Participació ciutadana en el disseny de la Festa Major
Ja havíem parlat d'aquest tema arran de l'article de Jordi Barbudo(ICV) però el tema continua viu, de moment. Marta Ribas(ICV), el passat diumenge a "PSC i ERC contra la participació" aprofitava per carregar no només contra el PSC, com havia fet en Barbudo, sinó també contra ERC. Segons Marta Ribas "el NO d’ERC a la moció és absolutament INJUSTIFICABLE" perquè per molt que hi pensi no ho entén. Segons Ribas, "[els d'ERC] han venut l’anima al diable, o el que es el mateix, han venut l’ideari per un pacte de govern".
Però Arés Tubau(ERC), en canvi i com era d'esperar, sí que ho troba justificable. Ho explica a "Parlem de participació" publicat el dimarts on, d'entrada, planteja el mateix dubte que ja vam escriure aquí mateix i que es pot resumir en: realment la forma plantejada per ICV era la idònia?
I no només això, Tubau també aprofita per dir que ICV "van ser els garants de la participació ciutadana, amb gran processos participatius, que l’únic que van aconseguir és 'destrempar' (perdó per l’expressió!) a tots aquells que creien que podria servir per alguna cosa."
Podria ser, doncs, que aquest tema no s'acabi aquí. D'aquest tema encara se'n pot treure molt de suc si els polítics segueixen tirant del fil. Potser estaria bé obrir un procés de participació ciutadana per discutir com volem que sigui el procés de participació ciutadana. I així podríem seguir ad nauseam.
Durex
Un dels últims temes importants és el tancament de la Durex a Rubí que es deslocalitza, eufemisme que vol dir: "jo ja m'he aprofitat de vosaltres i de les ajudes de la Generalitat de l'era Pujol i ara vaig a aprofitar-me de gent d'un altre lloc del món, a l'hora que em trec un sobresou tenint en compte que vaig comprar el terreny baratet i ara val bastant més". En tant que són una empresa, és lògic que vulguin fer quants més diners millor, sinó millor munta una ONG (tot i que n'hi ha que també hi fan quartos).
En Jordi a El Bioc, escriu sobre aquest tema a "Tenir cara Durex" on ens explica que Durex, a nivell mundial, té beneficis i que, per tant, no és que vagin malament de diners sinó que són uns avariciosos que posen per davant els diners a les (250) persones. A partir de l'anàlisi d'en Jordi i aprofitant un proverbi castellà que diu que "la avaricia rompe el saco" podríem pensar que algun dia l'avarícia trencarà el preservatiu. I esperem que no sigui el nostre.
Per la seva banda, Carlos Águila(ICV) es solidaritza amb els treballadors a "Durex deja en la calle a 259 personas" i, després de reconèixer que poca cosa hi poden fer, diu que ICV s'oposarà a qualsevol intent de requalificació. Espero que la resta de partits tinguin la mateixa visió en aquest tema concret, tot i que el terreny ja ha pujat de preu des que el van comprar gràcies a l'especulació.
Les obres de l'Avinguda de l'Estatut (de 1979, suposo)
En Jordi Barbudo, dimecres, ens va fer un copipaste d'una notícia publicada a guiaderubi (al més pur estil del Diari de Rubí quan ens fa un copipaste d'un article sobre com cuidar el cutis). Tot seguit a "Les formes són les mateixes" denuncia que els partits polítics no han estat informats de les obres i que, per tant, no pot donar més detalls sobre l'obra. També es queixa que només s'ha informat a l'Associació de Veïns El Portal de Ca n'Oriol, deixant de banda l'Associació de Veïns de Ca n'Oriol.
Divertimento
A Nomanual d'autoajuda, el dijous, ens proposaven, sota l'erroni títol de Malnoms (com allí mateix se'ns explica) una serie de carrers que tenen el nom mal posat. Rubí dóna per molt, no només per queixar-se sinó també per distreure's (encara que no sigui en una discoteca). I cadascú amb el seu temps fa el que vol, el que realment és una xorrada és comentar un article només per dir que és una xorrada.
Sobre l'aula d'acollida de l'IES La Serreta
Com ja es va comentar en aquest blog, l'aula d'acollida de l'IES La Serreta ha rebut el premi Francesc Candel. En el seu blog, se'ns va explicar dijous, en què consisteix el treball que es realitza a l'aula d'acollida; motius pels quals ha rebut el premi.
Miscel·lània
Com a curiositats de la setmana tenim que tant Marta Ribas com Carlos Águila tenen problemes amb el teclat i no poden posar accents.
També és curiós que a Nomanual d'autoajuda hagi desaparegut l'article Ajuntament, Coordinadora, diners, naps i cols. Bé, en realitat només a desaparegut del seu índex, perquè l'article es pot continuar consultant a l'enllaç anterior. Però el que sí que no existeix és un article fugaç anomenat "reflexió: ajuntament, ciutadans i altres", on es comentava que, potser seria millor que tothom parlés amb tothom. Per què l'ha esborrat? O millor encara, per què el va publicar? Potser més endavant sabrem alguna cosa.
I, per acabar, el blog Pais de Cutres, del meu inefable amic El Hombre Pez Rosa, amenaça amb parlar de Rubí. No espero que la seva crítica sigui constructiva en un sentit estricte sinó més aviat renovadora, en el sentit del Déu de l'Antic Testament, capaç de construir un nou regne sobre una peanya de cranis, a l'estil arca de Noè. Això sí, si la temàtica del seu blog canvia tan radicalment potser hauria de plantejar-se un rebateig com a Ciudad de Cutres, que vistes algunes de les fotoprotestes de guiaderubi.com és un bon títol.
RubíPlanet (hem arribat als 60 blogs)
Aquesta setmana entren:
- sercomi's Blog, el blog d'informàtica escrit per en Sergi Comas.
- The Last of the Rusholme Ruffians, blog d'humor (crec) escrit per El erótico enmascarado.
- El Botijo Impávido, blog del Botijo F.C. (també conegut com "el equipo nacional de la república de Rubí").
- El blog de Marta Ribas, del que n'he parlat més amunt.