tants) cada cop que un moro li passa pel costat. O potser estadísticament Rubí no és tan diferent a les demés ciutats i, per tant, no és com ho estic pintant en aquest llenç de solidaritat i concòrdia, fraternitat i germanor. Perquè hi ha gent de tot, com a tot arreu, com es veurà aquí més endavant, com no pot ser d’altra manera. Perquè no som diferents dels barcelonins, sabadellencs o lleidetans.

Sí, tenim polítics. El mal major de la democràcia actual de les Espanyes (i Mèxics, tal com estan les coses). I no només disposem (2) dels típics partits “de tota la vida” que es resumeixen en PSCICVPPCIUERC, no. També gaudim de la presència en el Consistori dels partits locals anomenats ACR i UPR. I per si érem pocs apareixen els “Ciutadans - Partit de la Ciutadania”, spin-off del show humorístic fallit abans conegut com Ciutadans de Catalunya. Posats a posar humor a les nostres vides podrien haver muntat un partit polític de pallassos dels que fan riure, no dels que fan pena. Però la política és així, com a mínim tal i com s’entén a l’Estat Espanyol, és a dir mal entesa.

D’això es parlarà en aquest infinit full en blanc, a l’hora frustrant i inspirador. D’una ciutat que, com totes, et pots mirar amb bons ulls i trobar-la esplèndida o mirar de tort i acabar resant per a que un terratrèmol l’engoleixi fent un breu rot de satisfacció.

I serà difícil perquè a Rubí tampoc hi passen gaires fets rellevants. Excepte pels rubinencs(3), clar.


-----
(1) Sembla que estiguin construint una altra ciutat, una espècie de Sant Cugat 2, just allà on hi havia vinyes i boscos. És el que comporta tenir diners i camps per destruir: vols fer encara més diners construint pisos amb piscina comunitària.
(2) O disposen de nosaltres, segons l’optimisme amb que t’aixequis. O s’aixequin els polítics.
(3) Rubinenc és el gentilici de Rubí i que el Word dels coll... de Microsoft es nega a admetre.