Ja fa temps que la festa major de Rubí m'atrau poc. Quan estava a la universitat encara tenia ganes de gaudir-la, però com que sempre queia entre exàmens en gaudia a mitges. Després, en no treballar a Rubí, tres quarts del mateix.
De fet, l'única cosa que em feia sortir al carrer era que (a banda que a casa, vivint a prop de l'Escardívol, era impossible dormir) així em trobava amb els amics i coneguts que potser no veia des de l'última festa major. I també pels entrepans que fan a la caseta de l'Alcazaba (records, Víctor i Virginia!) i els Diables de Rubí.
I el programa de la festa major d'enguany no millora als anteriors.
El pregó, una tradició que com tantes altres no estaria de més que es perdés per inútil, el farà l'insuportable Javier Gurruchaga; i l'espectacle inaugural, que és el concert de Jorge Drexler, serà de pagament per a que tot el poble s'empapi de festa major amb alegria.
Tornarà a fer-se el timo-concurs RubíFest, aquest concurs que l'Ajuntament es va treure de la màniga per fer veure que es preocupa per la música no folklòrica. Espero que els membres de l'Associació de Músics de Rubí (renascuda a partir de la Plataforma Rubí Entona't) ho aprofitin per a donar-se a conèixer. Ells han de promoure la música local perquè hi ha coses que és millor no confiar-les als polítics encara que sigui la seva feina. El RubíFest ho demostra.
Es tornarà a fer -es veu que no n'han tingut prou- l'estúpida activitat "Baixada d'andròmines". I suposo que es seguirà fent fins que algú s'hi faci mal. Al futbol també s'hi podien entrar bengales fins que un nen va morir a Sarrià.
L'Ajuntament, un cop més, ha estat hàbil i ha colat diverses exposicions com a activitats de festa major, independentment que es puguin anar a veure altres dies. Però, fent un pas més enllà, ha colat dins del programa activitats que es realitzen altres dies, per exemple per Sant Joan.
Però el que em fa pena és no poder assistir, ara que per fi toquen a Rubí, al concert dels meus amics d'Inoxidables que tocaran al St Patrick's, el dissabte 30 a les 10 de la nit.
Un altre dia serà. I, amb una mica de sort, d'aquí a un temps la festa major de Rubí em tornarà a cridar l'atenció. No perdo l'esperança.