Diari de Rubí

Pràcticament el 50% de Diari de Rubí és mentida. En concret la part Diari, ja que es tracta d'un setmanari; però això ja ho he comentat massa vegades en aquest blog.

Aquesta publicació, pionera a Rubí en quant a publicacions gratuïtes d'informació periodística, té varis defectes. Potser algú podria considerar que un d'ells és l'enorme quantitat de publicitat, però si no fos així no podria ser gratuït.

El defecte més important que li trobo al Diari de Rubí és, com al Rubí Notícies, tot allò que serveix "per omplir". Parlo del que en podríem dir "textos extrets d'altres fonts". Els hi podem dir així, d'una banda, perquè són textos. I d'altra banda, perquè són extrets d'altres fonts. És a dir, és un copiar i enganxar sobre temes que no sé ben bé a qui li poden preocupar.

Un altre defecte són les cròniques esportives. I ho són perquè no les signen periodistes sinó els seguidors o les pròpies entitats que van participar a l'esdeveniment. Ens podem fixar, per exemple, en les cròniques de la UE Rubí. Si la UE guanya és perquè ho mereix, però si perd és culpa de l'àrbitre o de la mala sort. Sinó, no s'explica que la UE Rubí sigui l'últim classificat de Primera Catalana, clar. I similars a aquest cas, pràcticament la resta.

Però on realment crec que fan una bona feina la gent del Diari de Rubí és al seu braç digital, és a dir a guiaderubi.com. De fet, aquesta pàgina web és el braç digital de Diari de Rubí i Guia de Rubí, que és directament publicitat.

En aquesta web hi trobem la versió digital de la majoria de notícies publicades a l'edició en paper (i estaria bé que Rubí Notícies ho fes també al seu "portal"). A més, els ciutadans poden participar de dues maneres. Una és publicant-hi notícies, i l'altra és comentant i discutint al fòrum.

Tot i això, el gran problema (tant de Diari de Rubí com de Rubí Notícies) és la seva fal·lera per ser políticament correctes, sobretot amb temes polítics. Com si tinguessin por d'escriure més que el que els propis polítics (siguin del partit que siguin) vulguin que s'escrigui.

I, per cert, fa nou anys (més o menys) em feia gràcia el seu col·laborador Manolo Velasco, però ara em fa pena. No sap escriure, es creu graciós i no té puta gràcia. Clar que jo potser tampoc en tinc de gràcia.